El dol i les seves funcions
El dol i les seves funcions.
Centre: INS Puig Castellar Autora: Sandra Ginel Jalencas
Tutor: Paco Gallardo
Introducció
Fa dos anys, el 12 de febrer de 2011, va morir la meva àvia materna. Per a mi ella havia estat com una mare, un suport incondicional, el significat de la paraula amor, afecte, dolçor, tendresa i totes les connotacions bones que la paraula comporta. La seva pèrdua va deixar un buit molt gran en mi, una sensació de soledat i silenci que mai havia sentit. Arran de la seva mort se’m van plantejar moltíssims dubtes i en aquest treball esperava trobar respostes i entendre què sentia tant jo com el meu entorn.
Així, per tal de comprendre aquesta situació vaig creure convenient estudiar què és el dol i quines són les seves funcions.
Desenvolupament
El meu treball consta de dues parts: una part d’investigació documental feta a base de la lectura de llibres, articles i pàgines d’Internet, i una segona part, més pràctica i personal que està formada per les entrevistes realitzades a persones que han sofert una pèrdua important i a persones que tracten amb la mort al seu dia a dia.
Abans de començar a estudiar què és el dol i la part central del treball vaig haver d’estudiar alguns aspectes que envolten la mort, ja que a aquesta edat són temes desconeguts en els quals vaig haver d’aprofundir. Així, en aquest àmbit he tractat l’actitud davant la mort en la societat i com ha anat evolucionant al llarg de la història explicant un dels factor que més ha influït en aquest canvi(en que la mort s’intenta ocultar i en certa manera es menysprea emfatitzant molt la vida), que és el lloc on es dóna la mort. També he estudiat la por a la mort, que és una por universal que tots el pobles i cultures comparteixen; l’origen d’aquesta por no és altre que el fet que ningú hagi tornat al món després de morir per explicar la seva experiència; i la por al contagi que influeix moltíssim als rituals que es fan entorn la mort, com el fet d’enterrar els cadàvers, per tal que no puguin tornar i portar-se els vius. Molt relacionat amb aquest últim punt, vaig voler entendre el significat d’alguns rituals funeraris. En aquest apartat em vaig interessar per l’origen i el significat de l’enterrament, la cremació, el costum de portar flors o espelmes a les tombes, i arran de la visita al cementiri de Sant Andreu on hi ha una part jueva, vaig estudiar també costums jueus, com el fet de portar pedres en comptes de flors i el seu dol que es diu Shivà.
Seguidament vaig aprofundir al tema del dol, intentant definir què és, quins aspectes culturals, psicològics i socials influeixen en ell, quines etapes es solen donar, també quins tipus de dol hi ha quan aquest es complica i no es viu amb normalitat. M’interessava molt aprofundir un mica més en l’estudi del dol en els nens ja que crec que ho viuen d’una manera completament diferent als adults i se’ls ha de donar una atenció diferent. Em vaig interessar també pels factor que faciliten o dificulten el dol, com ara la forma de morir, la relació amb la persona que ha mort, la possibilitat o no de demanar ajut,etc., també, tot i que amb la definició del dol va quedar clar que aquest és únic i personal per cadascú, vaig intentar trobar alguns consells per què aquest procés sigui més fàcil, i finalment, com un cas especial, vaig estudiar la mort del nen, per la seva dificultat a l’hora d’elaborar el dol, i per un altre motiu més personal, per la mort d’una nena de 9 anys molt especial per a mi i per al meu entorn.
A la segona part, la de les entrevistes, vaig tenir la oportunitat d’entrevistar una infermera del P.A.D.E.S., que és un equip d’atenció a domicili a pacients terminals, a una noia de 17 anys que va perdre la seva germana petita, a un capellà que va patir la pèrdua del seu germà i que va decidir escriure un llibre sobre la seva experiència, a una criminòloga forense ja que tracta amb la mort al seu dia a dia, a una professora que va perdre el seu marit després d’una llarga malaltia i a un administratiu que va perdre el seu fill quan tenia 19 anys.
Conclusions
Un cop terminat el meu treball, tot i que és força teòric, he vist que pot ser molt útil, és a dir, arran de la lectura del meu treball crec que es poden entendre molts factors que envolten la mort que habitualment solen ser desconeguts, i que a més, a l’hora d’elaborar el dol, tot i que és un procés molt difícil, penso que llegir-lo pot ajudar a entendre una mica més tot el que s'està sentint
N’he après molt sobre el fenomen de la mort, ja que ho desconeixia totalment. En aquest aspecte, he arribat a la conclusió que la societat, la cultura i el moment en el que vivim influeixen en la nostra forma de viure, entendre i tractar la mort. M’he adonat com la societat actual tendeix a ocultar la mort, menyspreant-la i donant-li importància a les coses materials i supèrflues, emfatitzant la vida i ocultant la mort sense adonar-se’n que sense una no s’entén l’altre.
També, he pogut contestar la pregunta de la qual partia per entendre el que sentia: què és el dol? El dol és el dolorós procés natural d’elaboració i adaptació d’una pèrdua. Aquest procés per molt dolorós que li pugui semblar en un començament a qui ho viu, fins i tot impossible de superar, sol passar i la persona en dol acaba adaptant-se a la nova situació. He entès que l’elaboració del dol significa posar-se en contacte amb el buit que ha deixat la pèrdua del que ja no hi és, valorar la seva importància i suportar el sofriment i la frustració que comporta la seva absència. I que es caracteritza per ser una reacció única en cadascú, completament personal i intransferible, per això cadascú ho viu i ho afronta de la millor manera possible i com pot.
En resum, estic molt satisfeta amb el meu treball ja que he après moltíssim i he pogut entendre tot el que em vaig plantejar fa dos anys. Així, m’agradaria agrair al meu tutor, Paco Gallardo, pel seu ajut durant tot el treball, tant en l’elecció final del tema, com l’escrit i els ànims cada cop que em trobava una mica desorientada en aquesta recerca. També voldria agrair la col·laboració de les persones entrevistades que van contestar les meves preguntes sense cap problema i oferint el seu ajut en tot el que fos necessari. I encara que ells ja ho sàpiguen, vull donar les gràcies a la meva família, que ha suportat tot el que suposa l’elaboració d’aquest treball, animant-me cada cop que plorava, ajudant-me i proporcionant-me tot el que tenien al seu abast, i alegrant-se amb mi un cop terminat el meu treball.
Per últim, vull dedicar aquest treball a la meva àvia, ja que sense ella jo no seria el que sóc avui en dia. Gràcies, Reina, t’estimo!
Sandra Ginel Jalencas (202)