Sou a: Inici / Activitats / Activitats educatives / Ciutadania / Burkina Faso

Burkina Faso

Comentaris d'un vídeo sobre aquest país africà

 

Vídeo: El meu país d'allà

 

En aquest vídeo, El meu país d’allà, de l'ONG Aigua per al Sahel, hem pogut veure com és la vida en un país pobre a través d’una nena que viu a Catalunya i que ens explica tot el que fan en el seu país, que és Burkina Faso.

Aquí, a Catalunya, tots els nens van al col·legi; allà només el 17% de la població pot anar-hi. Un altre problema és l’aigua: aquí disposem d’aigua per tot arreu, i allà han de treure l’aigua dels pous. Allà, una de les coses més greus que passen es que no hi ha medicines o no les poden pagar, i les persones moren molt joves.  Jo crec que això es podria solucionar ajudant-los amb associacions i ONG i també donant les coses que no utilitzes, com la roba que et queda petita, per exemple.

Jordi Desembre Campillo (4t d’ESO)

BURKINA FASO

(LA TERRA DELS HOMES ÍNTEGRES)

Burkina Faso és un país africà que necessita l’ajuda del primer món perquè no té suficients recursos. Allà, l’esperança de vida és de 49 anys, mentre que aquí és de 79 anys. Jo crec que això es deu a la falta de desenvolupament. Una bona societat es basa en una bona educació i mentre aquí els nivells d’escolarització és del 100%, en aquell calorós país solament és del 17%. Solament els nens van a escola, ja que les nenes estan explotades, segons el meu parer, ja que s’han d’encarregar de la casa, els germans petitons i de fer diferents feines. A Burkina Faso no plou gaire i això fa que emmagatzemin l’aigua potable en pous o en treguin de les aigües subterrànies. Les dones han de caminar molts quilòmetres amb recipients al cap per portar una mica d’aigua potable als poblats, ja que la majoria de les famílies no tenen corrent d’aigua a les cases.
Com hem vist, la situació tan desfavorable que sofreix aquest país el situa al conjunt de països marginals del món, al Tercer món. Si en aquests moments vinguessin uns marcians no es creurien que a la terra, perquè un quart de la població visqui bé, la resta mori de fam i de malalties. El primer món, causant de la pobresa mundial pel colonialisme, fa que no vegi aquesta greu situació. Per sort, a aquesta societat intolerant, insolidària i que solament pensa en els diners, hi ha gent que pensa en els altres, i formant ONG ajuden als més desafavorits.

Jo crec que les ONG no són suficients per a pal·liar  la fam, la manca d’aigua i les guerrers que ceguen les poblacions pobres, tot i que ja són una bona ajuda. Jo, el que faria amb tot el diner que es gasten comprant armes a Occident i tots els productes acabats que comprem (tot i que les matèries primeres són seves), ho invertiria en organitzar el país. El meu sistema seria obrir escoles eficients per preparar la nova generació, mecanitzar l’agricultura i obrir indústries a base d’energies alternatives, suprimir i eradicar la gent corrupta i que no ajuda al benefici de la població, amb pactes i tractats haurien d’aconseguir lliurar-se del deute extern... Queda molt per fer i hi ha moltes vides en joc.

Patricia Albarrilla (4º d’ESO)

[Aquests comentaris van estar publicats al núm. 4 de la revista Sota el cel del Puig, maig de 2001.]

 

La vida en Burkina Faso


Burkina Faso es un país del continente africano. Allí la vida es muy dura porque Burkina Faso es bastante pobre. El otro día vimos un vídeo (El meu país d'allà, Barcelona, 1999) en clase sobre una niña nacida allí que ahora vive en Barcelona. La niña se llama Oumou. Su padre biológico trabajaba con colmenas y su madre en las labores del hogar.
La niña, que es negrita, cuenta historias que le han pasado en Barcelona. Por ejemplo, la siguiente. Un día iba paseando con su madre adoptiva y se encontraron con una amiga de la madre, a la que hacía tiempo que no veía, que también iba con su hija. La otra niña dijo señalando a la niña africana: “Mira, mamá, está sucia.” Y la madre de Oumou contestó: “No, no está sucia. Eso es chocolate”. Y desde entonces la otra niña, cada vez que ve a Oumou le lame la mano.

En el vídeo también se habla del problema del agua en Burkina, que es vital para la supervivencia. Allí necesitan construir pozos. Los pozos que se construyen tienen una especie de noria para sacar el agua.
Este vídeo nos ayuda a entender un poco mejor la vida de Burkina Faso.

Abel Hernández (2º de ESO)

 

[Aquest comentari va estar publicat a la revista Sota el cel del Puig, núm. 10, juny de 2002.]