Sou a: Inici / Activitats / Activitats educatives / Música / La crònica de la veu

La crònica de la veu

Comentari d'una audició musical a la sala d'actes

 

La crònica de la veu

 

El dia 18 de desembre, dimarts, a les 12 hores, tots els alumnes de l’institut vam anar a la sala d’actes (teatre) de l’institut. Vam sentir una audició de música que es titulava "La crònica de la veu". L’audició tractava sobre la veu al llarg de la història i de com ha anat evolucionant.

L’audició comença amb la aparició de l’ésser humà, es mostra, que l’ésser humà, ja es comunicava des del principi de la història, però d’una forma mes incomprensible que avui dia, l’audició continua i arribem a la època de Brahms, ara veiem com l’esser humà ja parla millor i canten la famosa “Cançó de bressol” de Brahms, també es veuen els massais, una tribu actualment existent a Àfrica amb bastant població, i es veuen també, les mines, que en l’actualitat hi ha països que en tenen i la gent hi treballa, continuem avançant en la historia de la veu i arribem al final d’aquesta època i com a tancament ens quedem amb Marylin Monroe o Mickel Jackson.

 

Entrem de ple a la Època Medieval, estem a l’any 1150, i la gent ja parla perfectament, ja comencen a formar-se les primeres corts reials, apareixen dos personatges molt importants per a la musica: els trobadors i els joglars,  (els trobadors que es dediquen a narrar fets i histories tocant musica i els joglars que entretenien al rei i a la seva cort), en aquesta època, sorgeixen autors com Bernard de Ventador, del qual escoltem l’obra “Can Veí de la Lacetà Mover i s’explica que la cançó es un maleït comiat.

 

Continuem, amb un moviment que va revolucionar tot el mon, en tots els àmbits i sentits juntament amb L’Humanisme (com sabeu parlo del Renaixement), que va tindre una especial importància a Itàlia al segle XV , en aquesta època, sorgeix la “polifonia” que vol dir moltes veus i escoltem obres com Il s’amore, ara estem a Itàlia concretament a Bologna, cap a l’any 1598 i allà hi sorgeix el contrapunt i el Cantus Firmus, i escoltem l’obra polifònica “Il Festino” de Banchieri, on simultàniament podem escoltar cantar a: un quiu, un cucut, un gos i un gat i amb això es va donant pas al Barroc.

 

Ara som al palau del rei Lluís XIV a Paris a l’any 1567 i en aquest any continuen les invencions i sorgeix la Opera i els famosos castratti (nois que els castraven de petits perquè no canviessin la veu i així poguessin tindre veu de dona i poder interpretar papers de dona a la Opera), es distingeixen dues classes d’ Opera , la Opera Bufa, que te un sentit còmic, i la Opera Seria, que te un sentit religiós, destaca d’aquesta època, la Opera “La serp vapadora” que es opera Bufa. També apareixen els recitatius, que es que la gent parla cantant, i els duos els trios y les àries, escoltem “Colloraccio”.

 

Continuem avançant en la crònica de la veu, ara som a l’any 1777 i som a la ciutat de Salzburg (Alemanya) i hi tenim a Mozart i a Beethoven. Mozart, es el nou mandatari de Salzburg. Mozart va morir a Viena, molt jove, als 35 anys.

 

Ja arribant als nostres dies, ens situem a Alemanya al segle XIX, ara apareix una cosa nova, el “Lied”, i podem escoltar The actuales Laskhen Liegen, també podem escoltar la famosa “Oda a l’alegria” o 9ena Simfonia de Beethoven . Per acabar aquesta època,  ens situem a Bayreuth, a l’any 1874, on tenim a Richard Wagner que va composar la obra “La musica dels deus” (Sigfrid i Brunhilde).

 

Ja per finalitzar la audició ens situem al Segle XX estem a Amèrica on s’ha acabat d’inventar el gramòfon veiem una imatge del satèl·lit Sputnik i de com a canviat la societat hi ha influït les noves tecnologies com els telèfons mòbils i també veiem Broadway (New York) i ja per finalitzar la audició escoltem el musical Cats Felicle de Cats de Webber.

[Aquest comentari va estar publicat al número 28 de la revista Sota el cel del Puig, maig de 2008. Per llegir altres comentaris sobre audicions, cliqueu aquí.]