L'alumnat de segon de Batxillerat a l'obra de teatre "Un tal Quixot"
El dijous 12 de desembre de 2024 l’alumnat de 2n de batxillerat va anar al SAT (Sant Andreu Teatre) a veure l’obra Un tal Quijote, de la companyia Cascai Teatre, en una sortida organitzada pel departament de Castellà.
Per començar s’ha de parlar dels dubtes per part del públic (alumnat i professorat) abans de començar la representació: Don Quijote de la Mancha, un llibre tan important, tan extens i tan complex, podria ser condensat en una obra de teatre de només 70 minuts? Seria això possible sense que es perdés l’essència de la gran novel·la de Miguel de Cervantes? Els actors serien capaços d’enganxar un públic jove no massa interessat en principi per obres literàries de més de 400 anys?
Els primers minuts de l’obra encara es mantenien els dubtes, ja que un conferenciant parlava de l’obra del Quijote i no semblava que el seu discurs pogués captar molt l’interès del públic, però, de sobte, va esclatar un focus i va aparèixer en escena un tècnic de manteniment per mirar d’arreglar-lo. A partir d’aquí van començar a parlar el conferenciant i el tècnic, de manera que el diàleg va fer anar creixent l’obra, igual que la novel·la de Cervantes comença a engrandir-se amb l’aparició de Sancho Panza en convertir-se en un escuder que acaba sent amic inseparable del cavaller don Quijote.
L’obra continua amb la transformació dels personatges, el conferenciant, don Quijote, i el tècnic, Sancho Panza, i es van recreant alguns dels episodis més característics de la novel·la, fent servir no només les interpretacions dels actors, sinó també cançons, música, imatges de vídeo, veus en off, playmobils i, finalment, el moment culminant de la representació, amb la intervenció de tres voluntaris del públic que van fer de Dulcinea del Toboso, del sacerdot i del Caballero de los Espejos. Tots tres joves van fer unes bones intervencions, tenint en compte que no estaven preparades prèviament, però s’ha de destacar l’actuació de Qasim, alumne de 2n de batxillerat del Puig Castellar, que amb la seva simpatia i desimboltura habituals, va fer una interpretació extraordinària del Caballero de los Espejos derrotant a don Quijote.
En resum, una obra de teatre que va apropar una de les millors novel·les de la literatura universal a un públic jove que en general va sortir satisfet d’una representació entretinguda i divertida, amb moments de reflexió sobre l’amistat, la imaginació, la lluita pels ideals i el pacifisme. Potser, fins i tot, que alguns d’aquests joves del públic pensin en la possibilitat de llegir (si encara no l’han fet) un llibre com Don Quijote de la Mancha?
(Postdata: No puc deixar d’esmentar el breu però extraordinari homenatge que hi va haver durant la representació quan va sonar un telèfon que hi havia a l’escenari, el va despenjar don Quijote i vam escoltar la veu en off del gran humorista Miguel Gila dient: ¿Es el enemigo? Que se ponga).
