Sou a: Inici / El centre / Notícies / old / Activitats comunitàries / Jubilacions / Els escacs a la literatura

Els escacs a la literatura

Conferència de Josep Mercadé

LLUMS I OMBRES D´UNA INVESTIGACIÓ: ELS ESCACS A LA LITERATURA


Quan el Paco em va demanar de donar-vos una petita xerrada, que ell va qualificar de “lliçó magistral”, vaig tenir la temptació d´encolomar-vos alguna que ja tingués feta. (1)

Després vaig pensar que això no seria massa honrat i, triant entre les meves aficions, vaig decidir fer-ho sobre la meva investigació sobre els escacs a la literatura, per si les meves experiències animaven algú de vosaltres a trobar també una matèria que us arribi a engrescar tant com per dedicar-hi una part del vostre temps.


Sempre m´ha interessat el joc com a tema literari i, buscant-ne diferents textos per a un curs de l´Escola d´Estiu, amb motiu de l´enfrontament per al títol mundial entre Kasparov i Karpov a Sevilla (1987), vaig publicar el meu primer article a la La Vanguardia sobre els escacs a la literatura. Allí va començar aquesta febre meva pels escacs. D´això fa més de vint anys.


Bé, col·loquem-nos al punt de partença, en la primera estació d´aquest viatge.

En els cinc anys de la carrera de Filologia Hispànica, mai ningú em va esmentar els escacs com a tema literari.

Si eres una mica lletrat, en podies conèixer una dotzena de textos que el tractessin , comptant un breu passatge del Quixot (II, 12) i el Libro del axedrez, dados y tablas d´Alfons X. (2)

Ara, en l´estació actual del meu recorregut, tinc a la meva biblioteca i arxius unes 1200 obres literàries, sobretot novel·les, basades en els escacs. És a dir, s´han multiplicat per cent. Això ens porta a unes primeres consideracions:

Primera: Que qualsevol tema tan antic i tan ampli com l´escollit té un tractament literari inabastable que, en un principi, no ens imaginàvem que existís.

Segona: Que calen moltes hores per recopilar una petita part d´aquest material i que, per això, cal estar atent al que surt de nou, llegint els suplements literaris dels diaris, fullejant centenars de llibres a biblioteques i llibreries i, darrerament, també navegant per Internet.


I això, ¿de què t´ha servit?, em podeu preguntar.

Doncs bé, de moment, per convertir-me, potser, i ho dic sense falsa modèstia, en el màxim especialista en la literatura castellana sobre aquest tema, després de presentar un treball d´investigació, previ a la tesi, de 700 pàgines, sobre El ajedrez en la literatura del Siglo de Oro.

M´ha servit també per publicar més de vint articles en diaris i revistes literàries i d´escacs; per donar conferències a l´Ateneu Barcelonès i al manresà; per estrenar una breu i divertida obra teatral al teatre Campoamor d´Oviedo, com a cloenda del seu II Open Internacional de Ajedrez (4), on també vaig fer de jurat d´un concurs de contes sobre el joc, del qual en formaven part Josep Mª Gironella i Arturo Pérez-Reverte¸(5) i , finalment, per aparaular, amb Alianza Editorial, un llibre sobre el tema, que tinc a mig fer.

Certament, la recerca m´ha proporcionat aquestes i altres satisfaccions, com ara rebre una beca d´investigació que, sense saber-ho d´antuvi, em va fer allotjar en la famosa Residencia de Estudiantes on van estudiar Lorca i Dalí; o bé ser convidat a un curs d´estiu de l´Escorial, organitzat pel meu malenguanyat amic Ricardo Calvo, que em feia seure a la seva taula amb Kasparov i Campomanes. Per cert, en aquest curset del l´Escorial, moltes sessions del qual em saltava per anar a la seva biblioteca, també hi havia el Paco Ibáñez. Amb ell, que s´havia lligat la guapa traductora del rus, néta de la Pasionaria, havíem fet nocturnes tertúlies literàries.



I, ¿com es fa aquest camí, aquest recorregut?

Quan era infant, al temps de les cireres, sempre em feia gràcia treure´n d´una capsa i comprovar que, moltes vegades, dues o quatre més sortien enganxades a les que volies treure. En una investigació científica passa el mateix: cada troballa que fas, cada finestra que obres, t´ofereix un cadenat d´altres elements que potser no havies ni sospitat i que et compensen de l´esforç d´obrir aquella nova porta.

Per això, la primera recomanació que us faria, si heu de fer qualsevol treball d´investigació, començant pel treball de recerca, és que llegiu l´article que us porti una gran enciclopèdia, com la Catalana la Britànica o l´Espasa. Així, l´entrada del mot escacs de l´Enciclopèdia Catalana, per on vaig començar, ja esmentava el llibre medieval de Jaume de Cessolis, Moralisatio super ludum scacchorum, el llibre més traduït i difós de l´Edat Mitjana, després de la Bíblia, el de Ramírez de Lucena, del que us parlaré, i el tractat de Ruy López, (6) el millor jugador de l´època i humanista que també va escriure un llibre de gramàtica en llatí, Grammaticae institutiones. Tres cireres que, en cercar-les, me´n portaven moltes més.

Una data curiosa: al llarg de la investigació, aquest llibre de Cessolis, que és un sermonari basat en les peces dels escacs i no un tractat sobre el joc, com algun despistat ha penjat en Internet, l ´he vist citat amb una dotzena de títols diferents i, del seu autor, n´he enregistrades 56 ! variacions del seu nom. (7)


¿Per què es troba tanta matèria literària sobre l´anomenat joc de reis i rei dels jocs?

Perquè el joc d´escacs és, potser, el que presenta més contingut metafòric entre tots els grans jocs que representen la vida humana: en el Libro del axedrez, dados y tablas d´Alfons X, el preciós manuscrit que he pogut fullejar reverencialment a la Biblioteca de l´Escorial, els presenten com a prova del lliure arbitri, de què el nostre destí està predeterminat pels nostres mateixos actes; d´altres, com la Moralisatio de Cessolis, els veu com una representació de la jerarquitzada societat feudal o d´una urbs ben organitzada; una vintena de cites, com la del Quixot, els veuen com a representació del gran teatre del món i de la igualtat de les peces de la comèdia humana davant la mort; d´altres, com Les Échecs amoreux medievals francesos o els nostres Escacs d´amor, com una al·legoria de la conquesta amorosa. I, és clar i per suposat, des dels seus inicis, es presenten com un simulacre de la guerra, o, més ben dit, d´una batalla.


Els escacs ens ofereixen expressions d´habitual ús metafòric com fer escac (dar jaque), fer escac i mat (dar mate), enrocar-se, moure peça, i d´altres catalanes com escac per roc i castellanes com salirse de sus casillas, hacer tabla rasa, poner la vida al tablero, ni rey ni roque, (que trobem en boca de Sancho), etc.

Però, compte!, l´expressió poner la vida al tablero, que trobem, per exemple, a Jorge Manrique i a la Celestina, no necessariament es refereixen als escacs, si pensem que tablero també significava casa de joc i, per tant, aquesta frase freta voldria dir, simplement, jugar-se la vida.


La literatura i els escacs sempre han estat relacionats des de la seva presència en grans llibres fundacionals com el Llibre dels Reis de Firdusi i Les mil i una nits, o les velles llegendes sobre la seva fundació, com la del savi que demana, per la seva invenció, un gra de blat multiplicat per cada casella del tauler, que trobem aprofitada per Ramon Llull per explicar als infants la felicitat del cel, fins a les novel·les contemporànies de Stefan Zweig, Nabokov, Faulkner, Arrabal o Pérez –Reverte, (8) passant per grans obres clàssiques, com el cinquè llibre de Gargantua i Pantagruel de Rabelais, El somni de Polifil de Colonna, el gran poema mitològic Adone de G. Marino, o l´Alícia a l´altra banda del mirall de Lewis Carrol.

Entre les novel·les recents hi podeu trobar tant intrigants i entretinguts best-sellers com El vuit de K. Neville, La máquina de ajedrez de Robert Löhr o la recent Zugzwang de Roman Bennet, com novel·les històriques, (9) de ciència-ficció, (10), d´espies, (11), polítiques, (12) policíaques (13) o humorístiques (14).

Trobaríeu també una vintena de divertides novel·les juvenils (15) en les quals el saber jugar bé a l´anomenat joc-ciència es presenta sovint com un tret positiu del o de la protagonista.


Un fet important i curiós que relaciona els escacs amb la literatura és el costum dels antics jugadors àrabs, que tindrà reminiscències posteriors, d´acompanyar cada jugada que feien amb un vers o una sentència adequada. (16)

Si pensem en l´efímer i magre renaixement humanista castellà, centrat en Alcalà, ja hem vist com allí es publica el tractat de Ruy López i com les al·legories barroques relacionen els escacs i el teatre amb la vida humana. En aquesta època, l´italià Severino comparava una partida d´escacs amb un drama o una tragèdia (17) i és fàcil d´establir un paral·lel entre les peces del joc, que sempre tenen el mateix moviment, i els estereotipats personatges del teatre castellà del Siglo de Oro: tots dos defensen el seu rei.

Una altra circumstància que aparella escacs i literatura es dóna en la primera revista dedicada integrament al joc del tauler, la francesa Le Palamède i les seves seguidores. No tan sols portaven contes relacionats amb el joc, sinó també transcripcions en vers de les jugades de les millors partides entre els grans mestres d´aquella època (s. XIX).

Per concloure aquesta relació, diria que quan un escriptor té davant seu un full o una pantalla d´ordinador en blanc, se li obren tantes possibilitats com les que té el jugador d´escacs al començament de la partida, alternatives que van minvant a mesura que avança el joc.


Una recerca científica és una pel·lícula de suspense, presenta un enigma que, com en una novel·la policíaca, has d´anar desentrellant fins que arribes a la solució, si és que en té.

En el meu cas, les diferents recerques portaven aparellats, de vegades, misteris insolubles. Us en posaré alguns exemples:

Santa Teresa és la patrona dels jugadors d´escacs perquè té un passatge de la primera versió de Camino de Perfección que parla de la humilitat en metàfora escaquística, afegint que ella havia practicat el joc de joveneta. Jo he pogut consultar , amb veritable emoció, aquest manuscrit de la santa d´Àvila , d´enèrgica lletra blava i puntuació irregular, a la Biblioteca de l´Escorial. Doncs bé, quan Teresa de Cepeda va revisar aquest escrit per publicar-lo, va estripar just la pàgina que portava la cita d´escacs. ¿Què o qui va moure o bé obligar la Santa a treure-la del seu llibre? ¿Considerar-la massa frívola? No ho sabrem mai.

Un altre exemple: A la Biblioteca Nacional de Madrid vaig consultar el manuscrit, també amb un gran respecte, d´una de les dues obres de Lope que inclou un famós romanç escaquístic medieval, El bastardo Mudarra. El tercer acte s´obre amb l´escena del joc d´escacs entre el rei Almanzor i Mudarra , práctica que un cortesà critica així:


VIARA: Cuando el Conde de Castilla

tanta gente en armas puesta

en sangre baña, y molesta

de Guadalquivir la orilla.

en vez de la cimitarra,

del caballo y del jaez,

con piezas del ajedrez

arma al valiente Mudarra.

Con los caballos de palo,

con peones mal regidos,

damas y reyes fingidos,

busca en ocio vil regalo.

¿Agora engañosas lides

sobre el campo de una tabla?

¿Agora tretas en tabla,

cuando el castellano ardides? (18)


Doncs bé, aquest text estava tatxat, el que en castellà es deia atajado per a la representació.

Mai sabrem qui va censurar aquest fragment. Potser el mateix Lope, per la crítica que es feia d´un rei.

I, posats a imaginar, així com Lope té les obres El primer Fajardo i El bastardo Mudarra que contenen dos romanços escaquístics desencadenants de tota l´acció, ¿per què no pensar que el seu sonet dedicat a Sant Roc, el que comença: Jaque de aqui con este Santo Roque..., estava col·locat en el centre de la seva obra perduda sobra aquest sant? Si la trobeu, feu-m´ho saber, si us plau.

D´altres misteris seus són més fàcils de resoldre. Posem per cas, ¿per què sis vegades qualifica la peça de l´arfil de sutil? Doncs perquè, com ell diu, la rima t´hi obliga.

Bé, deixem Lope de Vega, encara que permet formular interessants hipòtesis que serien difícils de provar. (19)


De vegades, l´enigma es deriva del mateix text. Un exemple: L´única letrilla eròtica del Segle d´Or castellà que he trobat, que fa servir la simbologia escaquística, perquè sobre les cartes n´hi ha moltes, donada la manca de puntuació de la seva lletra gòtica del segle XVI, segons com es puntuï, és la noia qui demana la relació amorosa al noi o bé a l´inrevés. (20)


Una investigació literària, com he dit, és un viatge, que, en el meu cas, no té fi, no té possible meta, només escales provisionals. Però, com diu Kavafis en el seu Viatge a Itaca, l´important és el que hauràs guanyat fent el camí, la riquesa literària que hauràs atresorat de diverses cultures. Però, a la vegada, et fa veure la riquesa de la teva pròpia literatura.

Així, per exemple, us podria dir, sense fals xovinisme, que els primers testimonis escrits de la presencia dels escacs a Europa es troben a Catalunya, o que la seva biblioteca, la del carrer del Carme, gràcies al llegat de l´estudiós del joc Josep Paluzíe, és la que conté més llibres antics sobre escacs de tot l´estat, o llegir-vos bells textos de Llull o Roís de Corella, que s´anticipa més d´un segle a la mencionada cita de Cervantes, o que, molt abans de la versió castellana de Cessolis per Martín de Reina (21) en trobem dues traduccions catalanes del segle XV... Podria seguir, però només esmentaré una joia de la nostra literatura catalana i europea: els Escachs d´amor , dels valencians Francí de Castellví, Narcís Vinyoles i Bernat Fenollar, que, a més d´explicar una mitològica conquesta amorosa, reprodueix, pas a pas, les jugades d´una partida segons les regles reformades del joc a les acaballes del segle XV; la primera, a tot Europa, segons la forma actual del jugar.


¿Frustracions en la recerca? Moltes, començant per no haver trobat un tractat en català, el primer que es va publicar a Europa, a finals del segle XV, Llibre del joc partit dels eschacs en nombre de cent de Francesc Vicent. Tots els investigadors l´han buscat infructuosament. Sembla que el darrer exemplar es va cremar en un incendi del monestir de Montserrat, però ¿us imagineu que visitant algun monestir o castell, o en el fons de la calaixera d´una masia vella , el trobés?

També ha estat una mica decebedor constatar que el bellíssim llibre d´escacs d´Alfons X, ben segur una adaptació de l´àrab, només té d´interessant, des del punt de vista literari, el seu pròleg.

I també que el prometedor títol de Ramírez de Lucena, Repetición de amores y arte de ajedrez, són dos llibres sense relació l´un amb l´altre i que el d´escacs tampoc té interès literari.

Per cert, el meu desaparegut amic Ricardo Calvo mantenia aferrissadament la tesi de què Rojas s´havia inspirat en Lucena per crear el personatge de Calixto, al qual l´autor qualifica d´expert en armar mates, és a dir, de donar escac i mat en un nombre determinat de moviments partint d´una posició donada.

Moltes decepcions es produeixen en fullejar un assaig o una novel·la que porta un títol com ara, Escac al rei o Jaque a la reina, o que a la seva portada hi ha una foto d´escacs, sense que aparegui el joc en el seu interior. (22) De vegades, però, encara que no surtin els escacs en una obra, com passa en els contes de En jaque de Juan Marsé, la metàfora del títol està subjacent en totes les situacions dels seus protagonistes.


Reconec que aquesta passió pel joc em fa passar moltes hores en biblioteques i llibreries fullejant moltes novel·les a la recerca d´alguna referència, però noms polisèmics com peó, rei, reina, torre o jugada que hi trobes, la majoria de vegades, en rellegir el context, comproves que no es refereixen als escacs.

De vegades, però, quan menys t´ho esperes, per ex. en una fira del llibre o llibreria de vell fas bones troballes.

La més feliç, potser, d´aquest llarg camí és la que es va produir a la Biblioteca de l´Escorial , on vaig descobrir un libro de las suertes que ni la Dra. Rosa Navarro, màxima experta en aquest tema, coneixia. (23)

De veritat, fer una troballa d´aquestes és tant emocionant com ho pugui ser per un científic el descobriment d´una nova vacuna o d´aquell segell o cromo valiosíssim que et faltava d´una col·lecció.


D´ altra banda, la desconeixença d´idiomes, que em priva de llegir moltes obres, i el no ser un expert en el joc, que m´impedeix experimentar l´emoció d´alguna jugada transcrita en alguna novel·la, (24) són mancances greus en la meva recerca. Però crec que no és dolent que això em limiti el meu camp d´investigació, ja que un altre perill que tinc és quedar aclaparat, bloquejat per tanta informació, tanta assajos o contes comprats o baixats d´ Internet.


Una altra cosa que aprens, i que és bo ho tingueu en compte per no sobrevalorar el tema del què us ocupeu, és saber-lo situar en el conjunt de matèries semblants i, per tant, relativitzar la seva importància.

Per, ex., no per estudiar els escacs al Segle d´Or castellà penso que era el joc més important a l´època, quan és clar que la gran passió lúdica dels contemporanis de Cervantes i Quevedo, com queda palès a tota la novel·la picaresca i en totes les altres manifestacions poètiques i teatrals eren les cartes, objecte de reprovació de tots els moralistes com Luque Fajardo, que les rebutjaven per ser joc d´atzar, mentre que acceptaven els escacs per ser joc d´enginy, (de industria, que deien ells).


He investigat segons la vella escola, omplint milers de fitxes a les biblioteques, però a vosaltres se us obren camins d´investigació més planers, com és ara la consulta de biblioteques digitals, la compra de llibres per Internet i , per descomptat, la consulta de buscadors com el Google, que t´obren mils de pàgines on recollir informació.

Però ¡compte!, encara que s´hi fan troballes importants, i jo mateix m´hi he baixat centenars de pàgines, no tot és vàlid, i, a més, veus que uns es van copiant dels altres, (inevitablement, per ex., us citaran els dos sonets de Borges) , i que també van caient en els mateixos errors, com, per ex., afirmar que Cervantes diu que la vida és una partida d´escacs, cosa que no afirma en cap lloc de la seva obra, mentre que sí ho fa Lope: bien parece que esta vida/ es un juego de ajedrez... , diu a Los locos de Valencia.

Cal, per tant, saber seleccionar la informació i ser conscients que aquesta recerca informàtica no ha de substituir mai del tot l´altra.


He trobat molt, és cert, però com més saps sobre un tema, més veus que és inabastable. ¿Quantes novel·les, en llengües que desconec, porten una important presència del joc? Per ex., necessitaria moltes vides només per consultar els mils i mils de llibres de la més gran de les biblioteques escaquístiques, la de la Universitat de Cleveland. I és que, com diu Borges, aquest joc és infinit.


Bé, no us canso més. Espero que abans que la Senyora Mort em doni escac i mat en aquesta partida que és la vida, o, com ho feia una gràfica comparació literària, un alzhèimer m´hagi menjat totes les peces de les meves neurones, pugui seguir gaudint d´aquesta afició que, com tantes altres, omplen de plaer l´existència.




(1) Pensava, potser, en la que vaig donar als de COU sobre: Per a què serveix la poesia?


(2) Seria lògic conèixer el sonet de les Rimas sacras de Lope dedicat a “A San Roque”: Jaque de aquí con este santo

Roque... , els dos de Borges de El Hacedor, el conte Mi entierro de Clarín, la breu Novela de Don Sandalio

jugador de ajedrez d´Unamuno; i les novel·les Gambit de cavall de Faulkner, Novel·la d´escacs de Zweig i La defensa de

Nabokov. ¿N´hi falten dos per a la dotzena? Afegiu-hi el poema Una partida d´escacs d´Eliot i el que Pessoa dedica a un

peó.


(3) Vaig presentar, com a treball d´investigació previ a la tesi, un exhaustiu treball de 700 pàgines sobre El ajedrez en la

literatura del Siglo de Oro.


(4) L´obra es deia: Las extrañas partidas del barón de Münchhausen . Basat en un relat de E. Yavich, el van escenificar

alumnes de Filologia de la Universitat d´Oviedo. Tenint en compte on es representava, hi vaig incloure en el text vint-i-set

fragments de Campoamor i altres al·lusions a escriptors locals (F.N. Junquera) o vinculats a la ciutat (Clarín). Es va

publicar al nº 67 , abril 1993, de la Revista Internacional de Ajedrez.

(5) Vaig coincidir amb ell en proposar, com a guanyador, el relat La dama de cedro de J. Monteserín.


(6) De títol llarg: Libro de la invención liberal y arte del juego del Axedrez, (...), publicat a Alcalá (1561). El tractat d´aquest

canonge de Zafra arremet constantment contra un altre tractat, el de Damiano de Odemira. La segona part és tècnica , i

allí es troba l´apertura que porta el seu nom o espanyola. Jo he estudiat a fons la seva primera part, que fa servir bastant

l´obra de Cessolis en explicar el simbolisme del joc i de les seves les peces, encara que el contradiu dient que els escacs

no representen una societat en pau sinó en guerra.

La revista Peón de Rey em va penjar a Internet l´article que hi vaig publicar sobre ell.


(7) Cessolis, Cessoles, Sessolis, Cessulis, Cesulis, Casulis, Cassalis, Cesole, Dacciasole, Chessolis, Czessalis, Cessaliez,

Tessolis, Cassal, Cazzalis, Gaczellis, Cossoles, Ceusis, Thessalis, Thessalonia, Jacques de l´Équiquier, Thessolonia,

Thessalonica, Cecilia, Courcelles, Funolis, Casalis, Aeg. de Roma, Jacobus de Florentia, Ymagines Fulgentii, Robert

Holk, Cossolis, Cesul, Sesselis, Cessolus, Cesol, Cezoli, Casolis, Cassolis, Cassel, Castulis, Cossales, Cossalis,

Carsoles,Carzolis, Cozali, Ciesoli, Tesselis, Tessalis, Thessolus, Thessonia, Thessalonia.


(8) A més de les citades en la nota 2, em refereixo a La torre herida por el rayo de F. Arrabal i a La tabla de Flandes d´A.

Pérez-Reverte.


(9) Com ara: Peón de Rey, de Pedro Jesús Fernández o Juego de Reyes de Dorothy Dunnet.


(10) Per ex.: Las casillas de la ciudad, de John Brunner o L´échiquier de Dieu de William Butler.


(11) Ho són: Funerals a Berlin de Len Deighton i El rizo de Robert Liltell.


(12) Com aquestes, que ens narren una dramàtica partida a l´època nazi: La variante Lüneburg de Paolo Maurensig, i

Tablas por segundos de Iccholas Meras.


(13) Molt nombroses. Per ex.: Los cuatro grandes d´ Agatha Christie o Con un pie en la tumba de Marten Cumberland.


(14) Com ara: Las doce sillas d´Ilf & Petrov i Mat d´échecs de Francis Szpiner, sense oblidar un conte de W. Allen.


(15) Exemples: Vicençs Pagès, Carta a la reina d´Anglaterra; Eusèbia Rayo: Escac a la princesa; Maria Gripe, Los

escarabajos vuelan al atardecer; David Nel·lo, Contrajoc...

(16) Cf.: Félix M. Pareja, Libro del ajedrez, de sus problemas y sutilezas, de autor árabe desconocido, Madrid, Imprenta de

Estanislao Maestre, 1935. (Edició facsimilar d´Editorial Maxtor, Valladolid, 2007).

Als Apotegmas de Juan Rulfo es veu que seguia aquest costum.


(17) Cf.: M. Aurelio Severino, La filosofia overo il perche degli scacchi, a spese d´An tonio Bulifon, Napoli, 1690.


(18) A la fi del manuscrit de El bastardo Mudarra hi figura la data de 1612, però no es va publicar fins al 1617, en la 7ª part

de les comèdies de Lope de Vega.


(19) Recordem, primer, què diu Sancho al Quijote (II, XII):

-Brava comparación –dijo Sancho-, aunque no tan nueva, que yo no la haya oído muchas y diversas veces, como

aquella del juego del ajedrez, que mientras dura el juego, cada pieza tiene su particular oficio, y en acabándose el

juego, todas se mezclan, juntan y barajan, y dan con ellas en una bolsa, que es como dar con la vida en la sepultura.

Pot ser una de les velades al·lusions satíriques a Lope, donat el context, (es troben amb uns comediants que venen de

representar una obra que coincideix amb l´argument i personatges de l´Auto sacramental de las Cortes de la Muerte del

Fènix) i que Lope afirma dotzenes de vegades que els homes som iguals davant la mort i la sàvia comparació

escaquística de Sancho la trobem a moltes obres seves: La primera información (...en la bolsa de la muerte/ baraja el

tiempo las piezas) , La corona de Hungría y la injusta venganza (...cuando el juego se acaba,/ tan bien van a la

talega/ las negras como las blancas), Los hidalgos de la aldea ( todos habemos de ir a la talega,/ que somos piezas de

ajedrez) , El genovés liberal (Piezas somos de ajedrez,/ y el loco mundo es la tabla; /pero en la talega juntos/

peones y reyes andan), El gran duque de Moscovia... (No hay en este ajedrez tretas sutiles, / pues se acaba el juego de

manera,/ que los reyes, las damas, los arfiles/ junta la muerte, sin quedarse fuera/ las piezas altas y las piezas viles.),etc.

¿Está criticant, Cervantes, per boca de Sancho, que Lope es repeteix massa?

Qui sí el critica clarament, en una copla satírica escaquística, al·ludint a la seva relació amb Marta de Nevares, és

Góngora.


(20) Es titula Contiénese aquí unas coplas de como un caballero y una dama jugaban al ajedrez. Comença:

JUGUEMOS AL AJEDREZ/ Y DARLE UN ROQUE,/ NO QUIERO YO SI NO AL TOQUE Y EMBOQUE

Segons si el vers : no quiero yo sino al toque y emboque, de clara simbologia eròtica, s´adjudica al noi o a la noia, és ell

o ella qui pren la iniciativa en la relació amorosa.


(21) L´obra de Martín de Reyna: Dechado de la vida humana moralmente sacado del juego del ajedrez, (Valladolid, 1549),

retoca freqüentment l´obra de Cessolis, suavitzant cap a un sentit més conservador les seves idees i exemples, a més

d´actualitzar el moviment de les peces.


(22) Si entreu a qualsevol llibreria, per ex., podeu veure el dibuix d´un cavall d´escacs en una novel·la titulada El afgano i

una bella foto d´una dama d´escacs a la portada de la novel·la A trenc d´alba (Amanecer en castellà) , que clou la saga

del vampir enamorat d´una mortal. Però cap d´elles parla d´escacs.


(23) Aquests llibres, prohibits per la Inquisició, et permetien formular una pregunta sobre la fidelitat de la teva parella, si et

sortiria bé un negoci o un viatge, etc i, després de passar per diverses estances, et donava la resposta en uns versets.

En consultar la llista de manuscrits de la biblioteca, vaig llegir aquest estrany títol: Preguntas y respuestas de Urganda

la Desconocida., el vaig demanar i...¡BINGO! Era un llibre “de las suertes”. En vaig demanar microfilm, que vaig

regalar a la Navarro, la meva directora de tesi, i en vaig fer fotocòpies per a mi.


(24) En algun passatge amb seqüència de joc transcrita, només un bon jugador percep que aquella és una jugada magistral

salvadora o bé una de molt dolenta que portarà a una catàstrofe.



Josep Mercadé Riambau

(Sta. Coloma de Gramenet, 12- XII- 2008)