Sou a: Inici / Activitats / Activitats educatives / Xerrades / Mines antipersones (2010)

Mines antipersones (2010)

Comentaris sobre una xerrada entorn a les mines antipersones

Les mines antipersones

El passat 21 d'octubre ens van venir a fer una xerrada sobre les mines antipersones. Van venir tres noies, de diferents associacions. La primera d'elles ens va explicar que les mines eren molt barates de fabricar (uns 30 €) i molt difícil de treure-les una vegada posades (uns 1000 €), també ens van explicar que havien fet un tractat, creat a Canadà si no recordo malament, que cada vegada que fan reunions internacionals, volen que tothom signi el tractat, el que volen aconseguir és que es deixin de fabricar bombes. Estats Units encara no ho ha signat. En uns mapes ens van fer veure que els països més poc desenvolupats eren els que tenien més bombes. Jo pensava que era a l'inrevés però resulta que són poc desenvolupats per culpa de les bombes. A continuació les dues noies restants, ens van fer una simulació de com seria netejar un camp minat, anava amb una barra estirada a terra i amb una altra punxant, línea per línea. Pel que es veia, fa falta molta paciència i molta concentració per desminar. També, a mesura que anaven desminant, ens anàvem trobant mines de tot tipus, una amb forma de papallona, una altra que semblava un tomàquet, una que tenia lligat un bolígraf, en fi, era molt fàcil que una mina t'esclatés. A continuació vam passar a veure una pel·lícula que es deia Les tortugues també volen. Ens explica la història d'un lloc on els nens es guanyen la vida desminant camps, uns eren manc, altres estaven cecs, així, tots aquests eren els riscos de la desminació.
La guerra no du enlloc, això el primer, però que després d'acabar-ne una deixin els llocs minats perquè la gent morí encara més, és una autèntica brutalitat. Admiro totes aquelles persones que lluiten per fer que això s'acabi, ningú es mereix viure amb la por al cos perquè si els seus fills surten al carrer, poden agafar una papallona i... Boom! Jo crec que si la meitat de persones que posen les bombes, es quedessin allà per veure com  algú la trepitja, hi hauria molta gent avergonyida per haver-les posat. En fi, la meva conclusió és que tothom diu que els països desenvolupats són més civilitzats, més rics... doncs jo crec que si el món fos a l'inrevés, les persones que pateixen aquestes agressions, no farien res d'això, perquè encara que pertanyen a una civilització menys desenvolupada tenen més cor i més respecte a la vida que tots nosaltres junts.

Andrea Díaz Pérez (3r d'ESO)

[Aquest comentari va estar publicat al número 34 de la revista Sota el cel del Puig, desembre de 2010.]