Sou a: Inici / Activitats / Activitats educatives / Teatre / Polacs i polonesos

Polacs i polonesos

Muntatge teatral basat en textos de l’escriptor català Pere Calders i de Slawomir Mrozek, escriptor polonès

[Muntatge teatral basat en textos de l’escriptor català Pere Calders i de Slawomir Mrozek, escriptor polonès. Direcció: El Que Ma Queda de Teatre. Actors: Andreu Banús i Joan Fernández, antics alumnes de l'IES Puig Castellar.]

  • El dijous 18 d’abril, els alumnes de Batxillerat, 4t A i alguns nois dels altres grups de 4t d’ESO, vam anar a veure una obra de teatre anomenada Polacs i polonesos al teatre Sagarra. Aquesta obra era d’un estil molt poc convencional, molt diferent del que estem acostumats a veure. La interpretaven dos actors, i un d’ells, ni tan sols es bellugava per l’escenari. Només al final de l’obra va sortir del test en què estava col·locat per pujar a un trapezi, on, suposadament, el mataven. L’obra estava formada per esquetxs, amb diferents situacions que passaven de la bogeria a la tristesa, de l’enuig a l’alegria, de la fantasia més absurda a la crua realitat... i aquests canvis es produïen tan de sobte que no te n’adonaves fins que els personatges d’un esquetx ja eren uns altres d’una nova història. No era fàcil d’entendre, però això no vol dir que no sigui una obra molt bona; a mi personalment em va agradar molt. Penso que va ser molt enriquidora perquè en acabar, sense saber massa bé el que havies vist, et feia pensar. Era com si d’una manera desordenada i fugaç t’haguessin explicat moltes històries diferents, i potser paral·leles, que es creuaven, com si fos una vida, o diverses, en un temps comú.

Sara Albarrilla (4t A)

 

 

  • El passat 18 d’abril vam anar a veure una obra de teatre que interpretaven dos actors i una actriu (però ella va sortir molt poc). Encara que no la vaig comprendre del tot —tan sols vaig comprendre que eren escenes diferents, de diferents textos—, em va agradar molt i, sobretot vaig riure molt.

Yolanda Bella (4t d’ESO)

 

  • L’obra de teatre Polacs i Polonesos va estar molt interessant. No va ser una obra convencional en què hi ha un sol tema, sinó que hi havia diversos temes, i sempre tractats amb un to humorístic i crític. De vegades no entenies res i d’altres, tan sols entenent una paraula t’imaginaves el que es volia dir i, fins i tot, et feia gràcia. La veritat és que em va agradar molt. [Manuela Torres, 4t d’ESO]

 

[Aquests comentaris van estar publicats a la revista Sota el cel del Puig, núm. 10, juny de 2002.]