Un any de l’estació meteorològica a l’Institut Puig Castellar

Segons els estàndards de l’Organització Meteorològica Internacional (OMM) una sèrie termopluviomètrica de dades fiables ha de tenir dos requisits. Que l’estació estigui ubicada en zona no urbana i oberta als quatre vents; i arribar a acumular una sèrie d’almenys 30 anys de dades, amb tots els seus mesos i els seus dies. D’aquesta manera es pot procedir a concretar el clima esperable en un període de temps llarg per un lloc concret amb totes les seves mitjanes i extrems possibles.

Un dia ventat d’hivern amb vents acanalats pel Besòs ens regala dies de visibilitat excel·lent

Òbviament una estació ubicada en ple Can Zam acompleix de sobres el primer indicador. I veurem, esperem reeixir a què l’estació arribi a fer-ho, què ens diu una sèrie d’aquí 29 anys. Tot és començar. I hem començat amb el que observatoris de referència amb sèries llargues demostren que ha estat l’any més càlid i sec des que es prenen dades sistematitzades, com és el cas de l’Observatori Fabra, a la falda del Tibidabo, que està entre els 10 observatoris més antics d’Europa i compta amb una sèrie de referència des de l'any 1914.

En un any excepcional i sense poder comparar amb dades pròpies hem d’anar a calibrar i ponderar amb estacions properes. S’han pres dades constantment al Centre Excursionista Puig Castellar durant almenys els darrers quaranta anys; al Museu de Badalona des de en fa 55 i, finalment, un seguit d’estacions amb sèries properes ja als 30 anys a la zona del Fondo/Montigalà i Sant Andreu de Palomar (ambdues portades per observadors fiables i cartesians). De tal manera que podem calibrar i oferir les següents mitjanes per Santa Coloma de Gramenet, fora de la serra de Marina on cal esperar un canvi significatiu a partir dels 200 metres d’alçada sobre el nivell del mar.

L'any 2022 ha estat notícia justament per haver fulminat nombrosos rècords meteorològics a Barcelona i Catalunya. Podem repassar-ne alguns dies concrets i comparar el que va ser notícia a l’àrea de Barcelona i, en general, la costa central catalana, amb el que ha quedat enregistrat a la nostra estació. Podem anticipar abans les mitjanes del primer any de dades a l’estació emplaçada al segon pis, banda Besòs, del nostre institut.

L'estació va entrar en funcionament a principis de novembre. Tant el novembre com el desembre del 2021 van caracteritzar-se per pocs contrasts tèrmics i una ja marcada absència de precipitacions. De fet, els darrers mesos en què a la zona del Barcelonès les precipitacions van ser superiors a les mitjanes i acumular excés hídric cal anar a trobar-los al... 2020! Estrenàvem l'estació esperant que el pluviòmetre comencés a omplir-se i treballar de valent. Res més decebedor en el que ja és a la nostra zona la sequera més severa en almenys cinquanta anys! El novembre, però, va fer que una fotografia feta des de Singuerlín durant la tempesta de la matinada del dia 2 a 3 fes la volta al món:

https://www.vilaweb.cat/noticies/video-tempesta-manegues-marines-espectaculars-barcelona/

Vam anar-nos de vacances de Nadal el dia 22 amb un dia fred i emboirat, amb una màxima baixa d’11’4 ºC. Res extraordinari perquè el més habitual durant les fredorades és no superar els 10 ºC de màxima. El fred, arribava puntual però no pas per quedar-se. El dia 28 de desembre teníem una nit pròpia del setembre o juny, amb una escandalosa mínima de 16’8 ºC. Un anticicló extemporani d’origen africà s’havia presentat com els Reis d’Orient portant-nos un estiuet en ple Nadal. El dia d’Any Nou va presentar-se, doncs, amb les credencials del que seria l’any 2022: calor exagerat i sequera preocupant. Tota una declaració d’intencions quan es van batre tots els rècords de màxima per un mes de gener a bona part de Catalunya. L’Observatori Fabra va assolir una màxima estratosfèrica de 22,1 ºC que va deixar enrere el rècord anterior de 21,8 ºC del gener de l’any 2016. No havíem tingut mai tanta calor en un mes de gener, mai tan d’hora ni mai abans per sobre dels 22 ºC al gener. Primer dia de l’any i primer rècord al sac. A més, havia estat la nit de cap d’any més càlida registrada a Catalunya i, en general, tota l’Europa sud-occidental. Com a curiositat, la contundència de la masa d’aire càlida africana va fer que apareguessin boires litorals que, paradoxalment, ens van donar un cel gris mentre dalt les muntanyes el sol picava de valent.

Una tempesta sobtada el dia 5 va fer un intent de posar les coses al seu lloc, recordant-nos que l’hivern volia fer el seu ingrés definitiu. 5 mm i un matí de llampecs i trons com si del maig es tractés ens van deixar una cavalcada de Reis normal, això vol dir amb fred. El Dia de Reis va refrescar i va coincidir que les vacances de Nadal que havien transcorregut en un estiuet ens tornaven a Can Zam amb el dia més fred del que portàvem de l’hivern, el dia 10, amb una màxima de 10,4 ºC que seria el migdia més fred de tot l’any amb permís d’un esbojarrat diumenge de començaments d’abril.

La temperatura va anar fent alts i baixos durant l’hivern, però tendint a ser més elevada de l’habitual. Les matinades de la segona dècada del gener van ser, però, com toquen, trobant-nos alguns dies gebre als cotxes del voltant o al sostre de la sala d’actes. De fet, revisant dades dels diferents observatoris de la zona podem afirmar sense modèstia a part que els 0’4 º de mínima del matí del dia 18 de gener són la mínima més baixa del que portem d’any al Barcelonès, confirmant que si el temps es comporta normal, l’entrada del Besòs a la costa per Can Zam és el punt més fred de la comarca, exceptuant alguna raconada de Collserola.

El sostre de la sala d’actes gebrat el matí del dia 14 de gener

Aquest fred no va tenir continuïtat i la darrera dècada del gener va tornar a ser primaveral, com ho seria tot el febrer. Cap dia de pluja i gens de fred serien la tònica de tot l’hivern entre el dia de Reis i principis de març. En revisar el mes de març destaca la poca fluctuació entre les mínimes i les màximes. Què va passar? Molt senzill, l’anticicló africà, havia decidit visitar terres més al nord i ens enviava pel seu flanc inferior vents d’origen mediterrani que van fer-nos notar a faltar el sol. Sí, perquè les 81.2 hores de sol mesurades l’Observatori Fabra (el Barcelonès) amb dades heliomètriques des de l’any 1968, suposen el valor més baix mai enregistrat d'insolació no només per al mes de març sinó per a qualsevol mes a Barcelona des del 1914!. A més, ha estat el mes més ennuvolat que han registrat les estacions de l’est de la península Ibèrica, amb sèries de fins a 30 anys de dades. Amb els vents de llevant el març, a part de núvols i boires cobrint la Serralada de Marina i Collserola sense treva, ens va portar pluja, més de 80 mm.

Després d’un març força fresc per la manca de sol va arribar un abril que, sense fer rècords, ens ha deixat uns registres de fred més que remarcables. El dia 2 d’abril es va anotar una mínima de només 2.5 ºC, després d’un diumenge en què increïblement van arribar a caure quatre flocs de neu. De fet hi ha vídeos d’una nevada apreciable a la part alta de Barcelona. Segons l’Observatori Fabra aquesta nevadeta de l’abril del 22 és la més la més tardana des del 1977. Aquell mateix dia, fora i lluny de l’hivern, es va enregistrar la màxima més baixa que tenim enregistrada. Els 9’6 ºC del dia 3 d’abril són per ara el dia més fred que hem enregistrat. A Santa Coloma van arribar quatre flocs perduts a migdia després d’una nevada excepcional que va començar per Sitges i va deixar aquestes imatges per als annals al Tibidabo: https://www.youtube.com/watch?v=igioraQOwEQ

L’abril va transcórrer amb normalitat i va acabar encara donant-nos el dia de Sant Jordi un seguit de tempestes, amb vent i pedra que, com recordarem, van ocasionar danys en parades de llibres i flors. Això va ser la primavera perquè en una quinzena de dies vam passar de la fresca a la màniga curta i el temps de platja. Maig va començar ensenyant les urpes del que seria l’estiu més càlid i llarg del qual se’n té memòria. El 22 de maig del 2022 s’ha convertit en el dia més calorós registrat mai a Catalunya en un mes de maig. Aquí vam enregistrar 34’9 ºC. De fet, resulta increíble saber que caldria arribar a mitjans d’agost, en un estiu llarg i calorós com mai abans, per superar, i per dècimes, aquest registre. L’Observatori Fabra va fulminar el rècord que datava del 2001.

Les altes temperatures es van allargar bona part del maig i això va fer caure el tercer rècord lligat a la temperatura: no havíem tingut mai un maig tan càlid com el viscut enguany i amb una diferència de més d’un grau respecte del rècord anterior. Maig havia fet de juny i el canvi climàtic tornava a escena. Maig encara ens va deixar un altre rècord: no s’havien registrat mai tants dies amb més de 30 ºC ni mínimes de més de 20 ºC. Entre el maig i el setembre anotem 63 dies amb temperatura igual o superior a 30’0 i 70 nits tropicals, això vol dir sense baixar dels 20 graus. I, encara, moltes nits no es baixava dels 25 º. La qual cosa significa confirmar la sensació que hem tingut tots que ha estat un estiu de mal dormir.

Juliol i agost van seguir amb la particular insolència de temperatures africanes que, tot i que no ens van deixar cap rècord absolut, ens van deixar algunes dades significatives: ha donat diversos podis de temperatura gens menyspreables. Les màximes superiors als 30 º i mínimes de 20’0º van ser constants des de principis de juny fins a ben bé finals de setembre. De forma que els 27 º de mitjana del juliol i l’agost equivalen a les mitjanes habituals dels observatoris més calorosos de la península a la Vall de Guadalquivir. Així que si maig va fer de juny, juny de juliol i setembre d’agost, els dos mesos centrals de l’estiu, la canícula, van confirmar i fer la presentació en societat del que hauria de ser la tònica a partir d’ara a la nostra zona que diu que Barcelona viurà estius propis de… Sevilla!

I va arribar setembre, amb la primera quinzena de mes més càlida registrada mai. Només un final de mes relativament fresc va fer que el mes no acabés entre els més càlids.

Octubre ha acabat de rebentar-ho tot. Nou rècord sonat de temperatura mitjana, superant en més d’un grau el rècord anterior, segona quinzena de mes també més càlida i punt final amb la nit de castanyada més càlida registrada mai.

Octubre ha posat final a un període de sis mesos extraordinari en què la temperatura ha estat gairebé sempre molt per sobre de la mitjana i que ha estat digne de ple estiu de cap a fi: sis mesos gairebé sencers d’estiu si tenim en compte que les mitjanes del maig a l’octubre inclosos han estat superiors als 20’0 ºC que és l’indicador biològic de l’estiatge. Finalment amb les nits llargues, aquestes darreres setmanes han aparegut algunes matinades les boires arrossegant-se Besòs avall. Cal matinar per veure-les però si no volem matinar, no cal patir, rarament no apareixen els dies més freds del ple hivern a primera hora de classe. Parlem de classe? Bé, de moment, feliç primer any de Meteorologia i Climatologia al Puig!

Si l’anomalia de l’estiu més llarg de la història no fos prou, la tardor ha estat també excepcionalment seca i, també…, la més calorosa de la història. Fins al punt que es pot dir que la tardor real no va arribar fins la darrera setmana del novembre i es va perllongar fins al cap d’any, si tenim en compte que tant el desembre amb 12’1 º de mitjana com els dies propis de Nadal, Sant Esteve i 31 de desembre van ser, respectivament, els dies més calorosos, amb màximes superiors clarament als 22 º -més de 10 graus per damunt de l’esperable en el començament de l’hivern- mai enregistrats en el que acostuma a ser el començament de l’hivern.

Deu rècords, tots lligats a la calor desmesurada. Els vells -i no tant...- de Santa Coloma de Gramenet tenen clares dues coses del microclima de la ciutat, que fa més fred a l’hivern que al centre de Barcelona (afectada per l’efecte ombra de Collserola i l’illa de calor de la gran ciutat) i que el Besòs en condiciona la majoria de fenòmens meteorològics de la localitat.. Particularment acanalant en les nits encalmades i llargues dels mesos freds, l’aire irradiat i molt més fred del fons del Vallès, pel congost situat entre Montcada i Reixac i justament l’emplaçament de la nostra estació.

La darrera posta de sol de l’any ens deixava, per enèsim cop aquest any 2022, una capa de calitja vinguda del Sàhara donant un to vermellós al capvespre com anunciant-nos que siguem benvinguts, és un dir, a la nova realitat del canvi Climàtic.

Albert Pérez Bea