Sou a: Inici / Activitats / Activitats educatives / Treballs de recerca / Els paradisos fiscals

Els paradisos fiscals

Resum d'un treball de recerca

Els paradisos fiscals

Autor: Rubén Sánchez Amor

Tutora: Gemma García Fuertes

Seminari: Economia  

L’ elecció d’ un treball de recerca sobre els paradisos fiscals es deu a diverses causes; por un banda el fet de cursar el batxillerat de ciències socials em familiaritzava amb les temàtiques econòmiques, donat que les assignatures d’ economia formen part del meu currículum específic; en segon lloc, volia orientar els meus estudis superiors futurs cap aquella matèria, y finalment, volia realitzar una recerca que no solament em permetés aprofundir en la nostra economia de mercat, sinó desenvolupar una visió crítica respecte al nostre sistema econòmic y les seves distorsions.

 

L’existència del paradisos fiscals té greus consequències para les economies dels diferents estats, moltes d’ elles desconegudes per a la major part de la ciutadania mundial. La seva operativitat permet que moltes persones i empreses puguin evadir impostos fugint de la fiscalitat dels seus països d’ origen, minant progressivament la solvència de les hisendes dels estats, solvència necessària per poder mantenir el nostre sistema d’ Estat de Benestar. Així mateix, els paradisos fiscals possibiliten el blanqueig del diner negre procedent de les activtats il·legals, contribuint a la pervivència  de les màfies i del terrorisme.

Algunes dades ens informen de la importància del que estem dient:

  • El diner negre representa entre el 2 i el 5 % del PIB mundial.
  • La meitat dels capitals internacionals transisten pels paradisos fiscals.
  • Els diners de tota la delinquència mundial supera, segons certes estimacions, el bilió de dòlars, és a dir, aproximadament el 20 % del comerç mundial. Tenint en compte que les càrregues (producció, gestió, pèrdues per confiscacions) representen el 50 % de la facturació, queden encara mig bilió de dolars de benefici anual, una quantitat 40 vegades superior que la necessària per acabar amb els problemes de salut i nutrició que afecten a 1.000 milions de persones al món.

 

La màxima dificultat d’ aquest tipus de treball ha estat la cerca de dades sobre aquests països, i això es deu a diverses raons. Primer, són països demogràficament irrelevants, i en segon lloc, existeix una forta opacitat respecte a les seves activitats.

Aquesta dificultat inicial ha fet difícil la recerca, i ha calgut consultar els anuaris i altres informacions fins, finalment, elaborar les fitxes individuals de cada país, base de dades delmeu treball. També s’ han elaborat quadres amb diferents variables per sistematitzar la informació, i s’ han realitzat mapes per ubicar geogràficament els paradisos fiscals.


Ara bé, tot i partint d’ aquella valoracó negativa dels paradisos fiscals, encara tenia molts dubtes sobre la seva naturalesa. El primer interrogant que havia de resoldre és saber què s’ entén  per paradís fiscal; però també altres, com els factors què els caracteritzen, i la seva localització, tipología, etc. Tot un seguit de dades imprescindibles per evaluar, finalment, els seus efectes nocius en el sistema impositiu dels diferents estats.


Un paradís fiscal és un país que té un sistema tributari baix o, fins i tot, nul, del què els beneficien les persones físiques o jurídiques, caracteritzant-se per l’ ausència d’ impostos per a les rendes generades per les activitats econòmiques; inexistència de lleis que impedixen l’ intercanvi d’ informacions dels seus contribuients a altres països, és a dir, existència de secret bancari, que permet protegir els comptes dels titulars i , falta d’exigibilitat sobre la procedència dels capitals captats. Alguns d’ aquests països, no tots,  no col.laboren amb la lluita internacional contra el blanqueig de diner negre, afavorint l’ activitat de les màfies i el terrorisme.


A l’ hora de citar quins són els paradissos fiscals existents al món, veiem com no hi ha unanimitat per part dels diferents organismenes internacionals. Pressions de tot tipus pot fer que un país aparegui amb una llista o desaparegui amb una altra. Segons un Real Decret espanyol de 1991, les nostres autoritats consideren que hi han 48 països que poden ser catalogats com a tals, essent els existents a Europa els següents: Andorra, Gibraltar, Malta, Islas Guernsey y Jersey; Liechtenstein, Luxemburg, Mònac, Sant Marí i illa de Man.


Els paradisos fiscals, si bé són generalment petits estats, tenen unes excel·lent xarxes viàries i de transport, així com un sistema polític estable, sense oblidar una moneda forta que els hi permet realitzar les seves transaccions financeres, unit a l’ inexistència de una política canviària.

Contracta la seva escassa població, que en molts casos oscil·la entre 30 a 70.000 habitants a Europa, excepte Malta i Mònac que no arriba, ni de bon tros,al mig milio de habitants, i algunes de les seves rendes per càpita, com és el cas de les illes Guernsey y Jersey,  comparables a la dels EEUU, i fins i tot, com veiem a Luxemburg és molt més alta.

 

Les conclusions de la meva recerca són les següents:

  • L’ existència de paradisos fiscals permet l’ evasió de grans capitals de persones físiques i jurídiques, què en comptes de contribuir als seus països d’ origen, incrementant els ingressos de les seves hisendes, les debiliten, causant greus perjudicis a les arques dels estats, però també als seus ciutadas. L’única garantia per tal de mantenir l’ Estat de Benestar és la justa distribució de la càrrega impositiva, per això les grans fortunes, i els beneficis empresarials haurien de contribuir al benestar dels seus estats i no poder utilizar els paradisos com refugi dels seus capitals.

 

  • La seva tolerància permet la supervivència de les màfies i el terrorisme.

 

  • La seva opacitat possibilita la creació d’ empeses pantalla que poden encapolir-se de la justícia en cas de desastre humà o ecològic, com ha succeix amb el Prestige en el nostre país.

 

  • No eixisteix una veritable voluntat política per erradicar els paradisos fiscals al nostre món, com proven les sucursals bancàries de totes les grans entitas financeres dels principals països  en alguns del més importants paradisos, com les illes Caiman.


Espero haver contribuït amb aquesta recerca a concienciar als joves sobre la importancia dels impostos, la seva recaptació, i la inmoralitat d’ aquells què, podent generar riquesa, opten per la seva evasió, minvant les possibilitats dels estat per garantir un veritable i progressiu Estat de Benestar, l´unica garantia per reduir les desigualtats socials que les economies de mercat generen.