Sou a: Inici / Activitats / Activitats educatives / Literària / Prosa / El diari de Marta

El diari de Marta

Un exercici de diari íntim

El diari de Marta

 

4 d’abril de 1999.

Hola, Diari. Encara no me coneixes. Em dic Marta i avui compleixo 14 anys. Tu ets el meu regal d’aniversari. Et posaré al dia del que m’ha passat avui.

         Anant cap a l’escola, m’he trobat amb en Lluís, el meu millor amic. M’ha dit que em notava una mica rara i, aleshores, li he explicat tot. Des de fa més de quatre mesos m’agrada l’Albert, un noi de 4t d’ESO que no em coneix de res. Jo l’espio a l’hora del pati i entre classe i classe i, de vegades, ens creuen la mirada. Però ara estic una mica desil·lusionada perquè la setmana passada el vaig veure amb una noia al darrere de la seva moto.

         La noia és una d’aquestes que solament ho vol per fer-li il·lusions i després deixar-la tirat, però ell sembla un ruc i li va al darrere tot el dia...

         Bé, jo ja t’ho contat tota la meva història i no continuo perquè em posaré de mal humor, ja continuaré demà, d’acord? Adéu, Diari.

 

5 d’abril.

Solament, t’escric per dir-te que estic molt malament... Avui, a l’hora del pati els he vist besant-se. No sé què faré. Adéu.

 

 

6 d’abril.

Hola, Diari. Avui he tret un nou a l’examen de castellà i estic molt orgullosa de mi mateixa. D’ara en endavant, vaig a estudiar i a oblidar-me de l’imbècil de l’Albert i de la seva núvia: que se’l quedi tot per ella! Me’n vaig a estudiar. Fins demà.

 

8 d’abril.

Hola, Diaret meu. Avui estic de més bon humor perquè m’han dit que ho deixat. No sé si creure-m’ho perquè no em refio molt de qui m’ho ha dit. Bé, m’és igual. Porto quatre mesos darrere d’ell i ja m’està cansant.

Tinc que anar-me a casa de la meva germana a dormir perquè els meus pares s’han barallat i jo no estic disposada a aguantar-los més. Ja em tenen ben farta. Sempre amb les seves discussions i solament pensant en ells mateixos... A casa de la meva germana m’ho passo molt bé i com que ella sap el que passa a casa, doncs... mai no em diu res.

M’acomiado de tu perquè m’he de fer la motxilla.

 

9 d’abril.

Aquesta nit he estat parlant amb la meva germana sobre allò de l’Albert i m’ha dit que passi d’ell i que en pensi més, que em fixi en un altre, però que, sobretot, em centri en els estudis.

         Jo li faré cas i no tornaré a pensar més en ell. Me’n vaig a sopar. Adéu.

P.D.- L’Albert i la Laura tornen a sortir junts.

 

30 d’abril.

Hola, Diari. Et tinc que donar una bona notícia: per fi m’he oblidat de l’Albert. Espero que estigui molt de temps amb la Laura i que no li passi res. Jo estic concentrada en la recta final del curs, així que me’n vaig a estudiar.

 

1 de maig.

He aprovat l’examen de tecnologia i estic molt contenta. Demà me’n vaig amb el meu pare a Londres, perquè m’han donat una beca per allà. A tu et deixaré aquí. Quan torni, t’explicaré totes les coses que m’han passat. Vull que sàpigues que ets el millor amic que tinc (abans que en Lluís) i que ets l’únic en qui puc confiar. Fins la tornada! Adéu, diari.

         De la teva amiga fidel,

                                               Marta.

Noelia Ruiz (3r d’ESO)

[Aquest escrit va estar publicat a la revista Sota el cel del Puig, núm. 10, juny de 2002.]