Sou a: Inici / Activitats / Activitats educatives / Homenatges / Record d'Antoni Gaudí

Record d'Antoni Gaudí

Versos en homenatge a Antoni Gaudí amb motiu d'una visita al Park Güell

 

Homenatge a Antoni Gaudí (1852-1926)

 

I

Fa cent cinquanta anys

Que va néixer Antoni Gaudí

I al cap de setanta-quatre anys

Va ser quan va morir.

 

Aquest arquitecte,

Que va ser tan original,

Ens ha deixat moltes cases

Perquè el puguem recordar.

 

Tenim la Sagrada Família,

Un temple inacabat,

I també ens ha deixat

La gran casa Milà.

 

Una altra obra seva

Va ser el Park Güell,

Un parc molt maco

Que agrada a tota la gent.

 

Allà hi ha un dragó

A qui li manca la cua,

I que ens vigila

Des de molt i molt a propo.

 

I moltes coses ens ha deixat,

Totes elles molt boniques

I amb molta originalitat.

Sarai Martos (4t d’ESO)

 

 

Per la Sagrada Família

Persones veus passeja

Quina alegria que tenen

Veient-la gran i bonica

Des de dalt i des de baix.

La retraten japonesos,

D’espanyols també n’hi ha.

Turistes de totes races

La venen a visitar.

No a Galícia ni a Milà,

Sinó que és a Barcelona,

On Gaudí la va crear.

Javier Matos Batuecas (4t d’ESO)

 

 

Encara no està acabada,

Ja que et vas morir a la matinada.

Molts arquitectes la van seguir fent,

Encara que tu la vas traçar molt bé.

Si fossis aquí estaries content,

La teva obra està quedant molt bé.

Els barcelonins estem contents,

Perquè ens has deixat

La teva obra més plaent.

 

Si vols anar a un lloc especial

Al Park Güell has de pujar.

Hi ha un banc molt llarg

On tu podràs disfrutar.

Vés-te’n a veure aquesta obra d’art,

Ja veuràs quina preciositat.

Carolina Jiménez (4t d’ESO)

 

 

Les teves xemeneies semblen guerrers,

Dretes e immòbils esperen presoners.

Són de pedra però semblen de veritat

I els túnels dels seus ulls només són dos forats.

Les seves pells són fredes, llises i perfectes.

L’armadura que els cobreix

Per a cadascun és diferent.

Sandra García Reyes (4t d’ESO)

[Aquests versos van estar publicats a la revista Sota el cel del Puig, núm. 8, abril de 2002.]