Sou a: Inici / Activitats / Activitats educatives / Cinema / Beautiful People

Beautiful People

Comentaris de la pel·lícula

Beautiful People, guió i direcció: Jasmin Dizdar. Actors: Charlotte Coleman, Charles Kai, Rosalind Ayres… Nacionalitat: Gran Bretanya (1999).

 

  • El passat 2 de maig, vam anar a veure una pel·lícula en anglès al Teatre Sagarra, Beautiful People. La pel·lícula era un embolic, perquè hi havia diferents famílies, dos homes que es volien barallar perquè un era nazi, uns nois que es drogaven... Un d’ells va anar a la guerra de Bòsnia i va salvar un nen, es va fer amic seu i se l’emportava a donar una volta... En la guerra, a un home li havien de tallar una cama. El noi li va donar heroïna i com que es va adormir, no va sentir el dolor. La pel·lícula no va estar tan malament, però com que era en anglès, no em vaig adonar d’algunes paraules. [Cristina Adrián, 3r d’ESO]
  •  

     

     

  • Va estar bé, però com que era en anglès era una mica difícil de seguir. Els personatges pertanyien a quatre o cinc famílies, totes lligades i totes amb problemes. Al principi, a totes les famílies els sortien les coses malament. Anaven sorgint problemes fins que arriba el final de la pel·lícula i tot sembla que s’arregli. Em va agradar bastant, però l’has de veure un altre cop per comprendre-la millor. [Lorena Medrán, 3r d’ESO]
  •  

     

     

  • Es tracta d’una pel·lícula una mica estranya, però em va agradar. És entretinguda i divertida. Van passant coses a Anglaterra, a la guerra de Bòsnia... Als personatges els anaven molt malament les coses. Un es va separar de la seva dona, el marit d’una altra senyora es va tornar boig, una noia i un noi no volien tenir un fill quan la noia ja estava embarassada, un altre noi es drogava... Tot i això, les coses van acabar arreglant-se. Una de les coses més divertides va ser que el noi que es drogava, una nit, va injectar-se heroïna i no veia on anava. Va arribar a un aeroport i com que l’heroïna fa venir son, es va quedar adormit sobre unes caixes. Llavors va quedar tapat i no el van veure. Uns pilots van posar caixes en un avió militar, i una de les caixes era on estava el noi. L’avió va despegar. Després van tirar la caixa just on hi havia guerra, a Bòsnia. Va caure la caixa i el noi es va despertar. Va caure una bomba al costat seu. Ell va sortir corrent i va trobar uns camions anglesos. Va pujar-hi i uns militars li van posar roba militar. El noi no entenia res. Llavors van anar a una casa de refugiats i a un ferit li anaven a tallar una cama a sang freda, amb una serra. El noi, impactat, va agafar l’heroïna que portava sobre i la hi va posar, a l’home ferit. Aquest es va quedar adormit i li van poder tallar la cama sense cap dolor. En fi, va ser una pel·lícula divertida. [Raúl Santos Moreno, 3r d’ESO]
  •  

     

     

  • La pel·lícula tractava del nazisme dels joves. Era un conjunt d’històries paral·leles, una de les quals era la d’un noi, que se drogava i que estava influenciat pels seus amics nazis. Una nit es va drogar i va acabar en un avió de l’ONU amb aliments per a Bòsnia. Allà va ajudar la gent de l’ONU que curava i atenia els ferits. Hi havia també una altra història en la qual un immigrant s’enamora d’una dona, la família de la qual és molt conservadora  i fascista... Aquesta pel·lícula em va agradar bastant encara que fos subtitulada. [Dídac Montero, 3r d’ESO]
  • [Aquests comentaris van estar publicats a la revista Sota el cel del Puig, núm. 10, juny de 2002.]
  •