Sou a: Inici / Activitats / Activitats educatives / Articles / L'atemptat a Madrid

L'atemptat a Madrid

Opinions d'alguns alumnes sobre el criminals atemptat a Madrid (11-M-2004)

L'atemptat  a Madrid

 

Opinen els de 1r d'ESO

 

A mi, el que van fer ahir a Madrid, em va semblar molt malament, perquè van morir moltes persones. Van ser 200 víctimes i 1430 ferits, molts d’aquests de gravetat. L’11-M serà una data molt recordada per totes les persones d’Espanya, i més recordada a Madrid. Allà van morir persones innocents. [...] Jo em pregunto què hem fet nosaltres els espanyols per merèixer morir d’aquesta manera, tan cruel i salvatge. [Francisco Javier López Nadales, 1r d’ESO]

 

Ahir, dia 11 de març de 2004, va haver el major atemptat a Espanya dels últims anys. Encara no se sap qui ha estat, però es sospita que ha estat ETA o Al Qaeda. Van posar tretze bombes repartides entre El Pozo del Tío Raimundo, Atocha i Santa Eugènia. Van morir més de dues-centes persones; hi va haver més de mil ferits. La gent es va desesperar en veure gent morta per allà, ferida, sense saber què fer, però les persones que eren a prop es van comportar molt bé. Van ajudar els que estaven més malament i van apartar els morts. Els terroristes havien posat bombes trampa, perquè els policies i els bombers estiguessin allà i explotessin, però les van poder aturar a temps. Al cap d’unes hores, els policies van trobar en una furgoneta vuit detonadors i una cinta amb versicles de l’Alcorà, que els seus propietaris havien posat allà. A mi em va semblar molt malament el que van fer ahir els terroristes, perquè la gent que anava en el metro no els havien fet res. S’ha de tenir molta sang freda per fer això. Tothom ens sentim molt tristos del que va passar ahir, 11 de març, un dia que quedarà marcat per a la gent del món sencer. [Xavier Parro Ventura, 1r d’ESO]

 

Ens vam reunir molta gent a la Plaça de la Vila per protestar contra els atemptats, en concret per l’últim atemptat a Madrid, on ja vam com a mínim 200 persones mortes. Una vegada allà, quan ja érem un grup nombrós de persones, ens vam asseure al terra. Hi havia persones que parlaven per un megàfon, en alguns moments tots cridàvem frases contra el terrorisme i en suport a les pobres famílies desolades per les morts dels seus familiars. També vam fer un minut de silenci. [Débora Menacho, 3r d’ESO]

 

 

Opinen els de 3r

 

El que va passar l’altre dia a Madrid és una injustícia. Van ser els de Al Qaeda, un grup de musulmans que no tenen cap mena de sentiments. La meva opinió sobre els atemptats és la següent. Trobo una injustícia matar 200 persones innocents perquè Aznar col·laborés amb Bush i enviés soldats espanyols a Iraq. [...] Per què matar 200 persones que segur que no volien la guerra? El que va succeir és que a Madrid van posar tretze bombes distribuïdes entre els trens i amb les explosions van matar 200 persones i hi ha gent que està molt greu. [Francisco Domingo Martín, 3r d’ESO]

 

Yo no pude ir a la manifestación, pero fui a una concentración que hubo en la Plaza de la Vila. Estuvo bien porque todos juntos hicimos una piña; todos los estudiantes de Santa Coloma estábamos unidos manifestándonos por el dolor que habíamos sentido. [Albert Marcos Gómez, 3º de ESO]

 

El jueves pasado, día 11 de marzo, hubo una gran masacre  en Madrid. En una estación de tren había mochilas cargadas de explosivos que acabaron explotando. Como resultado de aquel sangriento atentado murieron más de 200 personas y hubo más de mil heridos. En el tren había jóvenes estudiantes y muchos adultos que iban a sus trabajos al centro de Madrid. Al principio se creía que había sido ETA, pero más tarde llamaron los de ETA (una llamada anónima) diciendo que no habían sido ellos. Además, los explosivos eran de origen español y ETA acostumbra a usar explosivos de origen francés. Al final se descubrió que había sido Al Qaeda. [Abde Chentouf, 3º de ESO]

 

Es muy triste que en un atentado mueran tantas personas inocentes que iban a trabajar. A causa de ese atentado se convocó una concentración en la Plaza de la Vila, para que esas víctimas, mejor dicho, sus familiares, supieran que todo el mundo está con ellos. Yo no fui a esa concentración, pero me explicaron que hubo mucha gente pidiendo que haya paz en el mundo, como debería haber siempre. Nadie ya puede hacer nada por las víctimas, pero si algún día este mundo consigue que haya paz, será un mundo mejor, se vivirá sin atentados y sin muchas de las cosas que hacen infeliz a este mundo. [Jennifer Calvillo López, 3º de ESO]

 

Va ser una manifestació contra els atemptats de l’11 de març. Hi va participar molta gent perquè van ser uns atemptats molt greus, els més greus de tota la història d’Espanya. També vaig anar-hi per protestar contra el PP, perquè ells van estar culpables de participar en una guerra que no era necessària. [Samuel López, 3r d’ESO]

 

No vaig anar a la manifestació de Santa Coloma, però em vaig manifestar en silenci per aquelles pobres persones que van morir als trens pels atemptats de Madrid. [Olga Montoya, 3r d’ESO]

 

Opinen els de 4t

 

El dia que vaig assabentar-me de l’atemptat de Madrid, el primer que vaig fer va ser quedar-me molt sorprès. Jo sentia que la gent parlava d’un atemptat i hi havia molts morts, però jo mai no em pensava que hagués estat tan catastròfic fins que no vaig arribar a casa i el vaig veure’l a la tele. Vaig quedar més al·lucinat encara quan deien a la tele que n’hi havia no sé quants morts i més de vuit-cents ferits, encara que aquestes xifres tan catastròfiques van anar pujant al dia següent fins més o menys mil dos-cents ferits i el nombre de morts, igualment. Dos dies després, es va confirmar que havia sigut Al Qaeda. Ja abans hi havia el rumor que havia estat ETA, però ells ho negaven, fins que es va saber que un marroquí va deixar una cinta de vídeo, i en el vídeo aquest marroquí confirmava que l’atemptat l’havien fet ells, Al Qaeda. A més es va detenir dos individus més,  hindús. I van afirmar que això no és res comparable amb el que nosaltres anomenem terrorisme.

Gabriel Silva Dorado (4t d’ESO)

 

L’11 de març es va cometre un terrible atemptat que va matar centenars de persones injustament. Aquest acte vandàlic es va cometre a Madrid, més concretament a l’estació d’Atocha, i a dos trens més dels voltants de la ciutat. Més tard, i gràcies als mitjans de comunicació, vam assabentar-nos de qui havia comès aquest múltiple assassinat. Va ser la banda terrorista Al Qaeda, tot i que la major part de la població espanyola pensava que era la banda terrorista ETA. La meva opinió respecte a aquest succés és la següent. Crec que és molt injust que persones innocents morin, per qualsevol causa. Van perdre la vida gairebé dues-centes persones i van quedar greument ferides moltes més.

Tot i que la gent diu que s’ha produït aquest atemptat a causa de l’aliança d’Espanya (no dels espanyols) amb els Estats Units d’Amèrica, per dur a terme la guerra contra Iraq, penso que això no és motiu per assassinar persones. En conclusió, només espero que mai més no es torni a produir un acte tan terrible com el del passat dijous, que és injustificable, sigui pel motiu que sigui.

Yvette Asensio Lagos (4t d’ESO)

 

El passat 11 de març, a Madrid, va haver una catàstrofe que en part ens va afectar tothom, ja sigui perquè tinguéssim familiars com si no. Penso que posar unes bombes en un tren perquè aquests terroristes sense cor vulguin divertir-se i molestar els polítics i que hi mori gent innocent i treballadora és injust.

A mi, personalment, m’és igual quin grup terrorista hagi sigut, però tot indica que ha pogut ser Al Qaeda, un grup terrorista musulmà. També crec que aquest dia marcarà un abans i un després en la història d’Espanya, com l’atemptat de les Torres Bessones als Estats Units. I esperem que tot el que ens hem manifestat serveixi per alguna cosa, com, per exemple, perquè s’acabi el terrorisme, tant a Espanya com a la resta d’Europa.

Mª del Mar Campaña Martín (4t d’ESO)

 

Parlant i pensant sobre els atemptats del 11-M, he arribat a una conclusió: no hi ha paraules per el que han fet, sigui qui sigui. Uns diuen que ha estat ETA, altres que Al Qaeda, però és igual, no tenen cap perdó. No crec que sigui cap excusa que perquè hi hagués un Govern que no escoltava la gent del poble i que ha donat suport a un president estranger per matar tanta gent, s’hagi d’assassinar ara tanta gent, gent que no hi té res a veure. Per això espero que els agafin a tots i que paguin per tot el que han fet. I voldria donar una mica de suport a totes les famílies de Madrid a les quals se’ls ha mort algú. Els que han matat i han destrossat famílies senceres mereixen ser castigats.

Jennifer Carballo García (4t d’ESO)

 

Crec, com tothom, que no hi ha res que pugui justificar l’atemptat comès a Madrid el passat dijous 11. Estic orgullosa que tantes persones s’hagin manifestat contra el terrorisme. En veritat, a mi no m’importa si ha estat ETA o Al Qaeda, perquè per a mi, tots dos són iguals, encara que defensin idees i ideals diferents. Són com tots els terroristes, persones sense escrúpols que no els importa fer mal als altres. Crec que una de les nostres prioritats ha de ser acabar amb el terrorisme, sigui com sigui, no només a Espanya, sinó a tot el món.

Teresa Naranjo León (4t d’ESO)

 

El pasado 11 de marzo ocurrió una cosa espantosa. Fue, como todos sabemos, la inesperada masacre del atentado de Madrid. A mí, como a mucha gente, me afectó bastante. En vez de haberles pasado a otras personas, nos podría haber pasado a nosotros. O en vez de poner las bombas en Madrid, las podían haber puesto en cualquier otro lugar de España, de Europa, del mundo. La verdad es que fue algo muy desagradable, ya que murió gente inocente, gente honrada que iba a trabajar, a estudiar, o simplemente gente que, como un día cualquiera, cogió ese tren sin saber que de un momento a otro iban a perder la vida, a alguna persona querida o que iban a resultar heridos. El 12 de marzo se convocó una manifestación general por lo ocurrido. La gente se mostró muy solidaria e intentó ayudar como pudo, y en ese caso fue a manifestarse, y es que, en realidad, cuando pasan estas cosas, uno se da cuenta de lo que aprecia la vida y que no importa si eres negro, blanco, catalán o andaluz… sino, simplemente, que somos personas y que la vida no se la puede quitar nadie a nadie, y entonces empiezas a entender que da igual estar enfadados o llevarse bien, todo el mundo tiene sentimientos, y eso es lo que verdaderamente importa. Pero una vez que se ha hecho, ya no tiene remedio: sólo hay que intentar luchar para que no se vuelva a repetir.

Mireia Sánchez Guardia (4º de ESO)

 

Sinceramente, estoy harta de hacer valoraciones y comentarios sobre sucesos negativos que ocurren en esta vida. Creo que hacerlos me perjudica, porque por mucho que yo escriba o por mucho que me manifieste, nunca nadie podrá saber la impotencia que siento ante tales hechos. A veces pienso que soy una persona egoísta por tener este tipo de mentalidad, pero ¿qué puedo hacer yo contra gente que mata sin motivos y por venganza? ¿Y qué sentido tiene la vida si cuando menos te lo esperas te la arrebatan por culpa de gente indeseable? En fin, aunque me pese expresar mis sentimientos por escrito, supongo que no me negaré jamás a hacerlo, ya que prefiero hacer cosas que se supone que, al fin y al cabo, son un beneficio, sin que me guste hacerlas, en vez de hacer cosas perjudiciales para los habitantes de este mundo, como hacen los innombrables que ahora mismo, en estos momentos, nos están privando de disfrutar de la vida como nosotros quisiéramos. ¡BASTA YA!

Marta Gozálvez  (4º de ESO)

[Aquests comentaris van estar publicats a la revista Sota el cel del Puig, núm. 19, maig de 2004.]