Sou a: Inici / Activitats / Activitats educatives / Articles / Homenatge a Darwin

Homenatge a Darwin

Com a part de les activitats d'homenatge a Darwin (1809-2009), presentem aquests articles

Homenatge a Darwin

L’eugenèsia, una ciència perillosa


Darwin, amb els seus estudis, va formular i explicar la teoria de la selecció natural: sobrevivien els éssers més adaptats al medi, els més “forts”. Fou el científic anglès Galton (cosí de Darwin) qui va crear la teoria de l’eugenèsia a partir dels estudis del seu parent. Galton va reemplaçar la "selecció natural" (que no només permet sobreviure els individus millor dotats, sinó que condueix a transmetre a la descendència els caràcters genètics que van possibilitar tal supervivència) per una "selecció artificial", que afavoriria la reproducció dels individus pertanyents a les elits i obstaculitzaria la dels ineptes. Pensava que calia millorar l'espècie humana en els aspectes qualitatius com la talla, el pes, l'altura, etc. Segons Galton, l’eugenèsia és la ciència que té per objectiu l'estudi teòric i pràctic dels mitjans capaços de protegir i perfeccionar els individus més robusts i millor dotats de les races humanes. El vocable prové de dos termes grecs: eu (bé, perfecció) i gènesi (naixement).

Hi ha alguns casos en la història on es veu reflectit el concepte de l’eugenèsia. Per exemple a l’antiga Atenes o a Esparta, on la religió i l'Estat concentraven els seus esforços en la descendència de tot atenès i acceptaven l’infanticidi, i per això el pare podia exposar el nounat a la intempèrie fins a deixar-lo morir, per feble, deforme, etc. El filòsof Plató n’era partidari; en canvi, Aristòtil defensava l'avortament com a preferible a l’infanticidi. Asseguren els partidaris d’aquests procediments que aquest dret paternal, de severa eugènesia, va fer de Grècia i Esparta uns pobles forts i sans, però és una cosa que ningú no ha pogut demostrar, i tampoc va impedir que els seus pobladors acabessin dominats per altres pobles.

L’eugenèsia està relacionada modernament amb el racisme; concretament amb la política nazi, ja que l’any 1930 Rüdin (un teòric del nazisme) va introduir aquest concepte en el seu programa de govern. Els nazis la van aplicar eliminant les races més dèbils segons ells (jueus i gitanos) als camps d’extermini, d’aquesta manera sobreviuria la raça “superior”.

Aquesta ciència també està implicada avui en dia en molts debats, ja que s’apliquen avortaments a fetus que presenten malalties incurables. Això potser podrà ajudar a acabar amb malalties genètiques, però em pregunto si la pràctica eugenètica no es degradarà, volent canviar coses físiques per fer la gent més atractiva; si no acabarà manipulant tant l’ésser humà que s'anirà perdent l'originalitat i l'essència de cadascú. Com que es tractaria de crear persones amb característiques òptimes, disminuiria la varietat.

Paula Liébanas García (101)

Us explicaré com era el senyor Darwin...


Us explicaré com era el senyor Darwin. A mi m’ho va explicar una vella coneguda que havia tingut l’ocasió de veure’l i parlar amb ell durant la seva estada a Londres. Ella sempre m’explicava com l’havia impactat la seva mirada; era molt dura, no reflectia el seu caràcter més aviat afable, tot i que especial. Els seus ulls eren grossos i s’amagaven sota unes celles ben poblades. Els llavis eres fins i la boca petita. Tenia unes galtes molt prominents i sempre eren vermelles. El seu front era molt ample i les entrades l’hi ampliaven encara més. Era un home molt elegant, encara que no gaire atractiu.


De carácter, ja ho hem dit, no era desagradable; però sí misteriós. Sempre que parlava, no semblava que digués tot el que volia dir; semblava que callés o amagués coses. Potser per por que l’interlocutor no les entengués o les interpretés malament? D’altra banda, hi havia qui no hi veia res d’estrany i deia que si no parlava gaire era simplement perqué era tímid o reservat. Però persones properes a ell havien confirmat a la meva coneguda que mai parlava de més, que explicava les coses de manera concisa, sense estendre-s’hi, que es guardava els detalls i les llargues explicacions per als seus llibres. I potser sí que tenien raó, perquè al cap i a la fi va ser el descobridor de la teoria de l’evolució, i això no és fàcil d’explicar amb quatre mots, ni d’entendre si només vols això: quatre mots.

Noelia Agueras Pino (102)

[Aquests textos van estar publicats al núm. 32 de la revista Sota el cel del Puig, desembre de 2009.]