Sou a: Inici / Activitats / Activitats educatives / Excursions, viatges, sortides... / Visites culturals / Una empresa de construcció (2004)

Una empresa de construcció (2004)

Visita a Ferrolan, empresa de construcció

Una empresa de materials de construcció: Ferrolan

 

  • El dia 3 de febrer [2004], els alumnes de 3r A vam anar a fer una visita a Ferrolan. Allà ens van ensenyar una pila de materials, però abans d’això ens van ficar en una aula on el director de Ferrolan ens va parlar dels aïllaments d’un edifici. Després d’estar quasi una hora escoltant l’explicació, vam sortir de l’aula i ens van començar a explicar per a què es feien servir els materials que venien i com s’utilitzaven. Quan vam acabar la visita dels materials, ens van portar una bossa amb un catàleg, una calculadora i una llibreta. I, per últim, vam arribar amb l’autocar a l’institut a les 13 h.

Jennifer Calvillo (3r A)

 

  • La sortida a Ferrolan va ser ahir dimarts (3 de febrer). Aquesta sortida va estar bé però una mica avorrida. Nosaltres no sabíem que hi hauria l’excursió. Vam anar en un autocar. En arribar, vam esmorzar a les afores de la fàbrica. Després ens van fer entrar en una habitació, i allà un senyor ens va atendre i ens va explicar una mica de com funcionava l’empresa. Després d’haver escoltat, vam sortir i ens van ensenyar tota la fàbrica, tota, desprès, quan havíem acabat l’activitat hem hagut d’esperar a l’autocar. Quan l’esperàvem, ens van donar, dins d’una bossa, una calculadora, una llibreta i un catàleg de l’empresa. Quan va venir l’autocar, vam esperar mitja hora perquè una porta no es podia tancar. Després vam tornar cap a l’institut.

Denisse Erazo Astudillo (3r A)

 

  • Quan vam arribar, vam menjar els entrepans. Després vam passar una sala on ens vam seure i van explicar-nos coses sobre els aïllants, els tipus, per què serveix cadascú, etc. Després vam donar una volta pels magatzems; ens van ensenyar classe d’aïllants, canonades, materials no inflamants, ceràmiques, totxanes, metalls, etc. Al final, quan ens anàvem, l’autocar no podia tancar les portes i ens vam quedar a dins, avorrits, mirant les coses que ens havíem regalat: una llibreta, un catàleg i una calculadora que del gran que era semblava un ordinador portàtil. A l’institut, ja només quedaven 45 minuts de classe, i ens van obligar a fer-los, tot i que estàvem cansats.

Francisco Cruz Illán (3r A)


[Aquests comentaris van estar publicats a la revista Sota el cel del Puig, núm. 18, febrer de 2004.]