Sou a: Inici / Activitats / Activitats educatives / Articles / La música i jo

La música i jo

Aquest text va obtenir va obtenir el primer premi d'article d'opinió en català, categoria 2n cicle d'ESO, al concurs Sant Jordi 2012


Vaig començar a estudiar a l’Escola Municipal de Música Can Roig i Torres el 2001 amb cinc anys. Els meus pares van trobar interessant l’estudi de la música i jo hi vaig estar d’acord. Vaig començar a una classe amb trenta nens de la meva edat; ara només cinc dels trenta i jo continuem estudiant al curs que pertoca. Anava a l’escola de música dos cops per setmana i només feia cant coral. Em va agradar tant que vaig voler tirar cap endavant. Els següents anys vaig escollir instrument, el piano, i a més feia llenguatge i cor. Vaig anar creixent amb la música i cada cop m’agradava més. Hi havia dies que sortia de l’escola a les 10 de la nit, m’agradava massa com per deixar-ho i tenir les tardes lliures. A poc a poc, d’un any a l’altre, els meus companys ho anaven deixant i en quedàvem menys. Ara, a 4rt de nivell mitjà, som sis que vam començar i quatre adults. Aquest any he començat cant, que m’agrada més fins i tot que tocar el piano. Vaig fer una prova d’accés a cant com a segon instrument i de quatre persones que érem jo vaig obtenir la plaça que hi havia. N’estic orgullosa. La música m’ha donat molt a la vida, ara no sabria viure sense ella. Per això vull continuar i fer la carrera de cant a l’ESMUC o al Liceu i ser professora de cant a un conservatori o escola de música, o directora de cor.
Recomano a tothom  que estudiï música perquè, a més d’aportar-li molts coneixements i millorar els seus estudis, descobrirà un nou món increïble ple de sorpreses. La música no m’agrada, m’apassiona. La sensació de tocar Mozart, Beethoven, Satie o Bach al piano és increïble. La sensació de tocar a un concert una obra, gaudir i sentir-se la persona més feliç del món és incomparable. I el millor de tot, acabar de tocar l’última nota, treure les mans del piano i per últim aixecar el peu del pedal i sentir els aplaudiments merescuts, no té preu. O amb el cant, cantar una ària de La serva padrona o amb el cor cantar de solista l’ Oh happy day i acabar amb un somriure perquè ha sortit molt bé... Mai em penediré d’haver estudiat música i de la meva decisió de tirar cap endavant. Espero que en un futur la música em doni la vida i amb ella la felicitat.

Elionor Martínez (4t d'ESO)

[Aquest text va estar publicat al núm. 36 de la revista Sota el cel del Puig, maig de 2012.]