1. RELACIONS DE LA BIOCENOSI Els éssers vius de l’ecosistema, a més de relacionar-se amb el biòtop també es relacionen entre ells. Quins tipus de relació es donen?
2. Recordem… La biocenosi o comunitat és la part biótica de l’ecosistema. Està formada per les poblacions de les diferents espècies que viuen relacionades en el mateix biòtop. I entenem com a població el conjunt d’individus d’una mateixa espècie que ocupa una àrea determinada. Totes les poblacions que conviuen en l’ecosistema formen la comunitat . Aquesta convivència es tradueix en una diversitat de relacions entre els individus. Ara veurem aquesta varietat de relacions biòtiques…
3.
4.
5. a)Relacions familiars Els individus que s’agrupen tenen relació de parentesc: pares, fills, germans… Facilita la reproducció i la cura de la descendència.
6. Les famílies poden ser molt diverses: el pare, la mare i les seves cries… És el cas de molts ocells…
7. O d’alguns peixos, com aquesta parella de peixos papallona, que estarà junta tota la vida!
8. La famíla pot estar formada només per la mare i les seves cries, que de vegades, s’uneixen a grups similars…. Famílies matriarcals són les de rossegadors, elefants, felins,…
11. Les famílies poden ser monògames (un mascle i una femella) o polígames ( un mascle i diverses femelles). Poden ser permanents o temporals … Les osses crien als seus fills soles. Els cadells estaran amb la mare uns dos anys.
12. b) Gregarisme Formades per individus que viuen junts al llarg d’un periode de temps més o meys llarg amb la finalitat d’ajudar-se mútuament. És el cas de les bandades d’aus migratòries, dels bancs de peixos, dels ramats d’hervíbors…
13.
14.
15. c) Colònies Associacions d’individus que s’han originat asexualment, i que es mantenen units al llarg de tota la vida perquè tenen estructures comunes. És el cas dels pòlips del coral.
16.
17. d) Societats Grup d’individus que viuen junts, s’organitzen, estableixen jerarquies i fan reparticions de tasques. Solen presentar diferències anatòmiques i fisiològiques. És el cas dels insectes socials, com les abelles, les formigues, els tèrmits.
19. e) Territorialitat Entre individus d’una mateixa espècie poden donar-se relacions de competència, com per exemple la rivalitat per l’aliment, l’espai, la llum, l’aparellament…
22. 2. Relacions interespecífiques Són les relacions biòtiques que s’estableixen entre els individus de diferents espècies de la biocenosi. Les més importants són: a) competència b) depredació c) parasitisme d) comensalisme (inquilinisme) e) mutualisme d) simbiosi
23. a) Competència (-/-) Té lloc entre els individus de diferents poblacions quan existeix la demanda d’un mateix recurs comú, que pot ser limitant.
24. Dit d’una altra manera: les poblacions del mateix nivell tròfic lluiten per l’aliment, altres pel territori (alguns ocells competeixen a l’hora de niar, per exemple), les espècies vegetals poden competir per la llum, o pel sòl… La competència ha jugat un paper decissiu en l’ evolució de les espècies, ja que ha estat un factor de selecció natural
25. b) Depredació (+/-) Es dóna quan una espècie, que anomenem depredadora , s’alimenta d’una altra, que en diem presa .
26.
27. c) Parasitisme (+/-) Es dóna quan una espècie paràsita viu a costa d’una altra espècie, que anomenem hoste i a la que li ocasiona un perjudici. Crisàlida de Papilion parasitada per algun insecte
28. Tenim exemples en el polls, les paparres, les sangoneres, el vesc, el puput(parasita els nius)…que viuen fora de l’hoste. Però també hi ha paràsits interiors, com la tènia, els bacteris patògens…
29. El puput posa els nous en nius d’altres, per a que li crien els pollets i es donen casos tan disparatats com aquest pit-roig alimentant una cria més gran que ell !
30. d) Comensalisme (+/0) Es dóna quan una espècie anomenada comensa l aprofita les restes d’aliment que deixa una altra, a la que no beneficia ni perjudica. Trobem exemples en els voltors, les hienes…
31. Unes altres formes de comensalisme (o relació +/0 ) són aquelles en que una espècie utilitza una altra com a medi de transport , com és el cas de les rèmores amb els taurons, rajades o dofins
32. També es donen relacions d’ Inquilinisme , què tenen lloc quan una espècie utilitza una altra com a refugi. Com l’esquirol i el pi, o el pica-soques.
33. I com el peix pallasso i l’anèmona que l’acull
34. e) Mutualisme (+/+) És un tipus d’associació on les dues espècies en surten beneficiades, o s’ajuden mútuament. Els esplugabous s’alimenten dels pàrasits de molts hervíbors, i se’n beneficien tots dos.
35. Un altre exemple de mutualisme el trobem amb la relació que s’estableix entre les flors i els insectes que les pol·linitzen.
36. El bernat ermità transportant anèmones que a canvi li ofereixen protecció (són urticants), és un altre exemple de mutualisme.
37. f) Simbiosi (+/+) Quan el mutualisme és obligat perquè una espècie és depenent de l’altra parlem de simbiosi . Un exemple són els líquens , organismes formats per un fong i una alga simbionts.
38. Un altre exemple és el de les micorrizes , simbiosi que es produeix entre fongs i les arrels dels vegetals. Al vegetal li proporciona una série d’aventatges, com ara major captació d’aigua, de nutrients, major protecció davant altres fongs patògens i el fong obté carbohidrats i vitamines de la planta o l’arbre.
39. Les asociaciones entre bacteris intestinals i animals hervíbors, o la de les plantes lleguminoses i els bacteris Rhizobium també són exemples de simbiosi.
