Sou a: Inici / Activitats / Activitats educatives / Música / Trobadors i joglars

Trobadors i joglars

Comentaris d'una audició musical

Trobadors i  joglars (2004)

Opinen els de 1r d'ESO


El dia 22 de gener [2004], de 12 a 13 h., vam presenciar un espectacle musical a la sala d’actes de l’institut. Vam escoltar diverses cançons interpretades amb instruments antics, concretament nou de diferents cançons. Eren tres músics; parlaven dels poetes i compositors anomenats trobadors. Els músics eren dos homes, l’Alfons i el Jordi, que era l’encarregat de la percussió, i la Míriam, que tocava diverses flautes.

La primera cançó era sense lletra, només amb instruments. Utilitzaven diferents instruments, com ara els llaüts (l’encarregat de tocar aquests instruments l’Alfons), el gerro de ceràmica (l’encarregat era el Jordi) i diferents flautes (l’encarregada era la Míriam).

La segona cançó era d’un anònim del segle XII. Repetien instruments el Jordi i la Míriam, i l’Alfons va tocar l’arpa de claus.

La tercera cançó era interpretada per l’Alfons, era de Bernat de Ventador. Jordi continuava amb la percussió i l’Alfons va tocar un nou instrument, la viola de rodes; la Míriam tocava una flauta petita anomenada soprano.

La quarta cançó era “L’amor de lluny”, que es deia així perquè Jaufré Raudell estimava una dona que vivia a Trípoli i que mai havia vist. Aquesta cançó la interpretava Alfons amb un nou instrument i Miriam va tornar a tocar la flauta.

A la cinquena cançó, intervenien altres instruments, com ara la fídula, la pandereta i la darbuka (instrument de percussió que tocava el Jordi).

La cançó 6 era un plany per lloar a un senyor feudal ja mort. En interpretar la cançó, Alfons utilitzava el llaüt, Jordi la percussió i Miriam la pandereta.

La cançó 7 era un homenatge a la reina quan convidava tothom menys als gelosos. Aquesta vegada tocava el llaüt la Miriam (i també la flauta) i el Jordi, la percussió.

La cançó 8 era del rei de França. Només intervenien el llaüt, la pandereta i la fídula.

La cançó 9. El més espectacular d’aquesta cançó era veure com la Míriam tocava dues flautes a l’hora, com a l’època medieval. Encara que hi intervenien altres instruments, com ara l’arpa de claus, la daruka i la flauta soprano.

Va ser una audició musical interessant, fàcil de seguir, i l’actuació molt agradable. Amb aquesta audició he après moltes coses sobre l’època medieval i els instruments que feien servir, per les petites introduccions que ens ajudaven a entendre millor la peça musical. Puc dir que ha estat un temps ben emprat.

Alba González Rodríguez (1r C)

Opinen els de 2n

El dia 22 de gener, tots els alumnes d’ESO van baixar a la sala d’actes per escoltar una audició de música medieval. Ens van ensenyar molts instruments de molts llocs del món. Com la darbuka, del Marroc. Instruments que mai havíem vist, com el rebec, l’arpa dels reis o el tarb. Molts tipus de guitarres i violins, grans, petits... Fins amb una gerra arribaven a tocar. Un dels instruments que sí coneixíem era el llaüt.

Van interpretar vàries peces amb els instruments esmentats anteriorment, i amb molts més, és clar. A l’escenari hi havia un home que, a partir de diapositives, ens anava ensenyant, primer en el seu idioma original i després en el nostre, la lletra de les cançons que cantaven. També hi havia fotografies dels instruments de més a la vora, com l’arpa de claus.

Per a mi, va estar bastant bé, ja que vam aprendre coses que no sabíem. El que passa és que no vam poder disfrutar-ho del tot, perquè com havíem de dibuixar els instruments, totes dues coses alhora no es podia fer. Però, sobre el que vaig escoltar, crec que va ser molt educatiu.

Victòria Arias Vall (2n A)

 

L’audició que vam escoltar el 22 de gener es basava principalment en instruments d’època medieval, que eren tocats per tres músics.

Els instruments que es van utilitzar a l’audició eren reproduccions, ja que d’originals queden pocs i són molt valuosos. Aquests eren de tres tipus: membranòfons, aeròfons i cordòfons. Alguns dels instruments de membrana eren el darabukk, el riq i la tablâ; de corda pinçada eren la mandola, el llaüt àrab i l’arpa medieval; de corda fregada, la fidula i la viola de roda, i de vent, la flauta dolça i la bec.

Però no només tocaven aquests instruments, sinó que abans de cada peça musical feien una mica d’història sobre l’Edat Mitjana i la música en aquesta època. Així, ens van explicar qui eren i què feien els trobadors i joglars.

Els trobadors eren les persones que cantaven poesies a les senyores del castell, i que, a més, romanien alguns anys dins de la cort. En canvi, els joglars eren persones que no tenien casa i havien d’anar de ciutat en ciutat cantant en llocs públics, com les places, els carrers, etc., i així guanyar algunes monedes, però en la majoria de casos no eren ben acceptats i havien de marxar cap a un altre lloc.

Irene Martínez González (2n B)

 

En el concert d’avui ens han ensenyat el que eren els trobadors i els joglars: ens han dit que la professió dels joglars era tocar cançons pels carrers i places, a diferència dels trobadors, que eren els que les componien.

També ens han fet una explicació sobre la varietat dels diferents instruments que hi havia, entre cordòfons, membranòfons i aeròfons. Una altra cosa que ens han mostrat va ser unes diapositives amb informació sobre cada instrument. A més de les diapositives i l’explicació de cadascun dels instruments, ens han fet una demostració: una dona tocava dues flautes a l’hora, que era com ho feien antigament els àrabs.

Per a mi, el concert ha estat molt bé, l’he trobat molt interessant i curiós, per les formes i varietats dels instruments. Tenien formes estranyes, om ara un d’ells que s’assemblava al violí, un altre a la viola, etc. Quan dic interessant és perquè s’hi van explicar coses relacionades amb la història que poden ser molt útils, com ara, quina casualitat, per al tema de Socials, l’Al-Andalús.

Cristian Benítez (2n d'ESO)



Opinen els de 3r


En el concierto del otro día tocaron música medieval dos chicos y una chica. Tocaron canciones árabes y canciones que tocaban los juglares y los trovadores.

Utilizaban muchos instrumentos extraños. Un chico tocaba instrumentos de percusión como la gerra y las tablas hindúes, y dijo al final que las tablas hindúes tenían su propio idioma, que cada golpe distinto era como una sílaba de un idioma extraño, y cantó con las tablas hindúes una canción con esas sílabas.

La chica tocaba diferentes instrumentos de viento y alguno de cuerda. Al final de la actuación tocó dos flautas a la vez, y estuvo muy bien; tiene que ser muy difícil tocar dos flautas, se tiene que haber ensayado mucho la canción.

El hombre tocaba instrumentos de cuerda. Me gustó cuando tocó el violín, que hacía rodar una manivela; también sonaba muy bien el arpa de teclado.

En fin, que estuvo muy bien y que tiene mucho mérito tocar así los instrumentos.

José Luis Álvarez Culebras (3º B)

 

Opinen  els de 4t

 

Aquesta audició es va basar principalment en música medieval[1]. S’hi van interpretar diverses cançons, les quals anirem citant per ordre d’interpretació.

A la primera cançó, hi intervenen instruments com el nell, una mena de timbals, i el rebec, que és l’avantpassat del violí, i el seu nom prové de la cultura àrab. (La societat àrab de l’Al-Andalus era rica, feliç, culta, etc. En canvi, a la nostra societat, la llum, la poesia i la felicitat se substitueixen de vegades per la foscor i la por. Als monestirs del segle XIII es conservava la cultura i es feia pràctica de la música.)

A la segona interpretació, van intervenir els següents instruments: el nell, les tables hindús, la veu i l’arpa de claus, que és un instrument de corda fregada que consta de quatre cordes i d’un mecanisme que fa tocar unes cordes determinades i, així, produeix sons determinats. (Catalunya i Occitània eren països veïns on hi havia una vida cortesana, és a dir, que dins dels castells la gent volia divertir-se i, per això, es feia música com ara: les danses instrumentals, amb instruments com la pandereta, una mena de timbals, i d’aquí neixen els trobadors, els quals transmetien les seves cançons als joglars per tal que les cantessin. Alguns dels trobadors més populars són Bernat de Ventador, Ramon de Baqueira, Jaufré Rodel de Bajal...)

La tercera cançó va ser interpretada per un òrgan estrum. Les cançons medievals s’interpretaven normalment amb un sac de gemecs, percussions, i una mena de viola en roda. Els planys eren unes cançons que es cantaven quan algú havia mort, podia ser des d’un heroi fins a un senyor feudal. (Els càtars eren uns bons homes que predicaven contra les coses supèrflues; Jaume de Remiramau, per exemple, era un trobador que va escriure sobre la batalla de Lluré.)

A la següent interpretació van intervenir tambors i un llaüt àrab, que tenia el forat harmònic molt decorat, abans es tocaven les cordes amb una ploma d’àguila. (El gelós era un personatge que sempre apareixia a les cançons dels trobadors.)

A la darrera audició, es va interpretar la peça “El rei de França”, d’origen jueu (els jueus vivien als calls). Aquesta cançó s’interpreta amb una mena de violí semblant al nell, però amb les cordes més gruixudes, i amb una caixa de ressonància més gran.

Yvette Asensio Lagos (4t C)

 

[Aquestes opinions van publicar-se a la revista Sota el cel del Puig,  núm. 18, febrer del 2004.]

 



[1] Exemples d’instruments típics de l’Edat Mitjana són: la flauta baixa, un instrument que forma part de la família de les flautes dolces; el darbuka, un instrument de percussió; el gerra, instrument de percussió; el tar, instrument de percussió, i les tables hindús, instrument de percussió.