Sou a: Inici / Activitats / Entrevistes / Entrevista a Chema Corral

Entrevista a Chema Corral

Entrevista realitzada per Siro Perales (4t d'ESO) a Chema Corral, publicada al número 4 de la revista Sota el Cel del Puig (maig 2001).

Entrevista i qüestionari a Chema Corral

Regidor de Salut, Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament de Santa Coloma.

 

Com, on i quan va començar la seva carrera política?

—Vaig començar a tenir sensibilitat per la política i pels afers socials quan era jove, en concret, a l’època de la dictadura franquista i en el marc del moviment de Batxillers. Sent batxiller, jo vaig ingressar al PSUC, que era el partit dels comunistes catalans al 1972, i vaig participar sense estar organitzat, en les mobilitzacions contra la Ley General de Educación del ministre Villar Palasí, a finals del 71 i principis del 72, per tant, t’estic parlant d’un noi que tenia uns 18 anys.

Ha canviat alguna vegada de partit?

—Jo he estat sempre en el que es diu la franja de l’esquerra real o l’esquerra transformadora, que és la força política que es situa a l’esquerra del PSOE. Al 1972, el partit d’esquerres era el PSUC, el partit dels comunistes catalans. Va ser un partit que va jugar un paper molt important, també abans, però sobretot en la darrera època del franquisme, i després en la transició política cap a la democràcia. El PSUC es va dividir, va patir una crisi el 1981, es va dividir en dos. Jo em vaig quedar al PCC, el Partit dels Comunistes de Catalunya, i després, al 1988, es van tornar a unificar. Més endavant es va formar Iniciativa per Catalunya-Els Verds... Però, com veus, sempre he estat al mateix sector polític.

Diu que és comunista... Què es pot fer per no tornar-se un Figo polític?

—Ser comunista avui, a l’any 2001, no és el mateix que ser comunista  l’any 1972. És molt diferent. Per què? Perquè al 1972 i abans les idees comunistes tenien un marc d’aplicació —els països de l’Est, com l’antiga URSS—, però aquest sistema, per mala aplicació i per errors i pel concepte, va fracassar, i aquesta opció orgànico-política-comunista va fracassar, però les idees comunistes, la lluita per la pau, per la igualtat social, contra l’explotació... aquestes idees, que estan dins del comunisme, ni han fracassat ni fracassaran mai, i cal continuar-les treballant, però ara hi ha plataformes com IC-Els Verds, on els comunistes i altra gent d’esquerra treballem per continuar construint aquesta societat sense explotadors i sense explotats que hem defensat, i jo crec que hi ha un espai polític a l’esquerra del PSOE que té un bon paper a desenvolupar en la transformació de la societat i en fer una societat més justa i millor. Per tant, no cal ser Figo i anar-se a altres llocs, sinó seguir treballant a IC-Els Verds, en aquesta franja d’esquerra el PSOE, que té futur i pot contribuir a millorar la societat.

Quines van ser les propostes del seu partit en la darrera campanya? I en la pròxima?

—A les municipals del 2003, els d’IC-Els Verds, que ara tenim quatre regidors, crec que el que tenim que fer és consolidar la nostra presència a l’Ajuntament, i amb un programa que, per una part, doni a conèixer el que estem fent, a l’àrea de salut, solidaritat i cooperació, des de la ponència de Relacions amb Europa, que la porta un altre company, i en altres temes que portem nosaltres perquè la ciutat millori, és a dir, que la gent sàpiga el que fem per millorar Santa Coloma. En les Autonòmiques, crec que seria bo que les forces de progrés, d’esquerra, com a bloc, com a esquerra plural, siguem capaços d’aconseguir una majoria en el Parlament de Catalunya, que faci que canviï la configuració del Govern de la Generalitat i començar una nova etapa per la qual Catalunya avanci per la senda del progrés. A nivell de l’Estat, es tracta d’aconseguir el màxim número de Diputats possibles al Congrés, i sobretot, a veure si som capaços, com a mínim, que el PP no tingui la majoria absoluta. Perquè les majories absolutes són dolentes; quan es té la majoria absoluta, la gent creu que pot fer el que vulgui, que és el que està fent el PP. Què és bo? Tenir una majoria còmoda, però que hagués de negociar, que hagués de parlar amb la resta. A les pròximes eleccions m'agradaria que el PP perdés. Crec que el PP és una cosa molt negativa per al conjunt de l’Estat espanyol i molt negativa per a Catalunya, pel tipus de política que estan fent. Objectiu primer: que el PP no tingui majoria absoluta i, si és possible, que les forces d’esquerra guanyin. Guanyant el PSOE, però amb altres forces de l’Estat espanyol.

Com està la immigració a Santa Coloma?

—Augmentant. Santa Coloma ha estat sempre un territori acollidor de gent. Als anys vint, va venir a Catalunya una onada de gent de Múrcia i d’Aragó, i es van establir a Santa Coloma i es van fusionar amb la gent que hi vivia aquí; als anys 50, 60 i principis dels 70, va venir gent del conjunt de l’Estat espanyol, sobretot d’Andalusia i d’Extremadura. Van venir aquí i van formar la Santa Coloma d’ara, una Santa Coloma petita, un poble rural. Per exemple, des de l’avinguda Generalitat fins a l’actual Plaça Catalunya, eren camps que depenien de la Torre Balldovina, i Santa Coloma es va convertir en ciutat dormitori. Ens els anys 50-60 vam recollir tota la gent que venia de fora, i a partir d’aquí vam fer un mosaic de gent de diferents procedències i de diferents cultures, que totes hi convivien. I des dels anys 60 fins ara s’ha anat convertint de ciutat dormitori en ciutat residencial, és a dir, amb serveis, centres d’assistència primària, etc., i ara està donant-se a Santa Coloma una vinguda de gent d’altres continents, gent fonamentalment del Marroc, però també gent xinesa i pakistanesa, que són les tres procedències més importants que hi ha a Santa Coloma. No solament cap a Santa Coloma; n’hi ha una tendència de venir de països del Tercer Món cap a Europa. Aquesta immigració s’està col·locant a la zona sud de Santa Coloma, als barris del Fondo, Santa Rosa i El Raval, amb cases en mal estat dels anys 50, carrers tancats i molt estrets, on tenim borses de pobresa i de marginalitat, perquè els que arriben no tenen calés i es van o on és més possible i barato viure. Però no hem de veure la immigració com un problema, sinó tot el contrari. Jo crec que tenim que veure-la com una forma d’enriquir-se mútuament la gent, els uns i els altres, i per la qual cosa tenim que tractar-la des del punt de vista que tenen els mateixos drets que nosaltres, però també han de tenir els mateixos deures. Estan a Santa Coloma i hem d’intentar que la nostra ciutat vagi cap endavant.

—N’hi ha molts immigrants il·legals a Santa Coloma?

—Suposo que hi deu haver, ara s’estan fent tots els processos de regularització a partir de la llei d’estrangeria, però, evidentment, a Santa Coloma, com a tot l’Estat, hi ha gent sense papers.

—Als barris com Santa, hi ha hagut problemes de droga i coses semblants?

—Gent enganxada n’ha hagut sempre. Jo recordo, quan no hi havia cap estranger a Santa Coloma, que hi havia molta gent enganxada d’heroïna en els parcs de la ciutat. La droga és un element que sempre hi ha hagut enganxada, traficants, capos de les màfies... Són de tots els països, evidentment, n’hi ha camellos... Si s’utilitza per això els immigrants és perquè no tenen res, també utilitzen gent d’aquí, per fer tràfic d’haixix. A més, hi ha hagut moments que han utilitzat nens, magrebins, menors de setze anys, que en alguns casos eren comprats als seus pares. Arribaven a Alacant i pujaven, i les grans màfies els feien robar per viure. Quan jo era jove, era la gent que venia d’altres llocs d’Espanya la que traficava. Desgraciadament, droga n’hi ha hagut sempre i n’hi haurà anys endavant, i hem d’aconseguir que no n’hi hagi.

—Quina mena de llibre és aquest, el seu Santa Coloma a la recerca d’una nova identitat?

—No és un llibre històric, encara que té algunes anàlisis històriques. No és un programa electoral, encara que té propostes. És un llibre d’idees, un petit assagi sobre la situació de Santa Coloma.

—En el llibre diu que Santa coloma ha perdut el tren de la indústria i que no s’ha de perdre el tren de la informàtica. Com es pot evitar que passi el mateix?

—A Santa Coloma, els anys 50-60, quan va créixer amb tants habitants, no es va fer cap polígon industrial i, per tant, ens vam quedar sense indústria, totes les ciutats en tenien. I la part on podria estar, la part del Besòs, on està la Maquinista, allò era Santa Coloma. L’any 1943, Barcelona la va comprar per 300.000 pessetes. Llavors, vam perdre el tren de la industrialització i ara estem fent un canvi total de civilització, per dir-ho d’alguna manera, estem fent un canvi revolucionari. Estem passant de la societat industrial a la societat de la informació, la societat del coneixement, la implantació de les tecnologies. Per això hem de portar empreses per no quedar-nos endarrere. A nivell de comerç, de democràcia amb vot electrònic, en solidaritat amb un Internet solidari. I que n’hi hagin empreses que treballin a la xarxa perquè Santa Coloma no es endarrere i agafi el tren del futur, el tren de les noves tecnologies.

—Què t’ha impulsat a escriure aquest llibre?

—Uns amics que em van animar a fer-lo i també la necessitat que jo tenia de cosir el dia a dia de l’Ajuntament per reflexionar sobre el futur, perquè quan treballo no reflexiono, i així penso que es pot fer per solucionar els problemes.

—I a sanitat, com estem a Santa Coloma?

—Ara s’està construint el nou CAP al districte segon Barri Llatí, Riera Alta, per tenir el 105 de la sanitat primària reformada, amb un nou sistema de visites per cita prèvia, amb historial, amb visites a casa segons el malalt i la malaltia, i amb un nou sistema de metges, i a més un nou projecte anomenat “Aula Segle XXI”, que és una educació sanitària perquè la gent eviti les malalties, amb la implicació de tots els centres sanitaris de Santa Coloma amb conferències i reunions sanitàries i amb un calendari de malalties. I, per últim, el Centre d’Atenció a la Dona, del carrer Irlanda. Els números de Santa Coloma amb respecte a altres ciutats de l’àrea metropolitana són favorables. Santa Coloma ha avançat molt en l’aplicació del mapa sanitari.

—Fa uns mesos va haver-hi una onada d’atemptats terroristes a Catalunya, creu que en una ressorgida li podria tocar a Santa Coloma?

—Es té preocupació, evidentment. Abans se’n tenia més, però des de la desarticulació del Comando Barcelona, s’està més tranquil. Però es té por perquè en qualsevol moment es pot refer el comando, i igual que va passar a Sant Adrià, pot passar a Santa Coloma, independentment de la força política a la que es pertanyi. S’han de revolucionat les mesures de seguretat precisament per posar difícil un atemptat.

—En una entrevista a la nostra revista, el Sr. Sayrach va declarar que Santa Coloma ha perdut en civisme i solidaritat, vostè ho corrobora o ho nega?

—Home, jo no compartiria aquesta opinió. En civisme, és evident que a Santa Coloma falta civisme, perquè la gent llença les coses a qualsevol lloc. Els gossos deixen les caques a terra, etc. És cert, falta civisme, però la nostra ciutat és solidària. Des d’aquí, hem apadrinat ciutats a Nicaragua, col·laborem amb associacions importants amb el 0,7% dels nostres beneficis... Crec que Santa Coloma és una ciutat solidària però també és una ciutat que ha de guanyar en civisme.

—Quin seria el partit polític perfecte?

—Un partit d’esquerres, sensible als temes de la pau, la solidaritat, la protecció del planeta i del medi ambient, en lluita contra les desigualtats socials, a favor d’una societat sense explotadors i sense explotats —una societat amb el màxim d’igualtat possible, que defensés la democràcia i la llibertat. Que no fos un partit vertical, dirigit dalt a baix, molt obert, amb pluralitat, que garanteixi la participació interna dels seus militants i que mitjançant aquesta obertura la gent sigui capaç de plantejar i votar per aquests ideals. Per tant, jo no tindria cinc partits d’esquerra, tindria un únic partit d’esquerra, plural, molt ample, molt obert, on la gent pugui participar per defensar aquests ideals.

—Com creu que s’ho estan manegant el senyor Aznar a Espanya i el senyor Pujol a Catalunya?

—No estic gens d’acord en com l’Aznar està fent les coses. Té una majoria absoluta que està utilitzant amb tota la prepotència del món. Ara li ha fet un discurs al Rei fent-li dir coses com, per exemple, que el castellà abans no era imposat, quan a Sud Amèrica va ser imposat a cop de mort, perquè quan van arribar els espanyols, van obligar els indis a parlar el castellà. O amb el pla hidrològic nacional, que ens vol fastiguejar tot el Delta de l’Ebre, una part important del nostre ecosistema. I a Catalunya el senyor Pujol està agafat, depèn del PP, dons no té la majoria absoluta. És una llàstima perquè a Catalunya no li està anant bé. Per exemple, ell aporta milers de milions i a més els fons europeus per fer la xarxa del metro a Madrid, però no dóna diners per fer la xarxa de metro a Barcelona, i a més impedeix que arribin els fons europeus a Catalunya, amb la qual cosa s’està fent una injustícia cap a Catalunya, i a més no planta cara a l’Aznar com hauria de fer, per la qual cosa, està en una mala situació.

—Deixant la política, com ho està fent la Grama aquest any?

—Bé. Va líder del grup, amb possibilitats d’ascendir a 2ª A.

 

EL QÜESTIONARI (EN DUES PARAULES...)

 

Un moment del dia: Quan faig el cafè pel matí abans de començar.

Una persona: Els meus fills.

Un personatge públic: Judith Mascó.

Un mite: Kubala o Cruyff.

Una paraula: amor.

Un cotxe o mitjà de transport: Volkswagen.

Un disc: Mediterráneo de Joan Manuel Serrat.

Una cançó: Hey Jude de The Beatles.

Un cantant: Serrat.

Un actor o actriu: Ana Belén.

Un director: Visconti.

Un film: L’últim vals.

Un escriptor: Larra.

Un personatge: El professor de Confidències.

Sí a...: La vida, l’amor, el futur, l’optimisme.

No a...: La mort innecessària.

Mataria per...: Per res.

M’aniria a una illa deserta amb...: Una gossa.

I m’emportaria...: Un ordinador amb Internet.

 

Entrevista i qüestionari realitzats per Siro Perales (4t d’ESO)

[Aquesta entrevista va estar publicada al núm. 4 de la revista Sota el cel del Puig, maig de 2001.]