Sou a: Inici / Activitats / Activitats educatives / Música / Jazz: Buddies tribu band

Jazz: Buddies tribu band

Comentaris d'una audició de jazz

Jazz

Buddies tribu band va començar el concert tocant “Oh Susana!”, amb instruments. Després han seguit cantant una cançó de jazz (worksong). Seguit han cantat “Oh Happy Day!”, amb imatges antigues per acompanyar.
El jazz es un gènere musical nascut a New Orleáns a principis de la década de 1900, on es barreja una rítmica pròpia dels afroamericans dels Estats Units (blues, principalment, però també les work songs, el ragtime, les cançons dels “Minstrels”...) amb una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer (trompeta, corneta, clarinet, trobó, tuba, baix, bombo i platerets).

Fa molts anys, 15 milions d’africans segrestats cantaven worksong mentre treballaven i també a l’esglèsia. Els griots anaven cantant les cançons de poble en poble. Els instruments els feien ells.

Els africans es van anar a New Orleans, on les persones es dedicaven a la nocturnitat i la festa, hi havia molts locals nocturns on anaven grups a tocar en directe (aquests grups anunciaven les seves audicions pel carrer), per trobar una nova vida  i van enviar els seus fills a fer música.

Si pels carrers de New Orleáns es trobaven dues bandes feien una petita batalla instrumental.
El "Maple Leaft Rag" va ser la primera peça instrumental que va vendre més d’un milió de partitures.
Música especial
Hi ha música especial pels enterraments, "Cançó de St. Jaume infermery", a ritme lent i trist quan portaven el mort al cementiri... La ritme ràpid i alegre quan tornaven i anaven a fer un bon àpat.

El tiguer rap
El tiguer rap, “el pas del tigre”, és una variació d’una cançò francesa molt antiga. Això és l’origen de totes les cançons.
Característiques del jazz :
-té ritme diferent,
-igual que la música moderna, acentúa el ritme 2 i 4,

-per cantar usen techniques com:
-les vibracions,
-improvisació (conserven la melodia afegint notes noves, s’inventen la melodia completament),

-música ballable, gràcies a nous instruments, la ràdio, el fonògraf, el gramòfon...

Segle XX
El saxofón: fou desenvolupat a partir de 1840 per Adolf Sax. Va tenir molt èxit en les bandes de tipus militar pel seu gran so, a partir d’aquí va passar al jazz.

Eric Tabares Villalba (3r A)

Altres opinions

  • This Tuesday we  go to the theatre of our school. The play is called “This is Jazz”. The people listen to instruments and we write notes.  I don't like Jazzmusic but I like the persons who play instruments because they are very interesting. I love music persons, but I don't like jazz music. This is my opinion. Laila Bahar (3r )
  • Last Tuesday, November 23th we went to the theater to see a play called “Jazz History”. This play explains the birth of jazz music, where and when it was used, and more things. In my personal opinion, there were a lot of interesting things, for example the good sound of the music. But, although the play was interesting, I didn't like it. There were too many  explanations and there wasn't much music (Francisco J. Ciruela Pino, 3r )
  • On Thursday November 23th we went to see a spectacular musical. It explains the history of jazz. The people who explained it were musicians. They were very happy and played the instruments very well. I liked this show because I enyoyed the music and the story. We sang the song “Happy Day!” and we laughed very much. They began the show with a worksong. (Andrea Díaz Perez, 3r )
  • El día 23 de noviembre fuimos a la sala de actos para ver un concierto de jazz. Nos hablaron de los instrumentos, de la historia inicial del jazz, de quiénes lo crearon y dónde, de cómo se construían los instrumentos... Nos cantaron canciones de jazz y de blues y nos explicaron algunas de sus características. Fue una auténtica mezcla de ritmos. Nos explicaron que los africanos descendientes de esclavos lo tocaban por las calles de Nueva Orleans, la ciudad de los sueños y de los músicos de jazz. A mí me gustó el concierto, ya que tenía mucho ritmo. Nunca había escuchado jazz, por lo tanto era una música nueva para mis oídos. En resumen, fue un paraíso de ritmo y diversión. (Iván Camúñez, 3º )

[Aquests comentaris han estat publicats al número 34 de la revista Sota el cel del Puig, desembre de 2010.]