Sou a: Inici / Activitats / Activitats educatives / Sant Jordi / Sant Jordi 2003 / Sant Jordi 2003. Poemes

Sant Jordi 2003. Poemes

Jocs florals del dia de Sant Jordi

 

Jocs florals: Concurs literari de Sant Jordi[1]

 

De sorra està envoltada...

De sorra està envoltada,

plena d’animals marins.

Pot estar marejada

i amb mamífers com dofins.

 

Immens espai ple d’aigua

transparent i mentider

perquè no és blava l’aigua

on pesquen els mariners.

 

Reflex del cel que a la gent

ens intenta fer dubtar.

No té pas nom diferent

que no s’anomeni MAR.

Esperanza Jiménez Martín (4t d’ESO)

 

 

Pineda de Mar

 

Pineda, per què ets tan bella,

el teu cel blau, quan dorm tant brillant és.

Quan la gent va a la seva,

sempre guanyes, mai perds.

 

Les teves platges semblen mantes

on jo vaig a dormir,

quan el sol ja em fosqueja,

colors surten del teu llit.

 

A l’estiu reviscoles i llueixes de veritat,

a l’hivern resisteixes, ja que marxa no hi ha,

però res, res similar

com la meva Pineda de Mar.

Víctor Iglesias Jiménez (4t d’ESO)

 

 

L’amor etern

 

El meu amat s’ha mort.

cada nit, quan em sento sola

surto al balcó, observo els estels,

et busco al firmament

i a vegades penso que estàs al vent.

 

Em vas abraçar fort

com si fos l’últim cop.

“Queda’t”, van dir els teus llavis.

“No”, vaig dir jo.

 

Això va se l’últim

que vaig escoltar de tu.

Al dia següent,

a casa teva vaig trucar

i la teva mare va

sortir plorant:

“No està, s’ha mort,

s’ha anat, ens ha deixat.”

“No pot ser”, vaig cridar.

 

Fa un mes que va passar

i ja no puc més.

Ara si faig això

és per amor.

 

Vaig agafar el ganivet

i me’l vaig clavar al cor

per poder tornar al costat

del meu amor.

 

Mentre estava conscient,

no sentia res.

Només me’n recordava

d’una història, de la qual

el final era aquest:

 

Una rosa com a mostra

del meu amor,

té una llàgrima

del meu cor.

 

De sobte vaig tancar els ulls

i et vaig veure a tu,

plorant, fugint de mi.

“Ara no podem estar junt”,

vas dir.

I vas desaparèixer,

ja no estaves allí.

 

Des d’aquell moment

t’estic buscant

pel cel, per l’infern...

L’únic lloc on et puc trobar

és en el cor que un dia

et va estimar.

Jenifer Carballo García (3r d’ESO)

 

Dolor de guerra

 

Tempesta de foc inunda les terres,

atacs immorals treuen la vida

d’aquells a qui la sort no els ha ajudat.

 

Innocents i culpables,

tots dins d’un mateix sac,

són tots responsables dels mals.

 

Escarabats metàl·lics avancen sense parar,

sobre terres que mai no han deixat de lluitar

Escenari constant d’opressió militar,

sense drets humans ni llibertats.

 

Ara que tot sembla acabar,

i els símbols de poder han estar enderrocats,

queda un país arruïnat,

però content perquè tot s’ha acabat.

 

Els seus ulls amb llàgrimes d’avui,

miren amb incertesa un futur enlluernat,

i es pregunten: Què passarà?

Lorena Rodríguez (3r d’ESO)

 

 

Paraules al mar

 

No sé què faria jo,

si mai no t’hagués vist.

No sé què faria jo,

si no t’hagués sentit en la meva pell.

Però per sort

et vaig sentir des de bon petit.

Vaig néixer al teu costat

sobre la sorra i el salitre.

Et vaig sentir un cop,

i no vull oblidar-te!

Tinc part de tu en mi,

tinc la teva blavor als ulls

i el teu perfum al meu cos,

i la gelor a la pell...

Ricardo García Rodríguez (3r d’ESO)

 

 

El mar

Quan estic trist

m’agrada estar sol

en el mar

quan està sortint el sol.

 

Què bonica què és la mar,

com bonica és la tardor.

Com cauen les fulles sense parar

i els peixos neixen sense control,

seguint el corrent com una sirena

per poder anar a fer un vol.

 

Tots som alegres

com el mar quan fa vent

per poder contemplar les ones

en un dia corrent.

 

Les ones estan tristes

si tu no vens aquí.

Veniu, veniu, onetes!

Que jo sóc aquí.

 

Jo ara estic cara al mar.

observant detingudament

la brisa

i l’olor del vent.

Rebeca Hinojosa (3r d’ESO)

 

Soledat de la nit

 

Quan el dia cau

i el sol s’amaga,

entra la pau

a cada casa.

Mentre que la lluna,

ben acompanyada

enlluerna la rambla

que és ben solitària.

Albert Rosado Puig (3r d’ESO)

 

Com una veu…

 

Com una veu baixa,

com una veu parla

adormida o desperta

la brisa canta.

 

Mai s’ha queixat

però sí s’ha venjat

d’aquella gent

que no l’ha estimat.

 

Però la mira

i no ho sembla

perquè inquieta

es balanceja.

 

Mar blava,

mar bonica,

les teves aigües

amb el sol brillen.

Lorena Hidalgo (3r d’ESO)

 

Sant Jordi

Nervis del dia de Sant Jordi

per el bell dia de Sant Jordi,

tothom regala una flor

a la seva enamorada

que l’espera en el balcó.

Ella està impacient per

poder-li tirar un petó

i per culpa dels nervis,

ell cau al terra rodó.

Quan ell entra a la casa

ningú sabrà el què pot passar

amb aquesta parella

acabada de casar,

que tenen un perill

que no us podeu imaginar.

Rocío Muñoz (3r d’ESO)



[1] El primer premi de poesia en castellà va correspondre a Cristina Adrián i el de poesia en català a Esperanza Jiménez.

[Aquests poemes van estar publicats a la revista Sota el cel del Puig, núm. 14, maig de 2003.]