Sou a: Inici / Activitats / Activitats educatives / Ciutadania / Algunes reflexions sobre la solidaritat

Algunes reflexions sobre la solidaritat

Definicions del concepte de solidaritat a càrrec d'alguns alumnes

 

Sobre  la solidaritat

 

Quan es parla de solidaritat, tothom l’associa amb l’ajuda amb el Tercer Món, però poca gent se’n recorda del seu propi país i, de vegades, és aquest el que més ho necessita.

Cadascú té la seva manera de manifestar la solidaritat, a través de qualsevol ONG, sigui nacional o internacional, donant roba i aliments o, simplement, oferint diners als sense sostre.

Jo penso que la solidaritat està totalment lligada a la pena, en qualsevol lloc on demanen ajuda, directament la gent pensa en els diners, però com ja he dit abans, hi ha altres mètodes. Hi ha gent a favor i altra en contra, la que n’està en contra no és que no sigui solidària, el que passa és que no hi confien, pensen que l’ajuda no arriba, poso com exemple a mi mateixa, jo estimo més oferir solidaritat a aquella gent que de veritat sé que els arribarà i no donar oportunitats a altres governs a enriquir-se encara més per aquesta situació, però al mateix temps que es pensa això també s’ha de reconèixer que degut als diners enviats, s’han pogut reconstruir diversos països, els quals han estat víctimes de greus terratrèmols, erupcions de volcans, atemptats, etc.

També crec que s’ha de destacar la feina que fan les ONG per la solidaritat cap als més necessitats sense aconseguir cap mena de benefici propi. Això crec que és un factor molt important que cal tenir en compte en parlar de la solidaritat.

Mónica Suárez (2n de batxillerat)



Definim racisme com la “doctrina que afirma la superioritat o inferioritat d’una ètnia determinada, discriminant-la i aïllant-la dins d’un mateix país”. Aquesta doctrina és la que avui dia impregna la nostra societat causant enfrontaments violents entre diferents ètnies.

Les religions, els costums, la tradició, la indumentària, la ideologia, etc., no són la causa del racisme; la principal causa d’aquest odi envers d’altres ètnies diferents és la falta de voluntat per conviure, la manca d’adaptació, de cohesió entre les persones.

Dins d’una mateixa ètnia, cada persona és diferent, té la seva forma d’ésser, de pensar, d’actuar (sempre que no afecti els altres); dons, això és el mateix que passa amb les demés ètnies. Cadascuna té les seves particularitats però no per això deixen de ser persones, persones que, com qualsevol altre, han de tractades amb respecte.

Totes les persones del món, ja siguin xinesos o paquistanesos, magribins o catalans, baixos o alts, grossos o prims... En fi, totes, han de ser tractades amb igualtat.

Verónica Fernández Olmeda (2n de Batxillerat)



“La pantalla del televisor és fosca. Aquest anunci no l’havia vist. Ara comença a sonar una música trista, molt trista. De sobte, un nen africà, famèlic, brut i malalt, surt a la imatge. Està plorant, morirà en pocs dies perquè al seu poble ni tan sols hi ha aigua potable. Millor canviar de canal. Es l’hora de dinar i ningú no vol veure aquestes imatges tan desagradables. Al cap i a la fi, aquest matí, quan hem anat al forn a comprar el pa i les magdalenes, ja hem posat un euro a una d’aquelles guardioles solidàries. No podem fer res més.”

...Potser no podem fer tantes coses com a alguns ens agradaria, però tots podem reflexionar. A més, no cal preocupar-se, això és de franc. És això la solidaritat? Canviar de canal és la solució? De vegades, és molt més útil reflexionar que deixar euros a les guardioles del barri. Potser podríem començar per reflexionar sobre la nostra manera d’actuar amb tots els que ens envolten. Intentar ser millor persona és un petit pas per arribar a ser solidaris, per ficar euros a les guardioles sempre hi ha temps. És més solidari una abraçada sincera a un company que està sol, que un grapat de diners. Siguem solidaris!

Cristina Caballero Gómez (2n de Batxillerat)



Tothom parla de solidaritat: polítics, presentadors, actors, periodistes... però ningú no fa res. És molt maco proposar a les famílies obreres que adoptin o apadrinin un nen, i jo em pregunto: per què no fan això els que cobren tants milers d’euros?

Doncs, la raó és senzilla. Aquesta gent només pensa en els pobres quan es fan campanyes solidàries, aleshores sí, hi col·laboren, però què hi ha de la resta de l’any? Res. És molt còmode veure que pots tenir de tot i que no et falta ni menjar ni vivenda en condicions. Però la vida no és tan fàcil, hi ha països (sobretot, africans) en què els nens moren de fam o a causa de malalties, hi ha molts nens que tenen lepra o sida i és molt trist veure que ningú no fa res per ajudar-los. És molt fàcil canviar de canal quan surt un anunci fent una crida a la solidaritat per aconseguir ajuda pels més necessitats.

Per sort, ara hi ha moltes ONG que es preocupen d’ajudar als desvalguts, per exemple, aquesta última campanya, “Junts per Àfrica”.  Des d’aquí vull donar l’enhorabona a tota aquesta gent que fa que la vida sigui una més fàcil per aquestes persones.

Zoraida Álvarez Díaz (2n de Batxillerat)

 


La solidaritat és un valor que totes les persones hem de cultivar: ajudar a les diferents causes per les quals molta gent lluita perquè sigui millor el món. Quines causes? Per exemple, la d’ajudar totes les persones que viuen en països del Tercer Món i no tenen res per cobrir les seves principals necessitats, com ho són l’aliment, la roba i l’habitatge. Ara mateix, al nostre institut, es fa la Setmana de la Solidaritat, on s’ha agafaran cèntims per portar-los a la gent ho necessita. En aquestes ocasions està bé ser solidari, però s’ha de ser solidari sempre.

Precisament, a la majoria de nosaltres no ens cau el diner de les butxaques, però per ser solidari no cal sempre fer donatius. I tampoc no podem ser solidaris només en certes coses, com en el cas de donar diners a la gent que no viu en unes condicions adequades, ja que podríem començar a ser més solidaris amb nosaltres mateixos, amb les coses que ens envolten, és a dir, amb el medi ambient. No costa gens ni mica agafar les coses i llançar-les a les escombraries o una cosa tan fàcil com reciclar, dons això tan senzill no tothom ho fa.
Podem pensar que no podem fer molta cosa per ser solidaris, però crec que, a poquet a poquet, amb petites aportacions i coses tan simples com el reciclatge i la cura per no embrutar el medi que ens envolta, les coses anirien millorant.

Ana Belén Muñoz Lozano (2n de Batxillerat)



La semana del 11 al 15 de febrero es la semana de la solidaridad (todo el año tendríamos que ser así, solidarios, pero bueno...).

Ser solidario no es aportar una cuota de dinero y ya está. ¡No! Hay que ser solidarios con personas que necesiten ayuda, con gente que tiene que emigrar para poder sacar adelante a su familia y poder cambiar de vida. Eso es la solidaridad.

La solidaridad debe practicarse con gente que emigra, gente de diferentes razas... Hay que ayudarles a integrarse aquí. Por eso hay que ser solidarios y ayudarles, contribuir a que se integren los que vienen de Marruecos, de Colombia, de Gambia... de todos los países. El mundo es muy grande y tenemos que compartirlo.

Tendríamos que apoyar a los países del Tercer Mundo, pues en algunos casos la gente no tiene ni agua para beber, ni comida, casa... nada. Creo que esos países tendrían que ser ayudados. También habría que ayudar a Afganistán, y hacer entrar en razón a Norteamérica y a otros países para que no haya guerra y muera gente. Hay que colaborar, y no en una semana sino durante todo el año y durante toda la vida, hasta que al fin todos vivamos felices.

Yolanda Fernández Medina (1º de ESO)



La solidaridad es pensar en los demás, ayudar a otros o apoyarles en sus problemas. La solidaridad hay que practicarla con personas necesitadas que no tienen nuestro nivel de vida, como la gente de los países del Tercer Mundo; allí trabajan incluso los niños para poder vivir, pero les pagan muy poco: los realmente beneficiados son los de las empresas. La solidaridad también tiene que dirigirse hacia las personas que no se abren a los demás y hacia las personas que tienen problemas en su casa (eso les hace cerrarse y no confiar en los demás).
Las causas del Tercer Mundo que creo que deberían apoyarse son las de las asociaciones que pretenden que los niños no trabajen (nosotros trabajamos, sí, porque vamos al colegio, pero eso no es nada comparado con lo que hacen ellos). Además, el jornal que les dan a esos niños es injusto. También debería haber mayor igualdad entre el hombre y la mujer.

Los países que deberían apoyarse, según lo que pienso, son Etiopía, Argentina, Afganistán, El Salvador y Guatemala, aunque hay muchos más.

Ana Mª Jiménez Garrober (1º de ESO)



La solidaridad es el deber que tenemos de ayudar a las personas o pueblos más desfavorecidos.  Debemos ser solidarios con los pobres de la India (hay fundaciones que colaboran en el desarrollo de muchos pueblos de la India, pero necesitan la ayuda económica de la gente de aquí), con los enfermos de sida (su enfermedad es muy dura), con los magrebíes inmigrantes (la situación económica en su país es muy mala, y por eso tenemos que ayudarlos para que se adapten a vivir en España), con los ciegos (tenemos que ayudarlos siempre que podamos, por ejemplo, cuando van a cruzar la calle y están delante del semáforo), con los sudamericanos que han llegado aquí para trabajar (cuando los españoles fuimos allí, nos acogieron y ahora tenemos que acogerlos nosotros de la mejor forma posible).

Olga Montoya Cinca (1º de ESO)


[Aquests comentaris van estar publicats a la revista Sota el cel del Puig, núm. 7, març de 2002.]