Sou a: Inici / El centre / Notícies / old / Activitats comunitàries / Jubilacions / Homenatge a Magda Cifre

Homenatge a Magda Cifre

Homenatge a Magda Cifre

 

La Magda rellegeix poetes mallorquins abans del dinar de comiat 

[Aquest poema, fet tot ell amb versos de poetes mallorquins (Josep Mª Llompart, Costa i Llobera, Marià Villangòmez, Rosselló-Pòrcel…) intenta posar-se en la pell de la Magda.]

 

Ja cau la tardor pàl·lida

I esfulla sa corona de pàmpols.

No gaudi exultant, sinó tendresa

I una fresca harmonia conhorta el món.

Però aquesta ampla tendresa

Que flota, és gairebé malenconia.

Un buit d’enyorances s’eixampla per mi,

Esclaves de records mig oblidats,

De reminiscències que se’m quallen al cor.

En aquesta hora de tendresa infinita,

Se’n venen molts records, i mon cor plora,

Però no capiré la llum dins un bassal de llàgrimes.

I és que avui tinc por de les llàgrimes,

Tinc molta por que la barca naufragui

A la cala florida de les llàgrimes.

 

Si les llàgrimes venen,

No perdis el temps, em dic, afanya’t,

Demana auxili al juny, a la pineda, a l’aire.

Retorno a la vella alegria.

Plau-me mirar de la segura costa

Cavalls marins qui desbocats encrespen.

Plau-me vagar per un jardí desert

Dins la planura que en la ment se perd,

I plau-me omplir la quietud obscura

Del meu cor, amb la triple majestat

De la història, de l’art i la natura,

Perpetuant arrels, collites, somnis...

Amb el plaer certíssim d’aquest viure.

Sóc avara de la llum que em resta dins els ulls.

 

Arriba un jorn que nostra vida,

A l’hivern rejovenida,

En la dels fills torna a florir.

L’amor existeix, i és fort i brilla,

I venç el pes del vespre, el pes exagerat

Dels anys que ens resten encara per viure.

 

No vull comiats, ni mans dansant en l’aire

Ni pètals caiguts en la revolta de les llàgrimes.

 

Creieu-me:

Sigueu civils, civilitzats, ben casolans;

Ens pertoca estimar-nos i callar

Després. La resta és literatura.

L’eternitat és ara.

Us deixo la meva veu,

Per sempre vull que guardeu aquest vas.

Feu això en memòria meva.

Això ho faig i ho deixo escrit

Per a la nostra història personal.

 

Amb afecte,

Josep Mercadé (professor de Castellà)

 


[Aquest poema va publicar-se al número 21 de la revista Sota el cel del Puig,maig de 2005.]