Sou a: Inici / Activitats / Activitats docents / Premsa i escola / Puri Molina: "La revista escolar, eina de comunicació i dinamització"

Puri Molina: "La revista escolar, eina de comunicació i dinamització"

L'experiència de la revista El Tarlà, de l'escola pública de Girona, per Puri Molina del CRP del Gironès Coordinadora de: EL TARLÀ, revista de l’escola pública de Girona


LA REVISTA ESCOLAR, EINA DE COMUNICACIÓ I DINAMITZACIÓ

 Presentació de: “El Tarlà, revista de l’escola pública de Girona”

 

Abans de parlar pròpiament de la ponència, voldria presentar-vos El Tarlà, la revista que avui represento en nom del CRP del Gironès, que és l’estament que la coordina. Us situaré en el context en el que neix la revista ara fa 14 anys. Girona és una ciutat petita (d’uns 75.000 habitants). Tenim 18 escoles públiques. Va ser fàcil connectar-les i proposar el projecte d’una revista de totes les escoles feta de manera presencial. Així a la primavera de l’any 1988 sortia el número 0.  Pràcticament al llarg d’aquests anys, han participat la totalitat de les escoles. En l’actualitat portem editats 27 números.

 

Per què el nom “EL Tarlà”? bé, després d’una consulta a tota la mainada de les escoles, va ser triat aquest nom per majoria, el nom respon a una representació llegendària d’un personatge de l’edat  mitjana, que durant  les pestes que assetjaren la ciutat va “ensenyar, distreure, entretenir, encuriosir, animar i divertir als ciutadans”, aquesta simbologia ens acosta a la intencionalitat de la nostra revista.

 

 

CONSIDERACIONS PERQUÈ LA REVISTA ESDEVINGUI UNA EINA DE TREBALL ESCOLAR:

·        A.- LA REVISTA COM A EINA DINS DEL PROJECTE EDUCATIU DEL CENTRE:

1. ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

2. QUÈ ENTENEM PER UNA REVISTA ESCOLAR?

3. PER QUÈ UNA REVISTA ESCOLAR?

4. COM EMMARCAR LA REVISTA DINS L’ESCOLA?

5. QUINS PRINCIPIS EDUCATIUS I QUINES ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES?

6. QUINS OBJECTIUS POT TENIR UNA REVISTA ESCOLAR?

·        B.- QÜESTIONS ORGANITZATIVES:

1. FORMACIÓ D’UN EQUIP DE TREBALL

2. DECISIONS PRELIMINARS

                        2.1 FINANÇAMENT

                        2.2 PERIODICITAT

3. ORGANITZACIÓ DEL TREBALL

4. DEFINICIÓ DE  LES SECCIONS

5. DEFINICIÓ DE LES TASQUES

6. EL LLIBRE D’ESTIL

 

A.- LA REVISTA COM A EINA DINS DEL PROJECTE EDUCATIU CENTRE

 

1.- ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

 

Són part  molt activa i imprescindible de la nostra cultura. Algú els ha anomenat el 4r. Poder. Els mitjans: informen, mostren, eduquen i també deseduquen. Tenen un poder mediàtic impressionant: fan crear opinió, dirigeixen el pensament de les persones. Són tan poderosos, que influeixen en la realitat, fins i tot poden modificar-la, per tant influeixen també en l’escola, és per això que:

 

·        Des de l’escola no podem estar al marge de tractar-los al nivell que sigui, comentant una notícia, una imatge, comentar a través de quin mitjà ens n’hem assabentat  etc.

 

El present i futur de tota persona de la nostra societat  i de moltes altres, és estar envoltada de la gran influència dels mitjans de comunicació, més val assumir el repte des de l’escola d’entrenar a la nostra mainada i joves, donar-los l’oportunitat de que puguin ser actors, creadors de la informació i no només espectadors.

 

Com viure doncs el món de la comunicació? Jo diria participant des de dins, des de la seva parcel·la d’escola o institut.

 

Sabem que tot procés de comunicació respon a: fets, fonts, informador, mitjà de transmissió, receptors d’informació, missatge. Tot aquest procés el podem englobar dins del context de premsa i escola.

 

No podem oblidar que una de les finalitats de l’escola és educar ciutadans amb capacitat de pensament propi, que sàpiguen interpretar la realitat que els envolta amb esperit crític i amb actituds de canvi davant del que no sigui just.

 

2.- QUÈ ENTENEM PER UNA REVISTA ESCOLAR?

La podem definir com “aquella publicació que té el seu naixement i desenvolupament íntegre fins esdevenir un producte final a punt de poder-se llegir dins del marc escolar”. Són el fruït d’un esforç i treball col·lectiu de les comunitats educatives per difondre les inquietuds i els resultats pedagògics del centre.

 

Per tant, una revista escolar, comporta un contingut ampli i majoritari realitzat per l’alumnat de l’escola i la intervenció directa de coordinació per part dels mestres i professors.

 

3.- PER QUÈ UNA REVISTA ESCOLAR?

Podríem donar un munt de raons de les virtuts que aporta una revista a la vida d’un centre, en destacarem algunes:

 

·        Perquè és una eina d’aprenentatge molt motivadora i engrescadora

·        Perquè fomenta extraordinàriament la participació en la vida del centre

·        Perquè implica personalment a la mainada qui hi treballa

·        Perquè ensenya i educa

·        Perquè és una suma d’esforços, aglutina, crea una dinàmica de treball cooperatiu i compartit

·        Perquè s’estableix un lligam comunicatiu amb l’entorn social de l’escola

 

 

4.- COM EMMARCAR LA REVISTA DINS L’ESCOLA?

Dins del Projecte Educatiu Centre, a partir de la decisió que pren el Consell Escolar i el Claustre del centre.

 

Entenem el PEC en paraules d’Antúnez: com “Un instrument per a la gestió, coherent amb el context escolar, que enumera i defineix les notes d’identitat del centre, formula els objectius que té i expressa l’estructura organitzativa de la institució”.

 

Vol dir això que tota l’escola ha de participar-hi? Doncs jo em decantaria per una resposta afirmativa. També pot haver-hi situacions intermitges, petites passes (revista de cicle, monogràfica d’un tema puntual…).

 

El PEC serà el marc general a partir del qual es definirà la revista i formarà part del Projecte Curricular del Centre. Sabem que el PEC concreta l’ideari del centre, incorpora els principis i valors de l’educació des d’una perspectiva global. El PCC desenvoluparà i concretarà el PEC. És a dir l’adequació i desenvolupament de les àrees curriculars (parlem del 3r. Nivell de concreció).

 

El PCC contempla tres tipus de continguts, si els concretem a la revista serien:

 

·        Conceptuals: redactar, resumir, fer esquemes, conèixer el llenguatge tècnic periodístic

·        Actitudinals: treballar en equip, valorar la feina ben feta i acabada, ser capaços de compartir i distribuir les tasques, ser responsables amb els terminis de lliurament

·        Procedimentals: Saber observar, identificar, triar, introduir al coneixement de les tècniques periodístiques.

 

Tots aquest continguts estan íntimament lligats a l’àrea de llengua. Pensem en la vessant funcional del llenguatge. Què treballa la llengua? bàsicament  la comunicació i l’expressió en sentit ampli, però des de qualsevol de les altres àrees curriculars, també és possible i adequat fer aportacions.

 

5.- QUINS PRINCIPIS EDUCATIUS I QUINES ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES?

Podem parlar d’aprenentatge significatiu: la pràctica de fer una revista s’integra en els coneixements previs que ja posseeixen els alumnes, donada la influència dels mitjans de comunicació.

 

La revista permet una adaptació curricular a les característiques de cada grup classe i de cada alumne/a.

 

També permet unes estratègies metodològiques i organitzatives pròpies, com per exemple el treball cooperatiu, necessari per a treballar en equip i fomentar la participació de tothom.

 

I per últim, permet la implicació directa i participativa de l’alumnat en un projecte d’escola

 

6.- QUINS OBJECTIUS POT TENIR UNA REVISTA ESCOLAR?

Molts, els que cada centre vulgui determinar. És molt important determinar-los. El per què fem la revista i amb quina finalitat, és imprescindible que se sàpiga a nivell de claustre, que s’hagi pogut debatre, perquè tothom se faci pròpia.

 

Els objectius responen a qüestions pròpiament curriculars.

Explicito alguns exemples d’objectius generals:

 

·       Afavorir la llibertat d’expressió

·       Fer del llenguatge un instrument de comunicació

·       Reforçar la normalització de l’ús de la llengua catalana

·       Disposar d’un mitjà de creativitat literària de l’alumnat

·       Fomentar l’esperit crític davant els propis treballs i els dels companys

·       Potenciar el treball en equip

·       Posar a l’abast de tothom (pares, societat…) un instrument que possibiliti la informació de les activitats generals de l’escola

·       Potenciar el coneixement de les realitats dels barris de la ciutat i de l’entorn escolar propi

 

Alguns exemples d’objectius específics serien:

 

·       Conèixer diferents estils literaris

·       Conèixer el llenguatge periodístic

·       Reforçar l’ortografia, (utilitzar el diccionari )

·       Practicar l’observació del funcionament de les paraules i frases

·       Practicar el disseny gràfic, la maquetació…

·       Practicar el text lliure, textos espontanis i creatius

·       Reforçar la creativitat i la crítica

·       Reconèixer i utilitzar diferents tipus de registres en les comunicacions escrites (cartes, resums etc.)

·       Conèixer nous recursos comunicatius (CD-ROM)

 

B: QUESTIONS ORGANITZATIVES:

1. FORMACIÓ D’UN EQUIP DE TREBALL

 La manera de treballar és molt important, determinarà que el projecte de la revista esdevingui realitat. La responsabilitat compartida és necessària, tot l’equip n’ha de ser conscient. S’ha de funcionar, a l’estil d’un diari.

 

Per exemple en El Tarlà hi ha uns mestres responsables de cada escola que hi participa, es reagrupen en les seccions juntament amb l’alumnat de dos a quatre nens/es màxim per escola. D’aquesta manera hi ha un responsable mestre i un alumne/a en cada secció.

 

2.- DECISIONS PRELIMINARS

Cal considerar el tema del FINANÇAMENT de la revista, les fons públiques poden ser diverses des d’una AMPA, Ajuntament, Diputació, Consell Comarcal, la mateixa escola, cadascú ha de valorar les possibilitats que té a l’abast.

 

També es pot considerar algun estament  privat com ara algun banc o Caixa, les botigues del barri, etc.

 

En el nostre cas, El Tarlà es financia a través de l’ Ajuntament de la ciutat de Girona, que assumeix les despeses d’edició, la Diputació amb l’aportació del paper i el CRP del Gironès que assumeix les despeses de difusió.

 

Convé planificar la PERIODICITAT, s’ha de ser realista i optar per una periodicitat a l’abast de l’escola d’acord amb les seves possibilitats. Ens sembla desaconsellable una revista a l’any, llavors es converteix en un monogràfic on recollim les aportacions de l’alumnat de tot un curs. Una al trimestre seria l’edició òptima. En el nostre cas, donada la complexitat de reunir-nos tanta gent, editem dos números al llarg del curs, la del 1r trimestre al mes de gener i  l’altra el mes de juny.

 

3.- L’ ORGANITZACIÓ DEL TREBALL està en funció segons les seccions, que cal determinar-les i deixar-les fixes i organitzar l’alumnat entorn a elles. I segon les tasques, també es determinaran: decidir el temari de les sessions, recollir i organitzar el material, fer el disseny gràfic, redactar, triar, corregir l’ortografia etc.

 

4. La  DEFINICIÓ DE  LES SECCIONS, implica considerar que han de ser clares, definides i fixes. Han de tenir un nom propi que identifiqui el contingut que hi haurà. Es aconsellable que hi hagi: editorial, entreteniments, entrevista, reportatge (vida escolar), creació literària, cartes al director/a, notícies, …

 

En el nostre cas El TARLÀ, explicitem les seccions juntament amb el nombre de pàgines de cadascuna:

            - Il·lustracions: que acompanyen a la: Portada, contraportada, editorial, per a les altres seccions etc

            - Notícies, activitats pedagògiques de caire local, organitzades per l’ajuntament i Ensenyament (1 pàg.).

            - Editorial, què ens preocupa?, recollim una pluja de idees entre tot l’equip (1 pàg.).

            - Escoles, la vida quotidiana als centres (activitats, sortides, exposicions) (4 pàg.).

            - Barris, per saber com són, qui hi viu, què hi passa. Es converteix en un treball de recerca al territori de la pròpia escola (3 pàg.).

            - El Tema, un tema universal (el Medi, l’any europeu contra el racisme, els Drets Humans, l’AI Gent Gran, els Jocs Olímpics, les monedes) (3 pàg.)

-Retalls, es trien quatre altres revistes escolars i es fa la selecció (1 pàg.)

- Bústia, opinió del què passa traduït en cartes al director (1 pàg.)

            - Entrevista, a un personatge significatiu de la vida de la ciutat (2 pàg.)

            - Racó literari, les aportacions de l’alumnat més subjectives (4 pàg.)

            - Entreteniments, tot allò que permet interactivar al lector (2 pàg.)

 

Respecte al tema de la publicitat, nosaltres no n’hi posem, ni de debò ni elaborada per l’alumnat. És una decisió que s’ha de prendre prèviament. Tampoc il·lustrem amb fotografies, hi posem les pròpies elaborades per l’alumnat.

 

5. DEFINICIÓ DE LES TASQUES

- Recollida del material,  és important que no us arribi tot el que l’alumnat produeixi per tant heu de fixar el nombre de treballs per curs, cicle, escola, etc.

- Després es fa la tria del material seleccionat

Amb tot i això quan arribi el material a l’equip redactor aquest tornarà a seleccionar-lo. En el moment de triar-lo decidirem si respon o no al que es demanava, si té les dades de l’autor, els títols que siguin suggerents, si segueix el que marca el llibre d’estil.

- Repàs de les dades que ha de dur el treball, no és aconsellable publicar treballs anònims

- Compaginació, prèviament haurem decidit quantes pàgines té la revista i després quantes adjudiquem a cada secció. Una vegada fet això es tracta de veure com distribuïm el material que tenim dins de cada secció.

- També convé tenir definida la maquetació, si per exemple fem columnes, fa més la sensació d’una publicació de debò.

- En quan a l’edició hem de definir el mitjà: fotocopiada o impremta? i també el tiratge, són elements que ens orientaran amb el pressupost que disposem.                                –

 

Per últim com, qui i a qui es fa la distribució: el mateix alumnat, l’APA, el Consell Escolar, la Coordinació de la revista. És molt important que arribi a les famílies, a la societat on estem ubicats, que serveixi d’intercanvi amb d’altres centres…

 

6. EL LLIBRE D’ESTIL

No existeix un model concret, es tracta de prendre una sèrie d’acords consensuats per tot l’equip de redacció i convé tenir-lo escrit, per quan sorgeixin dubtes. És important tenir-ho perquè facilita enormement el treball d’elaboració de la revista. Per exemple un dels primers acords ha de ser el nom de la revista, és important que el nom respongui a la realitat on s’està ubicada.

 

Altres elements què hi sol haver en el llibre d’estil són:  tipus de lletra i mida, quantes columnes,   il·lustracions (dibuixos, fotografies, mapes, gràfiques, ...),  entradetes (en les entrevistes i reportatges), destacats (allò que volem ressaltar), els títols (amb article o sense, creatius, variats, ...),  treballs (escrits a mà o a ordinador a 1 sola cara, extensió en ratlles o en paraules…), l’ espai interlineat (senzill, 1 i 1/2 o doble)…

 

Després de tot això, i amb una ferma convicció de que la història rutllarà ja podem anar a fer la revista

 

 

Puri Molina  del CRP del Gironès

Coordinadora de: EL TARLÀ, revista de l’escola pública de Girona

 

Santa Coloma de Gramanet,

Setembre de 2002