Sou a: Inici / Activitats / Activitats docents / Educació emocional / La relació de l'adolescent amb les persones significatives

La relació de l'adolescent amb les persones significatives

La demanda d'ajuda de l'adolescent com a recurs per gestionar problemes

La relació de l'adolescent amb les persones significatives

La demanda d’ajuda de l’adolescent com a recurs per gestionar problemes

Montserrat Castellana Rosell

Dra. en Psicologia

Professora de la Universitat Ramon Llull



Està demostrat que en el desenvolupament de l’adolescent hi ha persones especialment influents. Per aquesta raó el concepte de persona significativa emergeix com una idea clau per comprendre com es construeix la personalitat d’aquest noi o noia. Aquestes persones formen part de l’entorn social de l’adolescent i tenen, als seus ulls, unes qualitats que les fan particularment importants i influents. Les preguntes que cal fer-nos a continuació són: qui són aquestes persones i quina relació hi estableix l’adolescent; és a dir, per què són significatives en l’adolescència? I, un cop conegudes aquestes persones i acceptada la seva influència, quins motius mouen l’adolescent a demanar-los ajuda quan té un problema en un àmbit concret?

D’altra banda, la diversitat de la societat actual ens obliga a fer front a noves dificultats educatives —que hi són presents i esdevenen objectives— resultants de profunds avenços socials, i que ens cal llegir en un to prou prudent que ens permeti reflexionar-hi i afrontar el fenomen adolescent de manera ajustada.

En aquest context, la capacitat que adquireixi aquest noi o noia per aprendre a demanar ajuda (amb tota la seva complexitat) és un element essencial per a la gestió del risc.

El risc en l’adolescència és un tema que neguiteja i preocupa, per això cal ser prudents a l’hora de fer plantejaments excessivament moralistes, alarmistes o laxos .Si es vol respondre a les pors de molts adults (pares, educadors...), pel que fa a aquest tema, cal potenciar programes de suport que ajudin a recuperar la confiança i la seguretat que l’adolescent necessita estar envoltat d’adults propers, positius, i possibilitadors.

Tanmateix, l’adolescent actual està sotmès a situacions quotidianes molt diverses que l’obliguen a prendre decisions freqüentment. La presa de decisions així com la gestió del risc són, actualment, elements clau que cal incorporar en la seva intervenció educativa.  Per tant, conèixer com s’estructura la seva xarxa de suports socials i quins motius l’indueixen a apropar-se a determinades persones, pot donar-nos eines per establir-hi vinculacions adequades i plantejar mesures de prevenció.


PREGUNTEM A L’ADOLESCENT...


Aquest treball no pretén analitzar la quotidianitat de l’adolescent. Ens interessa saber a qui va a demanar ajuda quan sorgeix la dificultat, quan ha de fer front al dilema i decidir què fer. Volem apropar-nos a allò que pensen adolescents que viuen a Catalunya sobre les persones que poden influir en les seves decisions.

S’ha preguntat a 280 adolescents (140 nois i 140 noies) amb edats que es corresponen amb l’inici i el final del període adolescent (12,6 a 13,6 anys i 16,6 a 17,6 anys). Aquests nois i noies estan escolaritzats en centres públics de Barcelona, Girona i rodalia respectivament.

Les preguntes que s’han fet són les següents:

Si et trobessis davant una situació difícil d’ordre moral, material i sentimental (respectivament) i necessitessis ajuda:

  • Quina persona creus que estaria disposada a ajudar-te
  • I tu, a qui demanaries ajuda
  • A continuació els  demanàvem que ens expliquessin per què havien triat  aquestes persones

 

L’objectiu ha estat identificar quines són les persones significatives quan l’adolescent ha d’afrontar una dificultat d’ordre moral, material i/o sentimental. Entendre el perquè són persones influents per a ells i per a elles. Saber si hi ha diferències d’acord amb l’àmbit en què es produeix el problema  o per sexes i edats.

A PROPÒSIT DE LES PERSONES SIGNIFICATIVES...

 

Alguns resultats d’aquest estudi ens han permès comprovar que:

Els pares i els amics són les grans fonts d’influència en l’adolescència, i els busquen per raons molt diferents. Aquesta afirmació dóna lloc a una qüestió controvertida:

  • Qui  influeix més en les decisions de l’adolescent, els pares o els companys?

Mentre la visió tradicional considera que els pares i els iguals estan en competència, la visió contemporània demostra que no són relacions oposades, sinó complementàries, la qual cosa ens duu a afirmar que la pregunta està mal plantejada, ja que l’interès fonamental hauria de recaure en el fet de saber de quina manera s’exerceixen aquestes influències.

D’una banda, pares i iguals no són substituïbles, perquè cada relació enriqueix l’adolescent de manera diferent . De l’altra,  sabem que, malgrat que l’adolescent passa més temps amb els seus amics que amb els pares, la relació que estableix amb els pares és més duradora, estable i sòlida, de manera que es contraresta la menor freqüència d’interacció. Els iguals són models d’identificació transitoris, atès que ells mateixos estan en transició, i, per això, els més complets i estables són els models adults. A més, és important remarcar que en l’àmbit de les persones significatives la composició i extensió de la xarxa de suports social s’estén més enllà de la insistida bipolarització entre la influència pares-iguals

 

  • Es confirma la importància del valor educatiu dels pares, de la mare i del pare, en el desenvolupament psicosocial dels nostres adolescents.

 

  • La influència significativa i mediadora de la mare en els tres àmbits de dificultats analitzats.

 

  • Els germans (si hi són) esdevenen persones significatives per demanar-los ajuda en problemes de caire sentimental.

 

  • Tanmateix, podem afirmar la influència dels estils educatius dels pares com a predictors per a garantir un bon ajustament psicosocial d’aquest noi i noia adolescent.

 

  • La influència significativa de l’adult que, poc o molt, hi és present en tots els àmbits analitzats

 

  • La figura del mentor (se sol atribuir a professors, entrenadors, altres adults de l’entorn proper). Persones que poden influir de forma intensa en un període curt de temps i que tenen capacitat per adquirir el rol i la funció de significatives.

 

  • D’altra banda, s’ha demostrat que la influència de les persones significatives varia d’acord amb el dilema i l’àmbit en què sorgeix la dificultat. Per tant, les persones que  influencien no són sempre les mateixes ni influencien amb la mateixa intensitat, i les diferències significatives es produeixen per sexe i per edat. Aquest resultat augmenta la complexitat del tema i ens informa que, per acompanyar o donar suport a un procés adolescent, és imprescindible fer-ho pensant en “clau xarxa”. És important anar en compte i possibilitar a l’adolescent l’accés a una xarxa àmplia perquè tingui majors possibilitats d’establir vinculacions.

 

  • La xarxa de suport de les noies és més àmplia que la dels nois, tant pel que fa a les persones com als motius que aporten en la seva argumentació.

 

  • L’anàlisi de les justificacions, dels motius i dels arguments que ens han donat els adolescents, ens permeten observar que en aquesta edat tenen molta importància les relacions basades en certeses de confiança i suport (molt lligades a la mare), d’estimació (més vinculades al pare) i de comprensió (relacionada sobretot amb els amics).

 

  • L’autonomia és una altra justificació que comença a aparèixer cap als 16 anys i que els adolescents expressen amb paraules com aquestes: “No li demanaria ajuda a ningú, no sóc tan petit, ja m’han passat coses i he après a saber què fer, crec que sóc prou fort i prou gran per decidir tot sol; ,i, a més, no vull que ningú es preocupi per mi més del necessari” (16 anys);o bé com ens diu aquesta noia: “La mare és la persona que em donaria el seu punt de vista i consell, però després la que decidiria seria jo perquè aquestes són coses que les he de solucionar jo“ (17 anys).


ESCOLTEM L’ADOLESCENT...

 

Una bona manera d’apropar-nos a la percepció que els adolescents tenen de les relacions amb les seves persones significatives és analitzant els relats que ells mateixos ens ofereixen. En aquest escrit presentem les descripcions de les persones que apareixen com a més influents davant dificultats morals, materials o sentimentals.

Què ens diuen sobre els pares? Una de les primeres idees que podem extraure de les seves descripcions és que els pares compleixen tots els requisits per esdevenir persones significatives. Els adolescents expliquen que són les persones que els ofereixen un ajut incondicional i estable i que són especialment importants en aquelles situacions en què el problema fa referència als costums, al comportament ètic i als valors de correcte o incorrecte, bo o dolent, just o injust. Amb les seves respostes corroboren que les opinions dels pares els ajuden a reflexionar i expliciten la necessitat d’orientació.

  • “Sens dubte,  demanaria consell als meus pares: ells saben més que jo i et volen ajudar realment. Són els únics que aconseguirien fer-me reflexionar davant una situació complicada. A l’hora de decidir, em va bé saber què en pensen” (17 anys).

 

D’altra banda, expliquen que la distància generacional pot ser un avantatge, en el sentit que l’edat i la possibilitat que els seus pares hagin viscut en el passat situacions semblants a les que viuen ells mateixos pot ajudar-los, en el present, quan han de prendre una decisió. L’experiència dels pares, per tant, esdevé significativa.

  • “Demanaria ajuda als meus pares perquè fins i tot a vegades els amics tenen els mateixos dubtes que tu. En canvi, els pares ja han viscut alguna experiència semblant, i, a més, em donarien un altre enfocament de la situació perquè han viscut més la vida” (16 anys).

 

L’adolescent ens informa, també, que els pares són les persones que tenen la responsabilitat d’ajudar-lo quan té una dificultat econòmica. Així mateix, no perd de vista la funció educadora que li exerceixen  respecte a aquest tema, que percep i expressa explicant els pactes i acords que s’estableixen entre ells. Els pares, davant de dificultats materials, no són vistos sempre com a simples proveïdors de diners.

  • “Estarien disposats a ajudar-me, per descomptat,  en aspectes materials, els meus pares, que sempre són allà per al que faci falta; són les persones més properes a mi i segurament pensarien que és la seva “obligació” com a pares” (16 anys).
  • “M’ajudarien en qüestions monetàries, els meus pares, perquè em donen la setmanada i, si necessito més, pactem a canvi d’alguna feina a casa” (13 anys).

 

La percepció de la mare

La relació amb la mare és significativa perquè ofereix incondicionalitat i lleialtat, i és amb qui els adolescents ens expliquen que estableixen una relació de recíproca sinceritat. Tant el noi com la noia qualifiquen el suport maternal de fidel, permanent, estable i que no imposa condicions. Segons el mateix adolescent, aquesta relació facilita la comunicació. A més, amb la mare s’hi pot dialogar i compartir experiències íntimes; llavors, la por i la vergonya es redueix. Ens expliquen que la mare proporciona una relació càlida, acollidora i la certesa que sempre esta disposada a ajudar-los.

  • “La meva mare estaria disposada a ajudar-me, segur, i em donaria el seu punt de vista, ja sigui fàcil o difícil d’acceptar, i això m’ajuda a pensar-hi. Haig de reconèixer que m’orienta bé encara que a vegades no me la vulgui escoltar. (16 anys)
  • La mare comprèn els meus sentiments i sempre m’és sincera. A més, sé que hi puc confiar”  (17 anys).
  • Li demanaria ajuda a la meva mare perquè sempre s’interessa i  m’ha demostrat que puc comptar amb ella. (13 anys)

 

La percepció dels amics

Segons l’adolescent, els amics són especialment importants a l’hora de demanar ajuda. L’amic és aquell que l’escolta atentament i el coneix perquè  tots dos se senten identificats. L’amic, per damunt de tot, és un coetani. La proximitat en l’edat els dóna la possibilitat de coincidir en la manera de pensar, i això afavoreix l’intercanvi d’idees i opinions. A partir del relat dels adolescents enquestats, observem com ens descriu un bon amic amb qualificacions com més enrotllat, molt responsable, amb mentalitat oberta…, fet que demostra que la selecció d’un amic no està condicionada tan sols per un criteri d’edat, sinó que la manera de ser i de comportar-se determina i facilita la interacció.

  • “Els amics són persones que tenen la mateixa edat que jo i poden tenir problemes semblants als meus, hi confio perquè amb ells passem moltes estones junts i no em fa res parlar de qualsevol cosa. No acudiria a la meva família, pares sobretot, perquè per qualsevol cosa ,encara que sigui petita,  s’escandalitzen i em tractarien de rar, no vull tenir problemes”(16 anys).

  • “En qüestions sentimentals,  demanaria ajuda  a la meva millor amiga, ja que té la mateixa edat que jo i entén millor que els pares com són els nois. Si se m’acudís preguntar als meus pares em tractarien de criatura i em dirien que em deixés de rucades, que el més important és estudiar; jo entenc el que volen dir, però tinc dret a començar a descobrir l’amor” (13,6 anys).

PER ANAR-HI PENSANT ...

El tema de les persones significatives toca de ple el món de les relacions humanes. S’està comprovant que l’adolescent necessita imperiosament aquestes vinculacions, perquè la influencia d’aquestes persones incideix directament en la construcció de la seva personalitat i en el procés d’autonomia personal. L’adquisició de la pròpia autonomia en tota la plenitud esdevé en la nostra cultura actual un tema pendent que hauria d’estar molt present en la reflexió i la intervenció educativa dels nostres adolescents.

En un moment social en què observem que augmenten les dificultats dels adolescents a l’hora de demanar ajuda, el món de l’educació, en comptes d’ intentar respondre donant receptes que ens poden fer caure en dogmatismes inútils, hauria de posar èmfasi a crear espais d’intercanvi d’idees i opinions que ens ajudin a definir com ens situem davant les adolescències d’avui dia, així com a redefinir sabers i actituds respecte a la relació amb els nostres adolescents.

La diversitat i pluralitat de la nostra societat enriqueix enormement, però alhora també augmenta la complexitat de les relacions entre les persones. Aquests fets poden ocasionar confusió, fins al punt de produir un desconcert generalitzat entre les persones interessades en el món de l’educació de l’adolescent, que aboca aquest noi o noia a estar envoltat d’un silenci vital per manca d’adults que els diguem coses.


D’altra banda, no ens ve de nou que la institució familiar en els últims anys ha canviat. La pluralitat de models i la velocitat d’aquests canvis produeixen una sensació generalitzada  que la família pateix una crisi. Potser ha arribat el moment d’entendre la unitat familiar de manera diferent de com ho hem fet fins ara. Està clar que el model de família nuclear no és el predominant (divorcis, famílies recompostes, majors adopcions, mares o pares solters adoptants...), per tant els lligams biològics no són criteris suficients avui dia. Aquest fet explica per què les concepcions recents de família emfatitzen la importància de fixar l’atenció en les vinculacions afectives i en la intimitat.

Davant aquests fets, la possibilitat que l’adolescent  trobi al seu  voltant  adults positius, possibilitadors i amb capacitat per posar límits, és un camí per descobrir i establir-hi noves vies de comunicació.

Tanmateix, aquesta sensació general de desconcert entorn a l’educació de l’adolescent provoca, entre d’altres coses, que es replantegi la importància de la funció del rol dels pares. A més, els pares amb fills adolescents, sovint, s’exposen a situacions i sensacions de canvi, pors, incertesa i sentiment de pèrdua, i això pot influir en el fet que es percebin poc eficaços com a pares i poc útils com a educadors.

Davant d’aquest context, cal oferir mesures per abordar la prevenció en el camp de les relacions pares-fills adolescents i sortir del pas de les lectures alarmistes del comportament adolescent que tendeix a fer la nostra societat. Els resultats d’aquest treball ens permeten afirmar que les mesures de prevenció del risc durant l’adolescència s’han de resoldre, necessàriament, sense excloure altres perspectives, reforçant els programes d’orientació i de suport familiar.

Crec imprescindible treballar perquè els pares tornin a recuperar el sentiment d’eficàcia i que tinguin la certesa que són persones significatives per als seus fills adolescents.

Cal entendre que la relació de l’adolescent amb els seus pares passa fonamentalment per una transformació en lloc d’un trencament, com s’ha cregut des de fa temps. Hem de treballar perquè els pares puguin  afrontar una qüestió recurrent: de quina manera poden establir noves línies de comunicació amb un fill o una filla adolescent?

Amb tot, convé acceptar que el conflicte (prefereixo la paraula desacord) és inherent a l’etapa adolescent. Hem d’aprendre a gestionar-lo i a viure’l en positiu, perquè també és una oportunitat per  transformar la relació.

Així mateix, voldria remarcar la importància de la funció educativa dels adults propers als adolescents, en tant que són susceptibles d’esdevenir persones influents i, per tant, que participen activament en el seu procés d’autonomia.

Per últim, cal dir que conèixer l’impacte dels agents socialitzadors en l’adolescència, així com les vinculacions i lligams que estableix l’adolescent d’avui dia amb les persones referencials i que, consegüentment, tindran una influència en el seu desenvolupament personal, adquireix, al meu entendre, una dimensió d’urgència social.

Referència del llibre

Títol: La relació de l’adolescent amb les persones significatives

Autora: Montserrat Castellana

Editorial: p.a.u. education (desembre de 2003)

Us convido a participar en el Fòrum de debat obert per debatre temes d’adolescència : www.paueducation.com/adolescencia

 

[Tornar a la pàgina principal d'aquesta secció.]