Sou a: Inici / Activitats / Publicacions / Antologia de cites de Shakespeare

Antologia de cites de Shakespeare

Amb motiu de la representació d'un muntatge d'algunes escenes d'obres de William Shakespeare, el professor Josep Mercadé ha fet aquesta antologia de 365 frases de les obres de l'autor anglès per donar al públic assistent

Una antologia de 365 cites de William Shakespeare

 

Les 365 frases més maques de Shakespeare (selecció: Josep Mercadé)

 

Una enquesta entre els cent crítics literaris europeus més prestigiosos destacava Shakespeare com a autor més important de la literatura universal.

El gran autor anglès encara és plenament vigent, com ho demostren les constants representacions, fidels o adaptades, de les seves obres en qualsevol gran festival de teatre contemporani i en les programacions de les temporades teatrals de molts països. Aquesta vigència permanent de Shakespeare crec que és deguda, d´ una banda, al magistral retrat que fa de les grans passions humanes, que ens resulta commovedor  i familiar, i de l’altra,  al fet que, quan entrem en qualsevol de les seves obres hi trobem a cada pas una frase lapidària, bellíssima, que esculpiríem o posaríem com a dedicatòria d’un llibre.

Doncs bé, partint de les sentències recollides en un antic joc teatral que vaig fer sobre ell, afegint-n’hi algunes més dels Sonets, he triat les 366 frases (una per cada dia d’aquest any de traspàs) que considero més maques de l’autor. Encara que no comparteixi en molts casos les seves idees, i donant per suposat que  els meus gustos són discutibles, espero, malgrat tot, que gaudiu de la seva bellesa i enginy.

Aquesta antologia de frases vol ser un complement de  la representació de fragments escollits de les seves obres que estrenarem en el Puig Castellar amb el nom de Còctel de Shakespeare. M’han dit que hi ha un altre llibre en castellà, que també en recull, però no l’he volgut consultar, com tampoc cap dels diccionaris de cites,  per no deixar-me influir per la seva tria. M’han ajudat, però, la traducció castellana de Rodríguez Marín, i les catalanes de Sagarra i Salvador Oliva. I voldria agrair al meu bon amic Carles Gil que me les corregís.

Segurament hauria estat més adient seguir un ordre cronològic de les seves obres, començant per les comèdies d’estil italià com Els dos cavallers de Verona, passant per les obres mitjanes (Al vostre gust),  les grans tragèdies (Hamlet, Otel·lo, Macbeth, El rei Lear), per acabar amb les darreres comèdies més simbòliques que culminen en La Tempestat. Però el cas és que no tenim una constància exacta de l’escriptura i estrena de moltes de les seves obres. He optat doncs per seguir un ordre alfabètic dels seus títols en català, conscient que això era totalment arbitrari. He afegit un índex temàtic dels conceptes relacionables per sinonímia o per oposició. Val a dir que una mateixa frase la podeu trobar a temes semblants.

Res més, desfruiteu-les, com he intentat que gaudíssiu aquests anys de les il·lusionades representacions de teatre fetes per alumnes que encara en sabien una mica menys que jo.

Josep Mercadé Riambau

Catedràtic del Departament de                                              Llengua Espanyola i Literatura

IES Puig Castellar  (Març de 2008)

La selecció

De Les alegres casades de Windsor  (The merry wives of Windsor):

1. Quan l’or va al davant s’obren totes les portes.

2. Més val tres hores massa aviat que un minut massa tard.

3. Separi’s un jugador dels seus  daus i del llibre a un bon estudiant, i s’haurà fet una meravella.

4. Si bé l’Amor pren  la Raó per a metge seu, no l’admet mai per a consellera.

5. ¡Oh poderós amor, que de vegades fas d’una bèstia un home, i d’altres, també, d’un home una bèstia.

6. En Amor, el Cel és qui arregla els destins. El diner compra les terres; però la sort és qui disposa de les dones.

 

De Al vostre gust   (As you like it):

7. El neci pensa que és discret; però el discret reconeix que és un neci.

8. Mai trobareu una dona sense resposta, a menys que l’agafeu muda.

9. La dona, com  més llesta, més indòcil.

10. Els millors oradors, quan es perden, comencen a tossir, i els enamorats, quan se´ls acaba la matèria, el seu recurs més delicat és besar.

11. Aprèn del savi i medita.

12. El món sencer és un teatre,  i tots els homes i dones simplement comediants.

13. Són dolços els fruits de l’adversitat, semblants al gripau, que lleig i verinós, porta, no obstant això, una joia preciosa en el cap.

14.  Els homes són abril quan festegen i desembre quan es casen.

15. La malenconia del literat és l’emulació; la del músic és fantasia; la del cortesà és orgull; la del soldat és ambició; la del legista és política; la de la dama és amanerament; la de l’enamorat és tot això reunit.

16. Quan els versos d’un home no poden ser compresos, l’home es queda més mort que si li presentessin un compte enorme en una miserable fonda.

 

De L’amansiment de la fúria  (The taming of the shrew):

17. Així com el sol forada els núvols més espessos, així brilla l’honor sota dels hàbits més humils.

18. El que enriqueix el cos és l’esperit.

19. Com  de millor és plorar d’alegria que alegrar-se del plor!

20. Els ases es van fer per a la càrrega.

21. Encara que un dèbil foc s’atiï molt amb un lleuger vent, un huracà, tanmateix, l’extingeix fàcilment.

22. Si l’amor us ha ferit, no queda sinó fer una cosa: Redime te captum, quam queas minimo (Redimeix-te del captiveri al preu més petit)

23. Quan dos focs es troben consumeixen aviat l’objecte que nodreix la seva fúria.

24. No prengueu de les matemàtiques i de la metafísica sinó allò que el vostre estómac pot digerir, que no causa profit allò que no complau. Estudieu allò que més us agradi.

25. Per  inspirar-vos cultiveu la música i la poesia.

26. No sigueu tan devots de les restriccions d’Aristòtil que considereu Ovidi com un proscrit digne de ser repudiat.

 

De Amb bona fi no hi ha mal principi  (All´s well that ends well):

27. Estima tothom, refia’t de pocs, no facis mal a ningú.

28. Les amargors del passat faran més dolç el que vindrà.

29. La distinció més gloriosa és la que depèn dels nostres actes, no aquella que ens han transmès els nostres avantpassats per herència.

30. Ens  burlem dels més admirables prodigis, atrinxerant-nos en una ciència il·lusòria, quan hauríem de cedir humilment a la por del desconegut.

31. El bé i el mal són com són intrínsecament, i de cap manera depenen dels qualificatius que se’ls hi afegeixen.

32. Tot el que val la pena viure: joventut, bellesa, saviesa, valor, virtut.

33. Només cal que recordem els nostres dies passats per evocar idèntics errors, encara que llavors no ho eren per nosaltres.

34. Raquítics manantials donen origen a rius cabalosos.

35. Sovint demanem al cel recursos que resideixen en nosaltres mateixos.

36. Que no se’t retregui el teu silenci abans que les teves paraules.

 

De Antoni i Cleopatra  (Antony and Cleopatra):

37. La Mort és la clau que obre totes les portes.

38. El millor ús que un home pot fer dels seus ulls és veure el camí de la ceguesa.

39. Una dona és un menjar pels déus si el diable en fa d’ella la salsa.

40. La Fortuna condueix a port  moltes barques sense pilot.

41. Els bons servents no executen totes les ordres. Només s’avenen a executar les que són justes.

42. Els grans dols curen els menors.

43. Hi ha caigudes que ens serveixen per a aixecar-nos més feliços.

44. Pecar en l’abundància és més culpable que mentir en la necessitat.

45. L’escurçó de la calúmnia ho taca tot.

46. Com l’au presonera, fem un cor de la nostra gàbia i cantem la nostra esclavitud amb l’ímpetu de la llibertat.

47. Puc llegir en el llibre infinit dels secrets de la Naturalesa.

48. És molt pobre l’amor que es pot mesurar.

49.  —Vull saber el límit de l’amor que puc inspirar.

—Llavors necessites descobrir un nou cel i una nova terra.

50. Quan el valor devora la raó, aquesta s’empassa l’espasa amb  què lluita.

51. Els déus ens ceguen, apaguen en el nostre fang la claredat del nostre judici, ens fan adorar els nostres errors i es riuen de nosaltres, mentre ensopeguem amb la nostra ruïna.

52. Crec que hi ha en la mort una espècie de passió que exerceix en ella alguna voluptuositat.

53. Els que s’agenollen davant la rosa en capoll es tapen el nas davant la rosa desfullada.

54. És més segur jugar amb un lleonet que amb un vell lleó moribund.

De   Cimbel·lí     (Cymbeline):

55. ¿Estan bojos els homes? La Natura els ha dat ulls per veure aquesta volta del cel i els rics productes de la terra i del mar (...) ¿ i, amb ulleres de vista tan precioses,  no podem establir la diferència entre el què és bell i el que és lleig?

56. Els nostres temperaments no obeeixen amb més docilitat  les influències de l’ambient que els nostres cortesans acomoden el seu rostre a la fesomia del rei.

57. L’or és qui fa matar l’home honrat i el que salva el lladre.

De La comèdia dels errors  (The comedy of errors):

58. La llibertat desenfrenada es castiga amb la desventura.

59. Els homes són amos de la seva llibertat. Només el temps els mana , i van i venen segons el temps els ho permet.

60. El temps és un lladre.

61. Quan sentim gemegar un desgraciat oprimit per l’adversitat, li demanem que es tranquil·litzi, però si haguéssim de carregar nosaltres amb el mateix dolor, ens queixaríem tant o més que ell.

62. Sóc en el món com una gota d’aigua que busca a l’oceà una altra gota i, no podent trobar allí la seva companya, es perd errant i inadvertida.

63. Els cabells que el temps roba a l’home els hi torna amb seny.

64. Les males accions es dupliquen amb les males paraules.

 

De     Conte d´hivern  (The winter´s tale):

65. La falta d’enteniment és, sovint, l’antídot de la por.

66. La necessitat és sempre la mare del valor.

67. L’home hauria de ser germà de l’home. Una argila difereix  d’una altra per la seva categoria i, tanmateix, la seva pols és la mateixa.

68. La fatiga pot roncar sobre un llit de pedres, mentre que la inerta ganduleria troba dur el coixí de plomes.

69. El Sol mateix que brilla sobre un palau no amaga el rostre a la nostra cabana.

70. La Natura no ha estat mai millorada sinó per ella mateixa.

71. El silenci de la pura innocència persuadeix allí on l’eloqüència fracassa.

72. Una bona acció que mor sense que se l’hagi celebrat , entranya en ella la mort d’unes altres mil que esperaven que fos coneguda.

73. Aquesta terra no és més que un vast femer.

74. Voldria que no hi hagués edat entre els deu i els vint-i-tres anys, o que la joventut dormís durant l’interval, ja que entre les dues no hi ha si no noies embarassades, vells insultats, robatoris i baralles.

 

De Coriolà  (Coriolanus):

75. Els qui estimen sense saber per què també odien sense major motiu.

76.  El premi de les accions es troba en fer-les.

77. Un foc en treu un altre, i un clau un altre, drets tomben drets, la força amb força cau.

78. Qui està resolt a morir per pròpia mà, no tem la dels altres.

79. Si alguna bona ordenança hi ha desfavorable als rics, cada dia la retallen.

80. La natura ensenya  les bèsties a conèixer llurs amics.

81. La fam enderroca les muralles.

82. De la gent del poble ens ve la força.

83. Han estat molts els homes preeminents que han adulat el poble, sense estimar-se’l mai.

84. La misèria que porten damunt els pobres fa l’inventari, punt per punt, de les abundàncies dels patricis.

85. Davant el sí o el no de la ignorància unànime vindrà que es desconegui quin és el bé comú.

86.  La pàtria és la nostra amant nutrícia.

87. El blat, els déus no sols l’envien per als rics.

 

D’ Els dos cavallers de Verona  (The two gentlemen of Verona):

88. L’home seria perfecte si fos constant. Aquest sol defecte és l’origen de totes les seves faltes i l’arrossega a tots els pecats.

89. No deploris el que és irremeiable, i busca remeis a allò que lamentes.

90. Estimar és canviar per un instant de plaer vint nits d’ansietat i de desvetllaments.

91. L’amor és el més preciós dels béns.

92. La dona acostuma a rebutjar allò que més desitja.

93. ¡Calla! A menys que la primera paraula que pronunciïs tingui un poder de mort sobre la vida.

94. Així com un clau treu un altre clau, així un nou amor fa perdre la il·lusió d´un nou amor.

95. El temps és pare i creador de tot bé.

96. La inconstància perd abans d’haver guanyat.

97. L’amor és cec.

 

D’Enric IV (Primera Part) (First part of King Henry IV):

98. La nostra fortuna, com homes lunars que som, té el seu flux i el seu reflux, a semblança del mar, i està governada, com el mar, per la lluna.

99. Si tot l’any estigués fet de dies festius seria tan avorrit divertir-se com treballar.

100. Dues estrelles no es poden moure en la mateixa òrbita.

101. El pensament és l’esclau de la vida, i la vida és la boja del temps.

102. Els bous, a l’estable, estan tan ben cuidats com més a prop es troben de la mort.

 

D’Enric IV (Segona Part)  (The second part of King Henry IV):

103. El rumor és una planta on bufen les sospites, els recels, les conjectures, i tan senzilla i fàcil de tocar, que aquest monstre sense art de caps innúmers, la multitud eternament discordant i bullenta, pot fer-la ressonar.

104. La vida de tots els homes constitueix una història que representa la natura dels temps que foren; Per l’observació de la història, un home pot vaticinar, gairebé del cert, les coses probables que encara han de néixer.

105. El sòl més ric és el més subjecte a les males herbes.

106. El que tem només el que no volia saber, per instint reconeix en els ulls dels altres que el que temia ha passat.

 

D’Enric VI (Primera  Part) (The first part of King Henry VI):

107. Allí on l’eloqüència de tot un poble d’homes no ha pogut prevaldre, la dolcesa d’una dona sap, tanmateix, triomfar.

 

D’ Enric VI (Segona Part) (The second part of King Henry IV):

108. Es troba triplement armat aquell la querella del qual és justa, i es troba despullat, encara que vagi revestit d’acer, aquell qui té la consciència corrompuda per la injustícia.

109. Allí on estàs hi ha el món amb tots els plaers mundans, i allí on no estàs es troba la desolació.

110. El coneixement és l’ala amb la que volem al cel.

111. Els grans homes sovint han mort a mans de vils bergants.

112. En tinc prou amb sostenir la meva nissaga i acomiadar en la meva porta el pobre amb el cor satisfet.

 

D’Enric VI (Tercera Part)  (The third part of King Henry VI):

113. El més petit rèptil es revoltarà si se’l trepitja i les mateixes colometes picotejaran per defensar els seus pollets.

114. Un arbust dóna als pastors que vigilen els seus senzills anyells una ombra més dolça que el dosser de rics brodats dóna als reis que temen la traïció dels seus súbdits.

115. El que sovint fa que les dones siguin orgulloses és la seva bellesa.

116. Els cops repetits, encara que sigui donats per una petita destral, tallen i fan caure l’alzina més robusta.

117. Les meves cendres, com l’au Fènix, engendraran un ocell que em venjarà de tots vosaltres.

 

D’Enric VIII  (The famous history of the life of King Henry The Eigth):

118. No encengueu per al vostre adversari una foguera tan viva que us cremi a vosaltres mateixos.

119. El millor que fem, sovint ens és negat o retret per insensats intèrprets.

120. Les noves modes, encara que mai siguin tan ridícules, i fins i tot indignes de l’home, seran no obstant això seguides.

121. Porta sempre en la teva mà dreta la dolça pau a fi d’imposar silenci a les llengües envejoses.

122. La còlera és semblant a un cavall fogós, que quan es deixa en plena llibertat es fatiga amb el seu propi esforç.

123. Els assumptes que es presenten a mitjanit són de naturalesa més inquietant que els que es despatxen a ple dia.

124. No hem de privar violentament els nostres súbdits de la protecció de les lleis i encadenar-los a la nostra voluntat.

125. ¿No sabeu que el foc que empeny el líquid fins fer-lo desbordar, semblant que l’augmenta, el  disminueix?

126. Els vicis dels homes queden gravats en bronze, les seves virtuts s’escriuen a l’aigua.

127.  No hem  de recular davant d’accions que creiem necessàries, per temor a combatre malèvols censors.

 

De         Hamlet   (Hamlet, prince of Denmark):

128. ¿Què és l’home, si el gran bé, l’afany de viure, fos sols menjar i dormir? Fora una bèstia i res més.

129. Conèixer bé un home seria coneixe´s  a si mateix.

130. Els mals que arriben a ser desesperats sols amb remeis desesperats guareixen, o no guareixen.

131. Hi ha en l’amor, dins sa mateixa flama, com el ble o el cremall que ha d’extingir-la.

132. Amb el guany criminal sovint es compra la llei.

133. Un pessic de ferment pot tornar agre tot el conjunt d’unes nobles virtuts.

134. Ser o no ser, aquesta és la qüestió.

135. Morir, dormir, qui sap si somiar!

136. Guarda’t d’entrar en disputa; mes si hi entres, fes que el contrari es vulgui guardar de tu.

137. Sigues fidel a tu mateix: llavors se’n seguirà, com de la nit al dia, que no podràs ser fals per a cap home.

138. La representació escènica es proposa de posar al davant de la natura un mirall perquè es vegi  la virtut amb la seva fesomia pròpia, el menyspreable amb la seva pròpia cara  i l’edat i el cos  real del temps en el seu ésser i en la seva forma.

139. Ningú no pot triar-se el seu origen.

140. La naturalesa no muda de costums.

141. Si no teniu virtut, almenys fingiu-ne.

142. La vida d’un home un no res l’acaba.

143. La bonesa, quan es fa pletòrica, troba sa pròpia mort en ser-ho massa.

144) Mentre un bèstia sigui senyor de bèsties, ja té segura la menjada en la taula del rei.

145. Qui ho sap si és l’amor qui duu a Fortuna o la Fortuna a l’amor?

146. Del que pensis guarda’t de fer-ne llengües i del que malpensis no en facis actes.

147. En gran amor, amb un petit dubte ja tems, i en créixer el dubte creix l’amor.

148. L’amor o molt o gens, va per extrems.

149. Quan mor la majestat, no mor mai sola; engoleix, com regolf, ço que té pròxim.

150. No s’ha fet diner en cap comèdia si poeta i comediants no han anat a cops de puny.

151. Escolta’ls a tots, però no parlis a gaires.

152. Sovint el vestit descobreix l’home.

153. Un cop provada l’afecció d’amics que tens o et guanyis, rebla-la al cor amb claus d’acer, ben forta.

154. Són sortosos aquells en qui la sang i el seny s’avenen.

155. L’home. Quina obra mestra és!

156. Fragilitat, ton nom és de dona.

 

De    Juli Cèsar   (Julius Caesar):

157. Clamem tots: ¡Pau, independència, llibertat!

158. La virtut pot viure lliure de la mossegada de l’emulació.

159. Els covards moren diverses vegades abans d’expirar! El valent mai assaboreix la mort sinó una vegada!

160. Els bons arguments han de cedir necessàriament davant dels millors.

161. L’abús de la grandesa ve quan en ella la clemència es divorcia del poder.

162. La humilitat és una escala de l’ambició incipient, a la qual  torna el rostre grimpador; però una vegada en el graó més alt, dóna l´espatlla a l´escala, mira cap els núvols i menysprea els humils graons que l´enaltiren.

163. Les bones paraules són preferibles als mals cops.

164.  Existeix una marca en els assumptes humans que, presa a plenamar, condueix a la fortuna; però, omesa, tot el viatge de la vida va circulant per esculls i desgràcies.

165. La fe pura i senzilla no admet disfresses.

166. Considero vil i covard accelerar el curs de la vida per por del que pot venir.

 

De Macbet  (The tragedy of Macbeth):

167.  La pietat és la virtut de la llei i ningú sinó els tirans la fan servir cruelment.

168.  La vida és un conte narrat per un idiota amb gran terrabastall i que no significa res.

169.  L´amor, que ens persegueix, és sovint un turment per a nosaltres; i, tanmateix, li donem les gràcies perquè és amor.

170.  El treball en  què  trobem plaer cura bé la pena que causa.

171.  Tota la festa s´aigualeix si qui la ofereix no demostra a cada instant que la ofereix de gust.

172.  El vi de la vida s´ha esvaït i en el celler només hi queden els solatges.

173.  La sang crida la sang.

174.  La vida no és més que una ombra que passa, un pobre còmic que es mou i fa el fatxenda una hora sobre l´escena i després no se sent res.

175. Actes contra la natura engendren desordres contra la natura.

176.  Ai, pobre pàtria! Amb prou feines es coneix a si mateixa. No pot dir-se la nostra mare sinó la nostra tomba.

 

D’El mercader de Venècia    (The merchant of Venice):

177. El món és un teatre on cada home cal que hi jugui sa part.

178. El cervell pot dictar lleis a la sang; però el fogós temperament salta per damunt de la llei freda.

179.  No hi ha vici tan clar que no assumeixi alguna marca de virtut per fora.

180.  Qui té l´esperit d´or no s´ajup a mirar mostres de borra.

181.  La clemència no és pas cosa exigible. Beneeix qui la rep i qui l´esmerça.

182. Si fos tan fàcil d´obrar com de saber què s´ha de fer, les capelles foren catedrals, i les cabanes dels pobres palaus de prínceps.

183. Puc més fàcilment ensenyar a vint el que és bo que facin, que ser un dels vint que segueixin la meva lliçó.

184. Com la llebre és la follia de la joventut, saltironant sobre les malles del bon consell que coixeja.

185. Ben tancat, ben retrobat.

186. Cada mot és una ferida oberta brollant sang viva.

 

De   Mesura per mesura  (Measure for measure):

187. Oh, quin dimoni pot amagar un home en si, encara que exteriorment assumeixi la finor d’un àngel!

188. Si les nostres virtuts no irradien fora de nosaltres és talment com si no les tinguéssim.

189. Un dejuni excessivament llarg és la mare de la indigestió.

190. Com les rates que s´empassen voraçment el seu propi verí, les nostres inclinacions  corren darrere d´un mal del qual estan assedegades, i quan bevem, morim.

191. Els nostres dubtes són traïdors i ens fan perdre sovint el bé que podríem guanyar per temor a experimentar-lo.

192. Entre totes les insígnies que pertanyen als poderosos (...) no n´hi ha cap que els decori la meitat de bé com la clemència.

193. No podem pesar el nostre germà en la mateixa balança que nosaltres mateixos.

194. ¿És possible que el candor de la dona indueixi més els nostres sentits a la temptació que la seva lleugeresa?

195. El pobre escarabat que aixafem en passar experimenta un dolor corporal tan gran com el d’un gegant quan mor.  (Aquesta frase es repeteix a Otel·lo)

196. La música té sovint l’encís particular de transformar el mal en bé i canviar el bé en mal.

 

De  Molt soroll per a no res (Much ado about nothing):

197. En amor cal que els cors no es valguin d´intèrprets i que els ulls facin els seus tractes, sense fiar-se de cap mitjancer.

198. Encara no he trobat un filòsof capaç de suportar un mal de queixal, encara que escrigui sota la inspiració dels déus i es burli del destí i del sofriment.

199. Els homes acostumen a aconsellar i proferir paraules de consol davant aquelles desgràcies que no els afecten; però quan les experimenten el seu consell es converteix en còlera.

200. Avui s´és tan valent com Hèrcules només dient una mentida i sostenint-la amb jurament.

201. La mort és el millor vel que es pot desitjar per cobrir ofenses.

202. Si dos homes munten en un cavall, un d´ells ha d´anar sobre les anques.

203. ...Aquesta moda, ¡amb quina rapidesa trastorna aquells que tenen la sang calenta, des dels catorze als trenta-cinc anys!

204. Els qui toquen pegunta acostumen a tacar-se.

205. No se sap fins a quin punt pot enverinar l´amor una paraula adversa.

206. L´home gaudeix  a la seva joventut de menjars que no pot suportar  en la seva edat madura.

 

De   Nit de Reis (Twelfth-night, or what you will):

207. La joventut és una tela que no dura.

208. El pensament és lliure.

209. La música és l´aliment de l´amor.

210. La nit d´amor és ple migdia.

211. Les dones són com les roses, la bellesa de les quals es marceix i desfulla quan mostren la seva plena floració.

212. Uns neixen grans; uns altres adquireixen la grandesa, i d´altres, a la fi, tenen la grandesa suspesa sobre d´ells.

213. Sigues el que ets, i seràs tan gran com aquell de qui tens por!

214. Els homes poden interpretar les coses a la seva manera, en sentit contrari al que tenen.

215. Si és dolç l´amor que s´ha conquistat, el que s´ofereix sense requeriments és millor.

216. La virtut és una formosor. Però una bellesa immoral és semblant a un cofre buit guarnit pel dimoni.

 

D’Otel·lo  (Othello, the moor of Venice):

217. Les paraules no són més que paraules, i encara no he sentit dir que es pugui penetrar en un cor trencat a través de l´oïda.

218. És admirable tenir la força d´un gegant, però és tirànic servir-se´n  com un gegant.

219. L´home robat que somriu li roba alguna cosa al lladre.

220. Si la balança de les nostres existències no tingués un platet de raó per equilibrar-se amb l´altre de sensualitat, la sang i les baixesa dels nostres instints ens portaria a les conseqüències més absurdes.

221. L´honradesa és una beneiteria que sempre treballa de franc.

222. Quan les dones cauen, la culpa és dels seus marits, ja que o bé no compleixen amb els seus deures o esclaten en gelosies mesquines, imposant-nos un jou.

223. Si una dona és rossa i enginyosa, bellesa i enginy són, l´un per usar-lo i l´altra per servir-se´n.

224. Qui em roba el meu bon nom, m´arrabassa una cosa que no l´enriqueix i em deixa pobre de veritat.

225. La tirania està en l´essència del poder.

226. El que en el capità no és més que una paraula de còlera, és titllat de pura blasfèmia en el soldat.

 

De   Pericles     (Pericles, prince of Tyre):

227. Les arbredes creixen més com més se les poda.

228. Un home potser no aconsegueixi conquerir el cor de la seva dona, però sempre li serà permès d´assajar-ho.

229. El qui posseeix un llibre on estan escrits tots els actes dels monarques, obra més assenyadament tenint-lo tancat que obert.

230. Als ulls humans voler anar contra el vent els seria funest.

231. Els prínceps són semblants als borinots que fan un gran brunzit; però que, una vegada morts, sorprenen per la seva insignificança.

232. El monstre Enveja amb freqüència és l´escull de la merescuda lloança.

233. Els reis són els déus de la terra. Si són viciosos la llei és la seva voluntat.

234. Sempre he mirat la virtut i el talent com a béns superiors a la noblesa i a la riquesa.

235. De tots els delictes comesos sota el cel, no n´hi ha cap que els déus avorreixin tant com el suïcidi.

236. No puc comparar millor els nostres rics que amb la balena. Juga i es belluga empenyent davant seu el conjunt de peixets menuts (...) i a la fi els devora tots d´una mossegada.

237. El temps és el rei dels homes perquè és el seu pare i la seva tomba i els dóna el que li sembla i no el que ells desitgen.

 

D’ El rei Lear    (The King Lear):

238. La branca que per pròpia voluntat es desprèn i separa de la seva saba substancial ha de marcir-se a la força i arribar a un ús funest.

239. Els humans són per als déus com les mosques per als nens enjogassats; ens maten per al seu esbargiment.

240. És una calamitat d´aquest temps que els bojos guiïn els cecs.

241.  Quan la desgràcia té companyia i el dolor està associat a d´altres dolors, llavors l´ànima esquiva grans pesars.

242.  L´home, sense les comoditats de la civilització, no és més que un pobre animal despullat i penjat.

243. Boig és qui confia en la mansuetud d´un llop, en la salut d´un cavall, en l´amor d´un noiet i en el  jurament d´una ramera..

244. Si no saps somriure segons bufa el vent aviat et feriràs de fred.

245. Tingues sempre més del que aparentes.  (Aquesta frase també és a Timó d´Atenes)

246. Els pares que vesteixen parracs fan els seus fills cecs; però els qui porten bosses plenes veuran els seus fills tendres.

247. Parla menys del que saps.

248. Les criatures perverses se´ns ofereixen sota un bell aspecte quan en veiem d´altres encara més perverses.

249. Cobreix amb planxes d´or el crim i la terrible llança de la justícia es trencarà impotent davant d´ell.

 

D’El rei Joan   (King John):

250. La llei és la més perfecta injustícia.

251. La vida és tan enutjosa com un conte explicat dues vegades que turmenta les feixugues orelles d´un home que s´està adormint.

252. Els pedaços col·locats sobre un esparrac petit fan més mal efecte volent-lo ocultar.

253. No podem aturar la poderosa mà de la mort.

254. Un cel tan tenebrós no s´aclareix sense una tempesta.

255. No hi ha fonament sòlid construït sobre la sang ni vida assegurada obtinguda per la mort  d´altres.

256. Els inferiors que calquen la seva conducta sobre la dels superiors es convertiran en superiors.

257. Les sensacions extremes, quan es perllonguen, acaben per no sentir-se.

258. Sóc un disseny fet a ploma en un pergamí que es recargola sota l´acció del foc.

259. Els mals  que s´acomiaden  mostren la seva perversitat en el moment de partir.

D’El rei Ricard II  (King Richard II):

260. Més es signifiquen els homes per la seva fi que per la seva vida.

261. Aquest estimat país ara està arrendat.

262. El dolor pesat té menys poder de mossegar l´home que es burla d´ell i el tracta amb lleugeresa.

263. El coneixement del bé no fa si no fer sentir amb més força la presència del mal.

264. No hi ha virtut superior a la necessitat.

265. La llança enverinada de la calúmnia, cap bàlsam la pot curar sinó la sang del cor que ha exhalat aquest verí.

266. El més pur tresor que ens concedeix aquesta vida mortal  és una reputació irreprotxable.

267. El meu honor és la meva vida; ambdós són una i la mateixa cosa. Traieu-me l´honor i s´ha donat fi a la meva vida.

268. No tracteu de guiar qui pretén elegir per si mateix el seu camí.

269. ¡Quin llarg espai de temps resideix en una simple paraula!

270. Res sinó  la mort podem anomenar nostra.

271. La pluja menuda es perllonga molt però les tempestes sobtades són passatgeres.

 

De     Ricard  III  (The life and death of King Richard III):

272. Si us costa molta suor abatre el tirà, mort el tirà dormireu en pau.

273. La glòria dels prínceps es redueix als seus títols.

274. Els dolors alteren els temps i les hores de repòs. Del matí fan nit, i de la nit migdia.

275. Entre els títols dels nobles i un nom humil no hi ha cap més diferència que la forma exterior.

276. Quan el cel s´encapota, el savi agafa la seva capa. Quan el cel declina, qui no espera la nit?

277. Les belles flors creixen lentament i les males herbes molt de pressa.

278. Un cavall! El meu regne per un cavall!

279. La consciència és  una paraula per a ús de covards, inventada en principi per subjectar els forts.

280. Per un diví instint, l´esperit de l´home percep el perill que s´apropa com, per experiència, veiem inflar-se les ones davant la imminència de la borrasca.

281. El nom d´àvia no és menys dolç que el tendre de mare.

 

De   Romeo i Julieta   (The tragedy of Romeo and Juliet):

282. Tan tard arriba qui va massa de pressa com qui va massa a poc a poc.

283. El qui queda cec de cop no pot oblidar l´inestimable tresor  de la seva vista perduda.

284. La mel més dolça embafa per la seva excessiva dolçor.

285. La terra, que  és mare de la Naturalesa, és també la seva tomba.

286. La mateixa virtut, mal aplicada, es converteix en vici i de vegades el vici es dignifica per l´acció.

287. Les hores tristes semblen llargues.

288. L´amor és com un fum, fet d´alenades de sospirs; quan s´esfuma és com un foc que guspireja; quan se´l refrena, és com un mar alimentat pel plor dels qui s´estimen.

289. Tot desesper es cura amb el dolor d´un altre.

290. Per veure bé s´ha de saber observar.

291. L´amor segueix l´amor com els infants els jocs, i se n´aparta, com els nens d´anar a l´escola.

 

De  Somni d´una nit d´estiu   (A midsummer night´s dream):

292. L´amor i la muda senzillesa s´entenen més quan menys parlen.

293. El boig, l´amant i el poeta són tot imaginació.

294. L´amor no es veu amb els ulls, sinó amb l´ànima, i per això pinten cec el Cupido alat. Ni en la ment de l´Amor s´ha trobat cap senyal  de seny.

295. L´excés de llaminadures causa a l´estómac la més invencible repugnància.

296. L´amor pot transformar les coses baixes i vils en dignes i excelses.

297. Per un home fidel n´hi ha milions que són fràgils i acumulen perjuris sobre perjuris.

298. Es diu que l´amor és un nen perquè erra freqüentment. El rapaç amor és perjur a tot arreu.

299. Les dones no van ser fetes per conquistar sinó per ser conquistades.

300. Les dones no disposen d´iguals armes que els homes quan lluiten per l´amor.

301. Les heretgies de les quals els homes abjuren per ningú són més odiades que per aquells a qui tan van enganyar.

 

De  Sonets   (Sonnets):

302. Desitgem que les criatures més belles augmentin perquè així no mori mai la bellesa de la rosa.

303. Fes el pitjor que puguis, temps efímer, malgrat els teus ultratges, el meu amor sempre viurà jove en els meus poemes.

304. No sentis més remordiment pel que has fet: les roses  tenen espines i les fonts argentades fang; núvols i eclipsis enfosqueixen tant el sol com la lluna i hi ha cucs fastigosos en els capolls més bonics.

305. Quan tanco les parpelles és quan els ulls hi veuen millor, perquè durant el dia perceben coses que no mereixen cap estima; però quan dormo et miren en somnis.

306. La rosa té una aparença molt bonica, però encara  la considerem més bella gràcies a l´olor que desprèn.

307. El temps travessa la floració de la joventut, i llaura solcs al front de la bellesa, (...) No hi ha res que s´alliberi del tall de la seva daga.

308. El meu amor et pertany tant a tu que pel teu bé jo em carregaré tot el mal.

309. El teu amor és per a mi millor que pertànyer a una alta nissaga, és més ric que cap tresor, més digne d´orgull que els vestits valuosos (...), i tenint-te a tu em vanaglorio de tot l´orgull dels homes; només sóc pobre en això: que tu m´ho pots prendre tot i deixar-me en la més absoluta misèria.

310. Les coses  més dolces es tornen amargues per les seves obres: els lliris que es podreixen fan més  pudor que les males herbes.

311. El ganivet més afilat, si es fa servir malament, perd el tall.

312. Professo que tot aquest vast univers no és res fora de tu, la meva rosa: en ell, tu ets el meu tot.

313. L´amor ensorrat, quan es torna a construir, creix més bonic i molt més gran que al principi.

314. L´amor és massa jove per saber què és la consciència; malgrat això, ¿qui no sap que la consciència neix de l´amor?

 

De La tempestat   (The tempest):

315. Estem teixits de la mateixa tela que els somnis i la nostra curta vida es tanca amb un somni.

316. Que cadascú es preocupi dels altres  i ningú no s´ocupi de si mateix, perquè tot depèn del destí.

317. Un home,  a força de repetir una cosa, comet en la seva memòria el pecat de donar crèdit a la seva pròpia mentida.

318. En la meva república disposaria totes les coses a l´inrevés de com s´estilen.

319. És un mèrit més elevat la clemència que la venjança.

320. Hi ha alguns jocs que són pesats i llur fatiga els dóna un atractiu més gran.

321. Els juraments més forts són palla per a la foguera de la sang.

De  Timó d´Atenes  (Timon of Athens):

322. Que la guerra engendri la pau, que la pau sostingui la guerra i que cadascuna serveixi de metge de l´altra.

323. El diable no sabia el que feia quan va forjar l´home polític.

324. No n´hi ha prou  d´ aixecar el dèbil, és necessari encara sostenir-lo després.

325. Les coses del mateix valor posseïdes per amos diferents són apreciades segons els seus posseïdors.

326. Aquell que es complau  a  ser adulat és digne de l´adulador. (També és a El rei Lear)

327. Són bells defectes aquells que tenen per principi la generositat.

328. Els cànons de la religió i les lleis són cruels. Què haurà de ser, llavors, la guerra?

329. Prometre resulta sempre del millor to; manté l´esperança amb els ulls oberts, mentre que una promesa executada deixa sense cap emoció aquell per a qui s´executa.

330. Pequem contra la nostra pròpia fortuna quan, podent treure´n profit, arribem massa tard.

331. Els homes no són sempre els mateixos en tots els moments de la seva vida.

332. Fes el teu epitafi, i fes-lo de manera que la teva persona morta dirigeixi un sarcasme a les existències dels altres.

 

De   Titus Andrònic   (Titus Andronicus):

333. Passa més aigua pel molí que la que veu el moliner.

334.  Tota l´aigua de l´oceà no blanqueja mai les potes negres del cigne, encara que les porti hores i hores en les seves ones.

335. Quan el toro i la vaca són tots dos blancs com la llet, mai engendraran un vedell negre com el carbó.

336. Posa l´espasa a la seva beina, fins que hagis après a saber-la esgrimir.

337. Deu-me un bastó d´honor per recolzar la meva vellesa, però no un ceptre per a governar el món.

338. Un idiota fa un déu de la seva vara i es lliga a la paraula que ha jurat per aquest déu.

339. El corb no engendra l´alosa.

 

De  Treballs d´amor perdut   (Love´s Labour´s Lost):

340. La llengua de les donzelles burletes és tan afilada com el tall invisible d´una navalla d´afaitar, que talla sense que es noti, el més petit cabell.

341.  Els ulls de l´enamorat penetren més que els de l´àliga.

342. El qui sembra zitzània no recull ordi, i la justícia equilibra sempre amb igual mesura.

343. L´estudi és semblant al sol gloriós del cel, que no permet que les mirades insolents l´escodrinyin a fons.

344. Mai cap poeta va gosar prendre la ploma per escriure abans que en la seva tinta es barregessin les llàgrimes de l´amor.

345. Les lloances dels mercaders no convenen sinó a les coses per vendre.

346. Poc han guanyat mai els estudis assidus, excepte una roïna autoritat emanada dels llibres d´altres.

347. La sang ardent no pot obeir els preceptes de la vellesa.

348. Existeix al món un autor capaç d´ensenyar la bellesa com els ulls d´una dona?

349. Els dimonis, per temptar-nos més aviat, es presenten sota l´aparença d´àngels de llum.

 

De   Troilus i Cresida  (Troilus and Cressida):

350. Donem preferència a un nan que es mou que a un gegant que dorm.

351. L´home arruïnat llegeix la seva condició en els ulls dels altres, amb tanta rapidesa que ell mateix nota la seva caiguda.

352. El temps porta sobre les seves espatlles un morrió on hi tira les almoines destinades a l´oblit.

353. No hi ha home que rebi cap honor simplement perquè és home, sinó que és lloat pels honors que posseeix, tals com càrrecs, riqueses, favors, béns deguts tant a la casualitat com al mèrit.

354. Témer el pitjor és sovint el mitjà de remeiar-lo.

355. L´orgull es devora a si mateix. És el seu propi mirall, la seva pròpia trompeta i la seva pròpia crònica.

356. La bogeria pot més fàcilment desfer una amistat que la sensatesa unir-la.

357. De l´experiència de l´amor és d´on trec aquesta màxima: “El qui l´ha aconseguit és un amo; el qui no l´ha aconseguit és un esclau.”

358. La bellesa que portem al rostre, el que la porta no la coneix; però sap  la seva existència pels ulls dels altres.

359. El plaer i la venjança tenen orelles més sordes que els escurçons a la veu de la discussió lleial.

360. L´èxit serà pres, per bé o per mal, com una mostra del que som.

 

De   La vida d´Enric V  (King Henry V):

361. No et  fiïs de ningú, ja que els juraments són fum de palla.

362. Hi ha en totes les coses ocasions i causes de per què i per a què.

363. ¿Què posseeixen els reis que no tinguin també els simples particulars, sinó el cerimonial, el perpetu cerimonial?

364. La fletxa del neci es tira de pressa.

365. L´obediència de tot súbdit pertany al rei; però tot súbdit és amo de la seva pròpia ànima.

366. El malvoler mai no parla bé.

 

Índex de temes

Actes: 29, 64, 76, 127, 175, 182, 183, 286, 304, 310, 311, 362

Adulació: 326 (Cf. Lloança, Submissió, Hipocresia)

Adversitat: 13, 61, 89, 106, 164, 198, 199, 183, 287

Aigua: 333, 334 (Cf. Pluja, Riu)

Alegria: 19, 219 (Cf. Felicitat, Consol)

Amistat: 80, 153, 356 (Cf. Fidelitat)

Amo: 357 (Cf. Esclau, Llibertat, Obediència,  Submissió)

Amor: 4, 5, 22, 27, 48, 49, 75, 77, 90, 91, 94, 97, 109, 131, 145, 147, 148, 169, 197, 205, 209, 210, 215, 228, 288, 291, 292, 293, 294, 296, 298, 303, 308, 309, 313, 314, 344, 357 (Cf. Dones, Enamorament,  Temptació, Ulls)

Àngels: 349

Animal: 242 (Cf. Cavall, Corb, Escurçó)

Arbres: 227, 238 Cf. Natura, Flor, Foc)

Argument: 160, 362 (Cf. Aristòtil, Eloqüència, Oratòria, Paraula, Tergiversació)

Aristòtil: 26

Autenticitat: 213, 230, (Cf. Honradesa, Virtut)

Àvia: 281

Bé: 31, 85, 91, 95, 143, 183, 191, 196, 263, 308 (Cf. Mal, Virtut)

Bellesa: 32, 53, 55, 115, 211, 216, 223, 302, 304, 305, 307, 348 (Cf. Cos, Dones, Flor, Grandesa)

Bogeria: 240, 243, 293, 356

Calúmnia: 45, 103, 121, 265, 340, 364, 366 (Cf. Fletxa, Honor,  Injustícia, Murmuració, Ofensa, Reputació, Tergiversació)

Camí: 268

Capità: 226

Casualitat: 354 (Cf. Fortuna, Sort)

Cavall: 278

Ceguesa: 38, 240, 283, 294 (Cf. Ulls)

Cerimonial: 363 (Cf. Festa)

Ciència: 30 (Cf. Saviesa, Seny)

Civilització: 242

Clemència: 161, 163, 167, 181, 192, 319 (Cf. Justícia, Virtut)

Còlera: 122, 178 , 226 (Cf. Disputa, Odi)

Confiança: 27, 361

Consciència: 279, 314 (Cf. Esperit, Seny)

Consol: 241, 324

Constància: 88

Cop: 163 (Cf. Fortuna)

Corb : 339

Cortesà: 56 (Cf. Cerimonial)

Cos: 18

Covardia: 36, 127, 159

Defecte: 327 (Cf. Covardia,  Enveja, Inconstància, Mentida,  Mal, Niciesa)

Dejuni: 189

Destí: 62, 230, 244, 316 (Cf. Déus, Fortuna, Sort)

Déus: 51, 87, 237, 239 (Cf. Destí)

Dia: 123, 274

Dimoni: 349

Discreció: 146, 151, 185 (Cf. Saviesa, Seny, Silenci)

Disputa: 136, 359  (Cf. Còlera, Paraula)

Dolor: 19, 28, 42, 58, 61, 130, 154, 195, 198, 217,  241, 262, 274, 289, 344 (Cf. Adversitat, Mal)

Dones: 6, 8, 9, 39, 92, 107, 115, 156, 194, 211, 222, 223, 228, 299, 300, 340, 348 (Cf. Amor, Àvia, Bellesa, Homes, Mare)

Dormir: 305

Educar: 227, 268 (Cf. Estudi, Llibres)

Eloqüència: 107 (Cf. Oratòria, Paraula)

Emulació: 158, 256

Enamorament: 10, 15, 305, 341 (Cf. Amor, Passió amorosa)

Enveja: 232

Epitafi: 332 (Cf. Mort)

Errors: 33, 43, 51

Escarabat: 226

Esclau: 357 (Cf. Amo, Servents, Submissió)

Escola: 291 (Cf. Estudi)

Escurçó: 359

Espasa: 336 (Cf. Guerra, Sang)

Esperança: 329 (Cf. Fe)

Esperit: 18, 180, 280 (Cf. Fe, Sobrenatural)

Estudi: 24, 343, 346 (Cf. Escola, Saviesa)

Èxit: 360 (Cf. Fortuna, Sort)

Experiència: 54, 336 (Cf. Saviesa, Vellesa)

Fatiga: 68

Fe: 165 (Cf. Confiança, Esperança)

Felicitat: 43, 114, 154, 262 (Cf. Plaer)

Festa: 99, 171 (Cf. Cerimonial)

Fidelitat: 137, 297 (Cf. Amistat, Confiança)

Fills: 246 (Cf. Nissaga, Pares)

Fletxa: 364

Flor: 277, 310

Foc: 21, 23, 77, 118, 126, 131, 258, 361

Fortuna: 40, 98, 145, 164 (Cf. Adversitat, Déus, Sort, Vida)

Fúria: 23, 117 (Cf. Odi, Sang, Venjança)

Ganduleria: 68, 350

Generositat: 327, 328

Grandesa: 161, 212, 213 (Cf. Noblesa, Poderós, Riquesa)

Herència: 29 (Cf. Nissaga, Fills)

Heretgia: 301

Hipocresia: 187, 252 (Cf. Adulació)

Història: 104

Homes: 14, 55, 59, 67, 88, 98, 128, 129, 142, 152, 155, 187, 202, 228, 239, 242, 258, 260, 300, 317, 331, 353, 360 ( Cf. Dones, Fills, Pares)

Honor: 17, 29, 224, 266, 267, 337, 353 (Cf. Calúmnia, Reputació, Virtut)

Honradesa: 221 (Cf. Virtut)

Humilitat: 162 (Cf. Submissió, Esclau, Obediència, Senzillesa, Servents, Supèrbia)

Inconstància: 96

Independència: 157

Injustícia: 108, 250, 226 (Cf. Calúmnia, Justícia, Robatori, Poder del diner)

Innocència: 71

Inspiració: 25 (Cf. Poesia)

Joc: 3, 54, 291, 320

Joventut: 32, 74, 184, 203, 206, 207, 307, 347 (Cf. Temps)

Jurament: 321, 338, 361 (Cf. Perjuri)

Justícia: 108, 193, 249, 272, 342 (Cf. Injustícia)

Llei: 124, 132, 167, 178, 233, 250, 328

Llengua: 340 (Cf. Murmuració, Paraula)

Llibertat: 46, 58, 59, 124, 157, 208, 365 (Cf. Esclau)

Llibres: 3, 47, 229, 346 (Cf. Estudi, Escola, Saviesa)

Lloança: 232, 345 (Cf. Adulació)

Mal: 31, 105, 130, 190, 196, 248, 259, 263, 277, 308, 334 (Cf. Bé, Mal ús, Mort)

Mal ús: 311

Malenconia: 9  (Cf. Alegria, Dolor)

Mare: 281 (Cf. Fills, Pares)

Marit: 222 (Cf. Homes, Dones)

Menjar: 206, 284, 295

Mentida: 200, 252, 317 (Cf. Calúmnia, Tergiversació)

Mercaderia: 345

Molí: 333

Món: 12, 62, 73, 109, 177 (Cf. Terra, Univers)

Mort: 37, 52, 78, 93, 102, 111, 117, 135, 142, 149, 159, 190, 195, 201, 226, 238, 253, 255, 260, 270, 272, 332, (Cf. Epitafi,  Mal, Sang, Temps, Vida)

Murmuració: 340 (Cf. Calúmnia, Tergiversació)

Musica: 25, 196, 209

Natura: 47, 70, 80, 138, 140, 175, 285 (Cf. Terra)

Necessitat: 264 (Cf. Pobresa)

Niciesa: 7, 65, 85, 338, 343, 365 (Cf. Seny, Saviesa)

Nissaga: 112, 113, 139, 309, 335, 339 (Cf. Fills, Pares)

Nit: 125, 274, 276

Noblesa: 234, 256, 275 (Cf. Grandesa, Honor, Honradesa, Poderós)

Obediència: 41, 365 (Cf. Submissió, Esclau, Servent)

Oblit: 352

Observació: 290 (Cf. Ulls)

Odi: 75, 118, 301 (Cf. Còlera, Guerra, Sang, Venjança)

Ofensa: 201 (Cf. Calúmnia, Disputa, Honor)

Olor: 310 (Cf. Rosa)

Oratòria: 10, 71 (Cf. Eloqüència, Paraula)

Ordi: 342 (Cf. Menjar)

Orgull: 355 (Cf. Emulació, Supèrbia)

Ovidi: 26 (Cf. Poesia)

Paraula: 36, 64, 93, 163, 186, 199, 205, 217, 247, 269, 279, 292, 338, 366 (Cf. Oratòria, Eloqüència, Murmuració, Poesia)

Pares: 246, 335 (Cf. Fills, Herència,  Nissaga)

Passió amorosa: 21, 125, 220 (Cf. Amor, Temptació)

Pàtria: 86, 176, 261 (Cf.  Món, Nissaga, Poble, Terra)

Pau: 121, 157, 272, 322 (Cf. Guerra, Silenci)

Pensament: 101, 208 (Cf. Raó, Saviesa)

Perjuri: 257, 298, 338 (Cf. Calúmnia, Jurament)

Perseverança: 116 (Cf. Fidelitat)

Plaer: 359 (Cf. Passió amorosa)

Pluja: 271 (Cf. Aigua)

Poble: 82, 83

Pobresa: 44, 66, 69, 81, 84, 87, 112, 224, 246, 309, 350 (Cf. Poder del diner, Riquesa)

Poder del diner: 1, 6, 57, 132, 249 (Cf. Injustícia, Riquesa)

Poderós: 192, 218, 225, 236 (Cf. Riquesa, Supèrbia, Rei)

Poesia: 16, 25, 150, 293, 303 (Cf. Ovidi, Paraula, Preceptiva)

Polític: 323 (Cf. Cortesà, Poderós)

Por: 65, 191, 213 (Cf. Temor)

Preceptiva: 26

Previsió: 38, 280, 354

Promesa: 329

Raó: 50, 220 (Cf. Seny, Bogeria)

Rei: 56, 114, 124, 144, 149, 161, 225, 229, 231, 233, 237, 273, 278, 337, 363, 365 (Cf. Poderós)

Religió: 328 (Cf. Esperit, Fe, Sobrenatural, Virtut)

República ideal: 318

Reputació: 266, 360 (Cf. Calúmnia, Honor)

Riquesa: 44, 69, 79, 84, 87, 114, 124, 144, 149, 161, 225, 229, 231, 233, 237, 273, 278, 337, 363, 365 (Cf. Poder del diner, Pobresa, Poderós)

Riu: 34 (Cf. Aigua)

Robatori: 219

Rosa: 306  (Cf. Flor)

Sang:  173, 178, 186, 255, 265, 321, 347 (Cf. Dolor, Disputa, Espasa)

Saviesa: 7, 11, 32, 63, 110, 155, 234, 247, 276 (Cf. Estudi, Seny)

Sensacions: 257

Seny: 294, 356 (Cf. Raó, Saviesa)

Senzillesa: 292 (Cf. Humilitat)

Servents: 41 (Cf. Esclau, Submissió)

Silenci: 36, 93, 151 (Cf. Paraula)

Sobrenatural (desconegut): 30 (Cf. Esperit, Fe)

Sol: 343 (Cf. Dia)

Soldat: 226

Somni: 135

Sort: 6 (Cf. Fortuna)

Submissió: 20, 46, 51, 56, 202, 279 (Cf. Esclau, Obediència, Servent)

Suïcidi: 134, 235

Supèrbia: 100, 180, 195

Teatre: (món com un... 12), 138, 150, 174, 177

Temor: 354 (Cf. Por)

Tempesta: 254, 271

Temps: 2, (...passats 33), 59, 60, 95, 206, 237, 282, 303, 307, 331, 352 (Cf. Vida, Joventut, Vellesa)

Temptació: 194, 349 (Cf. Dimoni, Passió amorosa)

Tergiversació: 119, 214, 366 (Cf. Calúmnia, Mentida)

Terra: 285 (Cf. Món)

Títol: 273, 275 (Cf. Grandesa, Noblesa)

Treball: 99, 170, 350

Ulls: 303, 305, 351

Univers: 312

Vellesa: 337, 347 (Cf. Temps)

Venjança: 319, 359  (Cf. Justícia, Sang)

Vent: 230, 244

Vestit: 152 (Cf. Cerimonial)

Valentia: 159, 200 (Cf. Valor)

Valor: 32, 50, 66  (Cf. Riquesa)

Vici: 126, 179, 204, 286 (Cf. Temptació, Virtut)

Vida: 93, 101, 104, 112, 164, 168, 172, 174, 251, 255, 260, 266, 267, 315 (Cf. Mort, Temps)

Virtut: 32, 126, 133, 141, 158, 179, 188, 216, 234, 264, 286 (Cf. Honra, Vici)

Zitzània: 342

[Aquestes cites van recollir-se a un llibret que es va lliurar als assistens a la prumera representació de Còctel de Shakespeare que volien pujar a l'escenari per llegir les frases que els haguessin tocat al programa de mà. També van estar publicades com a separata al núm. 28 de la revista Sota el cel del Puig, curs 2007-2008.]

[Veure més col·laboracions de Josep Mercadé.]