Sou a: Inici / Activitats / Activitats educatives / Articles / Els transgènics

Els transgènics

 

Els transgènics: acceptació i consum o prohibició i abolició?




Introducció

Durant els últims anys, s’han obert diferents polèmiques sobre els aliments transgènics, modificats genèticament als laboratoris a partir de gens d’altres éssers vius (normalment, bactèries). Les grans empreses multinacionals productores de llavors transgèniques tenen arguments a favor d’aquests, però les organitzacions protectores de la societat i el medi ambient com Greempeace i determinats científics que depenen de fons públics tenen arguments en contra, alguns basats en investigacions científiques. El problema que es planteja és: s’han de consumir i acceptar els aliments transgènics i esperar a veure’n els efectes en la salut de les persones i en el medi ambient, o s’han de prohibir i abolir directament?


Arguments en contra i a favor

Els arguments a favor els donen principalment les empreses multinacionals de les llavors dels Estats Units. Aquestes empreses són bàsicament dues: Montsanto i Novaretis Seeds. Aquestes multinacionals expliquen que les llavors transgèniques i les plantes modificades són més productives i més resistents a les plagues. A més, utilitzen menys pesticides i, per tant, són menys tòxiques. També expliquen que aquestes llavors són un mètode per eradicar la pobresa al Tercer Món gràcies als seus alts nivells de productivitat. Donen l’argument que s’han de consumir a com segures aquestes plantes ja que no hi ha cap investigació ni prova que demostri que els transgènics suposen un problema per a la salut.


Molts filòsofs de la ciència importants, com Jesús Mosterin, catedràtic de la UB, també donen arguments a favor. Aquest catedràtic defensa que, al cap i a la fi, tots els organismes són transgènics, ja que totes les espècies han sofert mutacions en la seva evolució. També exposa que no hi cap cas en què els aliments transgènics hagin suposat un problema per a la salut i que, en canvi, sí que hi ha hagut intoxicacions per aliments gènics. També dóna a favor dels transgènics que, pel fet de ser més productius, a la llarga s’evitarà tallar boscos i es reduirà la contaminació.


Els arguments en contra els donen principalment les organitzacions com Greempeace o alguns científics finançats amb fons públics. Greempeace defensa que les tres ciències que s’uneixen per elaborar els aliments transgènics (biologia, química i genètica) estan investigant plantes que produeixen una contaminació biològica. També diuen que aquestes llavors no trauran al Tercer Món de la pobresa, ja que si no tenen diners quasi ni per comprar les llavors gèniques, encara menys les transgèniques ja que són mes costoses. També defensen que els països del tercer Món no volen els transgènics i que els que els defensen són precisament els països d’origen d’aquestes multinacionals. Respecte als pesticides demostren amb dades que els transgènics necessiten, fins i tot, més quantitat de pesticides. També diuen que encara que no hi hagi proves científiques sobre la toxicitat dels transgènics, tampoc existeixen proves del contrari i, per tant, defensen que s’ha de tenir en compte el principi de precaució abans de consumir-los. Alguns científics que depenen de fons públics han efectuat investigacions amb rates. Van comprovar que a una rata mascle alimentada amb patates transgèniques li afectava el sistema immunitari, el cervell i el fetge de l’animal, a més de produir-.li disfuncions en els òrgans sexuals. Aquests científics estan preocupats per si els transgènics ens arribessin a afectar d’aquesta manera.


Benestar i salut o qüestió de beneficis?

Els transgènics proporcionen a les multinacionals grans beneficis econòmics. Les empreses privades investiguen només per l’ànim de lucre mitjançant patents que els permetin recuperar els costos de la investigació i, a més, obtenir-ne beneficis. Els departaments de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) d’aquestes empreses només investiguen per ajudar-se a si mateixes, cosa que, quan és l’Estat el que investiga, es beneficia tota la població. Les empreses busquen aconseguir un oligopoli d eles llavors i, així, aconseguir que les llavors s’hagin de comprar obligatòriament a aquestes. Les empreses també tenen el suport polític, ja que financen les campanyes electorals d’aquests, i el suport de l’OMC. Pels interessos d’aquestes empreses, s’ha perdut biodiversitat natural en cultivar, per exemple, un sol tipus de patata. Ara estan creant artificialment altres espècies que no se sap com reaccionaran a l’ecosistema ni als éssers vius.

Conclusió

La influència cultural ha fet de l’home l’únic animal que ha sigut capaç d’influir i canviar els mètodes de la selecció natural. L’alta tecnologia desenvolupada ha permès que l’home s’interposi en la barrera de l’ADN i hagi creat espècies noves mutades artificialment als nostres interessos.

L’home s’ha convertit en l’únic animal que, com diu la dita castellana, tropieza dos veces en la misma piedra. A la història de la humanitat, s’han inventat moltes coses que no han sigut investigades profundament i que després s’ha descobert que eren nocives o tòxic pels éssers humans o pel propi planeta (com és el cas dels ordinadors i els mòbils, que emeten ones perjudicials a llarg termini pel nostre cervell, o com és el cas dels DFC dels esprais, que són tòxics per la capa d’ozó). En el cas dels transgènics, no hi prous investigacions i no se sap si poder afectar al nostre propi codi genètic o poden causar-nos càncer. Els humans sempre tenim els mateix procediment que consisteix a fer una determinada cosa i, després ja es veurà si té cap efecte. Per treure al mercat els transgènics no fa falta només descobrir-lo, sinó també investigar si tenen cap risc pel planeta o la salut. La toxicitat d’aquestes plantes —deixant al marge si necessiten més o menys pesticides—, ens la pot provocar el gen introduït de la bactèria.


Els beneficis que motiven a les empreses fan que investiguin per trobar noves tecnologies amb la finalitat d’obtenir patents i obtenir una compensació econòmica. La globalització i els oligopolis han dut a punt que són més importants els comptes de les empreses que no pas la seguretat de la població mundial.

La polèmica dels últims anys sobre els transgènics ha dut a qüestionar quines de les dades que ens proporcionen els mitjans de comunicació sobre si són segurs o no aquestes productes són les autèntiques. Quins argument són vàlids però no sòlids: els de les empreses o els de les organitzacions com Greempeace? Les respostes són diverses i cada persona escollirà la que és correspongui amb els seus interessos personals fins que es corrobori amb investigacions científiques l’opció més correcta.

Rubén González Gallardo (1r de batxillerat)

 

[Aquest article ha estat publicat al número 28 de la revista Sota el cel del Puig, maig de 2008.]