En record de la Cinta Ibáñez
Qui va ser durant molts anys professora del Puig, la nostra psicopedagoga, la Cinta Ibáñez, va morir el passat 17 d'octubre després d'una llarga malaltia.
Commoguts per la pèrdua de la Cinta, encara que les paraules no puguin abastar del tot el cúmul de sentiments que ens omple, els seus companys volem expressar el que ha significat i significarà per a nosaltres.
La Cinta ha estat sempre una presència amable i servicial, una manera d’enfocar les dificultats des de l’angle positiu, amb un esforç i una dedicació que han anat tot sovint més enllà del que marquen les obligacions. La Cinta creia en el que feia i s’hi implicava amb convicció. En aquesta feina nostra en què dia a dia s’ha d’anar sembrant, ella sembrava sense defallir en els terrenys més difícils, entre aquells que vorejaven els límits. Entre aquells que no en sabien, que no podien, o tot alhora. I sempre amb paciència, amb respecte i posant-hi el cor.
Dels petits miracles que es poden fer des d’un humil institut, la Cinta en va fer uns quants, i els destinataris dels seus esforços, de les seves ensenyances i també dels seus renys quan calia, ho han sabut valorar passat el temps. Que feliç se la veia quan “els seus nanos” la venien a veure i com la feia patir si li explicaven que algú no se’n sortia. Que orfes a la seva manera van quedar “els nanos de la Cinta” quan ja no va poder seguir. Quin buit va deixar en aquell despatx que Francesca i ella han il·luminat tants anys amb la seva bondat.
De la Cinta ens ha impressionat la serenitat amb què portava la malaltia i les vivències doloroses d’aquests darrers temps. I quin greu li sabia causar dolor als qui l’envoltaven. Admirem la seva lluita per la vida fins al final, el seu tarannà generós amb els sofriment dels altres i la seva elegant manera de sobreposar-se a les circumstàncies tant com podia.
En aquests moments de tristesa, volem que la seva família, els seus fills especialment, rebin aquest testimoni d’afecte sincer i compartit per la seva figura. La Cinta ha deixat un llegat inesborrable en els nostres cors i en els dels seus alumnes. El seu record ens acompanyarà sempre.
Barcelona, 19 d’octubre de 2013
