Sou a: Inici / Usuaris / Marcos Alcocer / Notícies / Curs_2014-15 / «HOY INVITO YO»: Crònica, agraïments, fotos i comptes del festival

«HOY INVITO YO»: Crònica, agraïments, fotos i comptes del festival

Aquest humil article està dedicat a totes i cadascuna de les persones que van fer costat per donar suport al Banc d’Aliments de Santa Coloma.

 

Tot va començar quan un matí la Lila va escoltar a la ràdio que el Banc d’Aliments no estava arribant a les reserves esperades. A la tarda ho va comentar amb alguns companys de classe, i ella amb el Pablo, la Mónica, la Irene, l’Aitor, la Mounia i la Mariya, van decidir que havien de fer alguna cosa. Primer van parlar amb els profes de Finances, i després es van sumar el Raúl, el Jose i la Iman. Els profes van compartir la idea amb els profes d'Informàtica, i l'Adrià, en Roger, la Cari i l'Òscar van arrossegar als alumnes del seu cicle, i en Carles ens va donar la seva benedicció i ens va oferir el seu suport. Més o menys, així tot plegat és com va nàixer «HOY INVITO YO» per després anar creixent fins a involucrar a tot l'insti.

El passat 12 de desembre va tindre lloc a El Puig el festival en benefici del Banc d'Aliments. Un esdeveniment amb un naixement modest pel qual es van acabar venent 140 entrades, es van recaptar 662,11 €, i es va reunir tot un seguit d'artistes, voluntaris i ciutadans de Santa Coloma en torn a un gran acte solidari.

El tret de sortida s'havia donat gareibé un mes abans, quan en Salva va convidar als estudiants a anunciar el festival durant la conferència a càrrec de Rafael Poch-de-Feliu. I una setmana abans de la gran data, la Carme va aconseguir que en Amadeu Sales, un dels responsables del Banc d’Aliments de la Zona Franca, escalfés l’ambient amb un parell de xerrades. Mentrestant Cari planificava tota l'operació com una bona estratega. A més, l’Amanda i el Carles van col·locar un gran mural al costat de consergeria que anunciava la recollida d’aliments, l’omnipresent cartell dissenyat pel Pablo lluïa per totes bandes, i l’arbre que va preparar la nostra companya Marta contribuïa a estendre l'esperit nadalenc al costat del «photocall» que va preparar Lila.

                                                           

Per les 16:00 en Gerard i l’Adri havien preparat les jornades esportives: uns tornejos de futbol i ping-pong als quals els participants contribuïen amb 1 € d'inscripció, i que va congregar més de mig centenar de persones. Ells mateixos es van encarregar d’arbitrar-lo amb Raúl, fent un cop d’ull a les taules de ping-pong i el material que la nostra companya Nuri ens havia prestat.

Alhora donava començamemt a dins de l’edifici el torneig de jocs en línia amb més de 20 participants que va muntar el Jeffrey amb la col·laboració del Mihai, qui es va encarregar d’arrossegar als estudiants a participar i contribuir amb el seu corresponent euro.

Ja feia hores que la Mónica i la Lila empaquetaven com a boges borses de crispetes, i que l’Ana preparava l’àpat d’agraïment pels artistes. Montse i Sònia no donaven abast parant taula, mentre que en Carlos, la seva xicona, Reyes, Manu, Rafa, Núria, i Jonatan i un dels seus amics preparaven els suculents «montaditos» de xistorra i ceba caramelitzada, i d'ensaladilla rusa, que van causar furor entre els assistents i van engreixar la recaptació. Joan Anton per la seva banda posava l’ull per controlar el pacífic desenvolupament dels jocs, i Cheyene començava a disparar les seves meravelloses fotos que farien de testimoni de tota la jornada.                   

                                                  

Presentats per Lila i Pablo, que van exercir d’amfitrions de l’espectacle, i tot just uns pocs minuts després de l’hora prevista (18:00), va sortir a l’escenari el Grup de Teatre del Puig. Sota la direcció del nostre admirat David S. Murga ens van interpretar un fragment del musical «Annie», que estrenaran en la seva totalitat aquest divendres 19 de desembre. Els joves actors van ésser capaços de transmetre’ns tot el seu entusiasme i la seva professionalitat sobre les taules. No podríem haver tingut millor manera de començar.

                                                   

Al voltant de les 18:40 pujava a l’escenari el Dúo Tena Manrique, és a dir l’Esther i el seu germà, el nostre estimat company Abraham, per deixar bocabadada a tota l’audiència amb les seves interpretacions a quatre mans de la «Petita Suite» de Debussy i el «Monodie a Deux», una mostra de la poc coneguda producció musical de Nietzsche, i que va tenir clavat al seient al públic amb la seva sensibilitat i les encantadores introduccions de l'un i de l'altre.

                                                   

Andrés Leal, Carlos Leiva i Sergio García, tres joves músics de Santa Coloma, van presentar el seu projecte La Cara Oscura de la Luna en clar homenatge a l’obra clàsica de Pink Floyd, tot i que la seva selecció de peces va abarcar un ventall d’estils més ample (de John Mayer a Amy Winehouse, passant per Extreme entre molts d'altres). Ens van oferir un repertori íntim i emocionant que de ben segur els va procurar un munt de fans nous a jutjar pels aplaudiments entusiastes que succeïen a cadascun dels seus temes.

                                                              

I només acabar i sense donar-nos opció de poder respirar, Retumbatú va prendre a tothom per sorpresa amb un aperitiu del seu espectacle, que en acabar la jornada van representar en la seva totalitat a l’exterior. Un huracà de dinamisme i ritmes frenètics que van fer moure a tots els espectadors de les butaques i que ens va posar el cor a mil per hora i ens va deixar amb ganes de més i més festa.

                                                   

Ara sí, després del descans de rigor per donar bon compte del mostrador de begudes i menjar, sortien a l’escenari Lesli Gaona i Walter Sánchez per ensenyar-nos les seves «marineres peruanes», una dança típica de la costa de l’esmentat país, mostra del mestissatge hispano-amerindio-africà propi de la zona i que va encantar de forma prou inesperada a tots els assistents per la seva vistositat.

                                                              

Serien ja en torn a les 20:30 quan l’Excèntrica va fer la seva aparició sobre l'escenari. Sense cap dubte era una de les actuacions que havia despertat més expectatives i van sobrepassar-les amb escreix. Versions insòlites que passaven sense prejudicis de Daft Punk a Joaquín Sabina, o de Gloria Gaynor a Mozart, tamisades sempre pel segell del bon gust. A aquella part del públic que encara no els coneixia van captivar-la fins a confondre's als aplaudiments amb els seus incondicionals.

                                                        

Eren ja més de les 9 del vespre. S’apropava el final i la nit era ben entrada. El «timing» era perfecte perquè en Sergio Balaguer fes el desplegament de la proposta més arriscada de la jornada. «Només pels valents», van advertir els presentadors per evitar que el torrent de so esclafés les oïdes més febles. Un allau de Metal que va recalar en la vessant més progressiva del Metalcore i el Deathcore dels darrers anys (Between the Buried and Me, As Blood Runs Black…) que va sonar com una piconadora a través de les guitarres que el propi Sergio, com a lutier, fabrica al seu taller. Mentrestant els Retumbatú marcaven un irrefrenable final de festa a l’exterior. Un colofó atronador amb tota la intensitat que la jornada mereixia.

                                                              

Volem des d'aquí insistir en el nostre reconeixement cap a la generositat il·limitada dels artistes, que van posar el seu talent al servei del Banc d'Aliments. Així mateix, tornem a fer constar el nostre agraïment cap a tota la gent que va assistir-hi. Sense la participació tant dels uns com dels altres no haguèssim tingut festival.

L’AMPA ens va proporcionar tot el seu recolçament justament quan més el vam necessitar.

Les atencions de les nostres conserges, Conchi i Raquel, així com del nostre imprescindible Santi, l'home pacient que sempre té una solució per tot, van estar com sempre peça fonamental perquè les coses sortissin com toca. Sergio, a banda d’un excepcional artista, també va ser indispensable controlant el so. I el nostre personal de neteja, l’Alfonsi, el Carlos i la Manoli, van quedar-se a fer hores extres tot perquè el centre tornès a semblar de nou un espai més decent.

Finalment, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va col·laborar activament en la difusió del esdeveniment, així com El Mirall, que va prestar-se a entrevistar als nostres estudiants i a donar-nos cabuda entre les seves pàgines.

Per visualitzar la galeria fotogràfica sencera, feu clic aquí!

ELS COMPTES CLARS

Ha sigut del tot impossible fer una enumeració exhaustiva de l'enorme quantitat de tasques que tothom va portar a cap per tirar el festival endavant. Però és igualment del tot imprescindible oferir-los a canvi la tranquil·litat de què els seus esforços van arribar a bon port. La transparència de tot el procés de recollida de diners és fonamental. Per això posem a la vostra disponibilitat totes les xifres. A la següent carpeta hi trobareu tant la caixa del festival, com tots els rebuts de cadascuna de les compres que van fer-se.

Per qualsevol aclariment o consulta addicional al respecte, si us plau, no deixeu de posar-vos en contacte amb o amb . Gràcies.

PROPERS PASSOS

Actualment, i mercè a la intermediació de la nostra companya Carme Roch, ens trobem al mig de les gestions amb el Banc d'Aliments de Santa Coloma per fer-los arribar la recaptació. El traspàs de fons es farà en forma d'aliments seguint les seves indicacions i atenent a les seves necessitats.

Esperem poder concloure el procés al llarg del proper mes de gener de 2015. Tan bon punt es completi, us informarem a la web del Puig amb informació detallada i proves documentals de tota la transacció. Gràcies per la vostra paciència. 

BON NADAL A TOTHOM!! I GRÀCIES PER COL·LABORAR A FER UNA MICA MÉS DOLÇ EL NADAL DELS ALTRES!!!