Sou a: Inici / Activitats / Activitats educatives / Articles / El canvi climàtic

El canvi climàtic

Breu assaig sobre el canvi climàtic premiat al concurs de Sant Jordi 2008

 

El canvi climàtic

 

“Per abril, aigües mil”, “A primers de novembre, el teu foc ja pots encendre”... Aquests refranys que ens ha deixat la nostra tradició cultural, ens dóna a entendre que per l’abril solia ploure molt i que al novembre començava el temps més fred, però avui dia tot això està canviant. És culpa del denominat canvi climàtic, que està afectant el nostre planeta i influeix en el seu escalfament, i per això aquests refranys estant començant a perdre el seu significat tradicional. Les pluges a l’abril són molt escasses i les poques que hi ha són molt fortes, i no poden ser aprofitades, per regar plantes ni omplir pantans... I ara el fred ens trobem que arriba una mica més tard, ja no arriba al novembre sinó que arriba sobre el desembre aproximadament.

Avui dia vivim en una societat que fonamenta gairebé tota la seva producció d’energia a cremar combustibles fòssils com els GLP (gasos liquats del petroli), com el metà, propà, butà, també es fonamenta en la crema de carbó sobretot en països en vies de desenvolupament o països desenvolupats amb grans reserves de carbó com és el cas de la Xina. El més utilitzat sens dubte és el petroli, pel seu baix cost i per la seva eficiència energètica. La crema d’aquests combustibles fòssils produeixen grans emissions de CO2 (diòxid de carboni). L’augment dels nivells de CO2 a l’atmosfera provoca el conegut efecte hivernacle, no obstant l’escalfament d ela Terra ja s’ha donat altres vegades i no és més que un cicle natural del planeta, que amb les emissions de CO2 es veu accelerat.

El canvi climàtic es pot acceptar com idea, no com una veritat incontestable. Atès que gran nombre d’ecologistes, que estan causant alarma a la nostra societat amb el canvi climàtica, ho fan només perquè tenen grans interessos econòmics a causar aquest alarmisme. Generalment, les persones que defensen fèrriament la no existència del canvi climàtic solen ser persones que  estan a sou de grans petroleres o dels governs que no han signat el protocol de Kyoto.

Hi ha informacions que diuen que el 99% dels científics estan d’acord amb la idea del canvi climàtic, i això tampoc és cert, vist que reconeguts científics i meteoròlegs quan han intentat expressar-se en contra de la idea de l’escalfament global els ha deslliurat dels seus llocs de treball i del finançament per poder seguir investigant que els donava l’Estat.

Hi ha molts evidencies per afirmar que el canvi climàtic existeix, com els despreniments de grans blocs de gel al mar, com l’imminent desglaç dels casquets polars, que cada vegada les estacions són més extremes, fins que s’acabin convertint en dos úniques estacions, la plujosa i la seca, etc. Aquestes evidències existeixen però no és por culpar l’home al 1005 del canvi, que la Terra, com he mencionat abans, té èpoques de glaciacions i èpoques de calima. Aquests canvis natural s’han vist accelerats per l’acció humana i ens trobem que la temperatura mitjana anual de la Terra ha pujat un mig grau aproximadament en els últims deu anys, degut a les emissions de CO2.

Una altra cosa que s’hauria d’evitar són les emissions de CFC (Clor Fluor Carboni) a l’atmosfera, ja que destrueixen la capa de d’ozó (O3). Els forats a la capa d’ozó també són causats per les entrades i sortides de naus, transbordadors, satèl·lits, etc., a l’espai. Altra cosa que s’hauria de reduir és la pol·lució ja que és la causant que hi hagi sofre a l’atmosfera. Aquest sofre a l’atmosfera provoca que la pluja sigui àcida i quan plogui els camps de cultiu quedin completament devastats, les aigües contaminades i les reserves subterrànies d’aigua dolça deixin de tenir utilitat. Aquests forats a la capa d’ozó deixen passar amb facilitat el rajos ultraviolats, i no són filtrats incideixen amb més força a al superfície terrestre i a l’hora que reboten i intenten sortir, reboten a l’atmosfera contra la gran capa de diòxid de carboni i no poden sortir, i s’escalfa la superfície terrestre cada vegada més.

Opino que s’ha d’intentar evitar les emissions massives de CO2, a l’atmosfera de manera sostenible. Per això s’hauria d’evitar cremar carbó i petroli, però no s’ha de ser extremista i dir, si no cremem petroli ni carbó, posem gran parcs eòlic, perquè aquests també tenen els seus pros i contres, entre ells que són poc eficients, molts, i destrueixen els ecosistemes, i per exemple posar més centrals nuclears, ja que aquestes tenen gran índex de producció d’energia i no emeten CO2 a l’atmosfera, però tenen la pega dels residus radioactius. Llavors es podrien fer centrals nuclears, i parcs eòlics, que amb la seva acció combinada abastarien gran part de la població d’una energia neta.

Un primer pas per poder solucionar el problema del canvi climàtic ha de ser que tots els països signin el protocol de Kyoto i el compleixin. Encara que els millor seria seguir el pacte d’emissions de CO2, que segueixen els estats de la Unió Europa en el qual es comprometen  a reduir en un parell d’anys dràsticament les emissions de CO2 a l’atmosfera.

Àlex Tomás (4t d’ESO)

[Aquest text va  rebre el 1r premi d'articles d'opinió per als alumnes de 4t d'ESO, del concurs de Sant Jordi 2008, i va estar publicat a la versió web del número 28 de la revista Sota el cel del Puig, maig de 2008.]