Sou a: Inici / Activitats / Activitats docents / Educació emocional / El coneixement emocional del propi mestre

El coneixement emocional del propi mestre

Una experiència metodològica grupal en la formació de l'alumnat de magisteri

El coneixement emocional del propi mestre

Dra. Núria Arís Redó,

professora del Departament d'Educació

Universitat Internacional de Catalunya


Abstract: L’article presenta una nova experiència metodològica grupal en la formació
de l’alumnat de magisteri. Potencia l’exploració i l’autoconeixement emocional del
futur docent. A partir del treball per projectes s’estableixen els elements claus sobre
els que fonamentar el futur estil docent.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
El rol del docent afronta la complexitat de les ràpides modificacions socials, i més
contundentment, en les relacions interpersonals que s’estableixen en l’ensenyament.
Esdevé fonamental contemplar en la formació inicial dels futurs docents, l’auto
coneixement emocional. Des de l’assignatura1 “El coneixement emocional del propi
mestre” oferim la possibilitat de que els futurs mestres puguin forjar el seu estil docent
des del creixement emocional.


Objectius:
L’objectiu essencial d’aquesta assignatura és potenciar una visió reflexiva, d’auto
coneixement de la pròpia persona i gestió emocional equilibrada i constructiva que
facilitin la comprensió de la realitat d’aula. Ens estem referint a potenciar un perfil de
professional amb una veritable opció de compromís envers els altres, amb habilitats
comunicatives i socials per treballar en equip i que esdevingui un model vàlid en valors
i actituds, des d’una perspectiva de la realitat plural i respectuosa.
Entenem que si es contempla la gestió de les emocions en la formació inicial i
permanent dels mestres, s’estarà augmentant la seva capacitat adaptativa, de protecció i
de resposta reflexiva, tan a nivell individual, i també de tota la comunitat educativa.
Podem afirmar que d’aquesta manera estarem incidint de manera decidida i global, en la
millora de la persona i també de la realitat escolar.
Ara bé, per aconseguir-ho, l’acció formativa no es pot plantejar com un producte o
com una fórmula a aplicar. Cal entendre que es tracta de potenciar el desenvolupament
de les competències de la persona i del docent com una plena humanització.


Treball per projectes
S’ha plantejat aquesta assignatura a través del treball per projectes.
Presentem una experiència que des d’una metodologia activa i participativa garanteix el
protagonisme del propi alumnat en la construcció de coneixement. Es tracta de posar
l’accent en els elements situacionals i en la creació de contextos d’aprenentatge
compartits, que permetin adquirir una visió de conjunt de tots els elements determinants
que integren qualsevol situació d’ensenyament i aprenentatge
Cada grup de tres o quatre components selecciona un tema, cas, o aspecte del seu interès
en relació a la vivència emocional de la realitat escolar . S’impliquen i aprofundeixen en
aquella realitat en concret, i des de la mateixa i partint de l’acció, de l’exploració i de la
vivenciació poden arribar a la reflexió i a la generalització passant per
l’autoconeixement.
En les interaccions educatives, hi ha molts elements que esdevenen determinants,
aspectes com la diversitat d’ideologies, de metes,la negociació, la possibilitat de trobar
consens, etc. tenen un repercussió en la manera de gestionar i desenvolupar les
pràctiques educatives. Moltes vegades, aquestes situacions referides, s’interpreten en
termes de competitivitat i/o d’agressió per part dels altres. En la realitat del dia a dia, la
impotència o indefensió que es pot experimentar davant de certes situacions, generen
alarma i frustració, el que és pitjor ira. Això influeix en la capacitat d’afrontar de
manera responsable i serena qualsevol problemàtica en qüestió.
Prendre consciencia que els valors de moltes persones, de manera més o menys
inconscient, trontollen davant els conflictes, i que la única manera de prevenir-ho és
adquirir visió holística de tots els elements subjacents en la realitat docent, permet el
creixent emocional dels futurs mestres, que ho podem integrar d’una manera
significativa i vivencial.
Els projectes són compartits amb la resta de la classe i cada grup té l’oportunitat de
mostrar els coneixements adquirits i a més, la seva creativitat i originalitat, que
permeten a la resta del grup classe copsar la vivència d’aquesta activitat d’una manera
molt engrescadora i interessant.

S’estableix una relació de cooperació i col·laboració on, mitjançant les habilitats
comunicatives i a les aportacions de cada subjecte, s’enriqueix tot el grup.
El fet d’haver compartit els diferents projectes, permet que es generi la reflexió,
l’anàlisi en profunditat, i que es faci una avaluació de tot el procés tan a nivell
individual com grupal.
S’organitzen unes sessions de “debat-col·loqui” on es contemplen i contrasten tan les
diverses situacions viscudes amb les seves aportacions positives així com, aquells
aspectes millorables, es cerquen les possibles errades, així com les solucions.
Tot això en un clima de crítica constructiva, compartida i responsable.
La comunicació esdevé el vehicle de creixement del futur docent, donat que permet
compartir les emocions, els problemes, expressar les dificultats, intercanviar idees i
experiències, interelacionar-se amb el grup de docents i altres agents de la comunitat
educativa, i generar la reflexió sobre la pròpia acció.
S’educa amb la coherència des les petites coses, en el dia a dia, en continuïtat i amb
constància, amb el que és diu però també amb l’exemple del que es fa i, sobretot, de
com es fa.
Únicament si els mestres son capaços d’assumir un veritable compromís personal i si
aquest es pot canalitzar en les pròpies emocions individuals, es podrà establir una sòlida
fonamentació per respondre de manera serena i eficaç a les noves generacions, als
reptes de futur, als imprevistos, i en definitiva, al desenvolupament col·lectiu.
Reflexió final
La importància de conèixer bé les pròpies emocions i de cercar la necessària gestió
emocional equilibrada, és cabdal en el món de l’ensenyament.
Podríem trobar moltes definicions sobre les emocions, però la nostra intenció es centrarnos
únicament en els aspectes més significatius en la formació dels futurs docents.
La combinació d’una sèrie de factors endògens i exògens, trets innats i apresos,
configuren la resposta, pròpia i singular, de cada subjecte, davant les diferents vivències
en la seva trajectòria personal. Per tant, la resposta que s’activa depèn en part de la
dotació genètica i en una altre part, dels significats apresos d’una manera única i
viscudes per cada persona.
Si els mestres, esdevenen cada vegada més capaços de potenciar l’ús constructiu i
equilibrilat de les emocions, podran obtenir un gran potencial adaptatiu i de
reorientació de les relacions, especialment en el context de l’aula. De fet quan es pren
consciència que, determinada gestió incorrecte de les pròpies emocions, pot comportar
certs riscos és quan s’està en condicions d’assumir una veritable acció responsable.
Ens referim a la necessitat d’evolucionar cap una nova manera de gestionar ”realitat
docent”, capaç d’esdevenir en si mateixa, la millor forma d’educació emocional per a
tots, i a tots el nivells. Es cabdal la interiorització del rol docent des d’una basant
emocional.
Pot semblar un repte, en les actuals circumstàncies, parlar de la concepció de l’escola
com un espai per al creixement emocional, per a la implicació i per a la resolució de
problemes d’una manera constructiva i formativa en si mateixa, però estem convençuts
que és el repte de futur i que “es pot i s’ha” de treballar en aquesta direcció.
Aquesta proposta vol anar mes enllà de les dimensions relatives al treball del mestre
situant-nos en una visió global de les funcions de l’escola en l’educació emocional dels
ciutadans de la societat futura.

Conclusions

  • Inicialment quan es planteja l’activitat alguns alumnes manifesten les seves

reserves o inseguretats per aquesta manera de treballar, però la motivació
sempre es molt alta.

  • Els alumnes manifesten la seva satisfacció per els resultats finals.
  • Les dinàmiques grupals cooperatives, i especialment aquelles que es posen en

joc en l’elaboració del projecte, afavoreixen l’elaboració i apropiació del
coneixement i sobretot autoconeixement emocional.

  • Es constata que aquesta experiència aproxima a l’alumne a forjar el seu propi

estil com a futur docent des de l’autoconeixement personal.

  • La necessària coherència emocional per anar de la teoria a la practica es del tot

desvetlladora i pren forma en aquest tipus d’experiències.

  • Aquest ja és el tercer curs que apliquem aquesta proposta i l’èxit de la mateixa

ens impulsa a continuar, sobretot en constatar que enllaça amb els interessos i
motivacions dels propis alumnes des d’una concepció humanista.

Dra. Núria Arís Redó
Psicopedagoga.
Departament d’educació
UIC 5
Mestre d’Educació Infantil
Professora de la Universitat Internacional de Catalunya

[Tornar a la pàgina principal d'aquesta secció.]