Malson

Relat de ficció guanyador del 2n premi de relats del concurs de Sant Jordi 2008

 

Malson

 

Quan en Samuel tenia 13 anys vivia en un poblet vora les muntanyes. En Samuel era més aviat prim, amb els cabells castanys i els ulls verds: acostumava a portar roba ampla i còmoda, tenia un caràcter bastant alegre i era força curiós.

Al poble no hi vivia gaire gent, hi havia pocs nens i s’havien ajuntat tots els de la seva edat en una colla. Voltaven per tot el poble totes les tardes, però hi havia un lloc on no s’hi aventuraven mai. Era una vella mansió abandonada i s’hi contaven històries molt funestes. Es veu que un matrimoni havia mort misteriosament a la mansió i des d’aleshores ningú no l’havia tornat a habitar. Els de la colla no és que fossin supersticiosos, però preferien no acostar-s’hi.

Una nit en Samuel no podia dormir i va decidir posar-se a llegir. Li passava sovint això de no poder dormir i com que era molt aficionat a la lectura aprofitava per llegir. Aquella nit estava llegint una història de misteri quan de sobte va sentir uns cops llunyans. Provenien del carrer i se sentien molt apagats, com si estigués molt lluny la cosa o ésser que els feia.

En Samuel, encuriosit, però també una mica espantat, va vestir-se i va sortir a l’exterior sense que se n’adonessin els seus pares i va anar a esbrinar d’on provenia el soroll. Al cap d’una estona voltant pel poble seguint el soroll, va arribar a la casa abandonada. Era un casa senyorial de dos pisos, però es veia clarament que els se3us dies d’esplendor ja havien passat. Tenia un aspecte vell però encara es conservava bastant bé. El jardí era molt gran i ben cuidat perquè el jardiner que s’encarregava del jardí encara el mantenia. Era u home molt esquerp i solitari i gairebé mai anava al poble, excepte per a comprar aliments. Es deia que coneixia tots els secrets més obscurs de la casa.

En Samuel, que estava molt espantat, va decidir anar-se’n però quan ja girava cua va sentir un grinyol darrere seu, la tanca metàl·lica s’acabava d’obrir sola. En Samuel va entrar a la casa i va pujar les escales cap al pis de dalt que era d’on semblava que provenia el soroll dels cops. Cada vegada que posava el peu en un esglaó de l’escala feia un cruixit que li feia tenir un calfred. Va arribar a un passadís amb moltes habitacions a cada banda però el soroll es sentia encara més amunt. Al final del passadís hi havia un aporta i quan la va obrir va veure que hi havia unes escales que portaven a les golfes. Va pujar-les i va veure un munt de prestatges i objectes amuntegats uns a sobre dels altres. Va sentir els cops que venien de dins d’un armari i quan el va obrir va sentir un crit esgarrifós que li va perforar el cap, i aleshores es va despertar Estava tot suat i li feia molt de mal el cap. Tot havia sigut un malson i va tornar a adormir-se.

En Samuel va oblidar-se d’aquell somni, va continuar vivint tranquil·lament, i un any després va arribar un nou noi al poble. Aquell noi es va instal·lar a la casa abandona. El noi es deia Xavier i era baixet, prim i una mica poruc. En Samuel de seguida va fer-se amic d’ell i aquella mateixa nit va començar a tenir de nou aquell malson, només que aquesta vegada el somni s’acabava quan arribava a la porta de les golfes. Aquest somni es va anar repetint i no li deixava dormir bé.

Un dia en Xavier el va convidar a passar la nit a casa seva perquè els seus pares se n’anaven fora. Quan estaven a la seva habitació, en Xavier li va dir que li havia de confessar una cosa: des de que havia vingut a viure a aquella casa, cada nit sentia cops a les golfes, però ell era molt poruc i no s’havia atrevit a pujar-hi. Aleshores en Samuel li va explicar el seu somni. Van sopar amb una esgarrapada i van anar a l’habitació d’en Xavier a reparar-.se per pujar a dalt quan es sentissin els cops. No van haver d’esperar molt perquè comencessin a sentir-se els cops a les golfes. Van aixecar-se del seus llits i van pujar a les golfes. Els cops provenien de dins d’un armari molt vell i era com si algú hi volgués sortir. Quan van obrir la portar de l’armari, va sortir una ventada d’aire putrefacte que els va colpejar en tota la cara i els va fer caure a terra. Aleshores es va sentir una rialla maligna i després tot va quedar en calma absoluta. Quan es van haver recuperat de l’ensurt van decidir baixar de les golfes, però va aparèixer de cop el jardiner de la casa i els va dir que havia arribat l’hora d’explicar-les-hi la veritable història de la casa.

Els va explicar que a la casa havia viscut un matrimoni que era molt feliç amb els seus tres fills. Un dia que els pares havien sortir a comprar i havien deixat els fills a casa a càrrec del fill gran, el germà petit es va enfadar amb els altre dos i per ai`xo va anar a plorar al cobert on guardaven les eines, mobles, i trastos vells, i va amagar-se dins d’u armari. Justament va ser al cobert on va començar l’incendi, a causa d’un curtcircuit, i es va anar estenen per la casa. Quan van tornar els pares van poder salvar els dos fills més grans, però no van ser  a temps de salvar el petit.

A partir d’aquella desgràcia va començar el malson ja que l’esperit del fill petit, guardant rancor als seus pares perquè no el van salvar a ella, va anar assassinat a tota la família. Des d’aleshores el jardiner va decidir que amb l’excusa de continuar cuidant el jardí, vigilaria per si l’esperit tornava a fer de les seves. I ara els l’havien deixat escapar i no saia si l’esperit ja descansaria o si intentaria matar algú més.

Van passar uns mesos i com que les no havien tornat a saber res més de l’esperit van adonar l’assumpte per acabat.

Una nit en Samuel no aconseguir adormir-se., va recordar el que els havia passat a ell i al seu amic Xavier feia uns mesos i va pensar que era un sort que aquell malson ja s’hagués acabat. Es va posar a llegir una estona i quan ja estava agafant la son va desar el llibre, va tancar el llum i es va posar a dormir. Aleshores va sentir uns cops que provenien del seu armari.

Segur que el malson s’havia acabat?

Oriol Colàs Ortiz (2n d’ESO)

[Aquest relat va estar publicat a la versió web del número 28 de la revista Sota el cel del Puig, maig de 2008. Per llegir més textos del concurs de Sant Jordi 2008, cliqueu aquí.]