Visita al museu de Badalona

per admin — darrera modificació 2024-02-16T13:09:27+02:00
## 🏛️🏺🏛📜

El mes passat els alumnes de primer d'ESO van fer una sortida al Museu de Badalona. L'objectiu era passejar per l’ antiga Baetulo, antecedent de l’ actual Badalona. Així que vam visitar les dues cases romanes museïtzades, la domus dels Dofins i la domus de l’ Heura. Aquestes mansions són exemples típics de les cases patrícies, els propietaris de les quals van fer fortuna produint i emmagatzemant vi, el vi propi de Baetulo. El vi DOC d’Alella, de la qual Santa Coloma de Gramenet i Badalona en son part, era aleshores, el més apreciat a la metròpoli imperial, Roma. Àmfores provinents de l’àrea de Baeutlo s’han trobat en llocs com París, Lió o Ginebra! Antigues ciutats gal·les.

Al llarg de més de dues hores de recorregut per les instal·lacions del museu recentment inaugurades, i d'una superfície de més de 3.500 metres quadrats al subsòl del centre de Badalona, els alumnes van poder veure les restes arqueològiques de les Termes, d'un Cardo minimus amb les respectives cases i la xarxa de clavegueram, a més d'una part important del Decumanus maximus i Cardo maximus. Al mig del recorregut s'ha instal·lat també una exposició amb objectes romans trobats durant les excavacions, entre els quals destaca una venus de marbre, l'anomenada Venus de Badalona.

El Museu de Badalona va ser construït sobre les termes de la ciutat romana de Baetulo, descobertes el 1954, quan s’urbanitzava l’anomenat tancat de la Torre. L'edifici, obra de l'arquitecte Camil Pallàs i Arisa, aleshores cap del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, es va inaugurar el 30 de gener del 1966.

La visita es completa amb la visualització d'un vídeo en una pantalla gran on es mostra com s'estructurava l'antiga ciutat romana de Badalona des de l'inici de la construcció de la seva gran muralla; a més, es mostren altres detalls relacionats amb l'arquitectura i la teoria planificadora i urbanística des del seu replanteig inicial, en època republicana, fins a la posterior època imperial romana.

A destacar, principalment, les termes de l'antiga Baetulo, molt ben conservades on els alumnes van poder estudiar els diferents aparells constructius "opus" romans i especialment els dos eixos principals de la planificació urbanística al món romà a imatge de la seva gran referència a la època, la ciutat de Roma: el Decumanus maximus que anava d'est a oest i el card maximus que anava de muntanya a mar, de nord a sud.

La ciutat romana de Baetulo, que es troba al subsòl del nucli antic de Badalona, va ser fundada al segle I aC. i va perdurar fins al segle VI dC. Ocupava una superfície superior a les 10 ha. en una zona propera al mar amb bones possibilitats agrícoles. Anterior Barcino va ser una de les primeres fundacions de la província Hispania Tarraconensis i és citada pels autors clàssics P. Mela, C. Plinio i C. Ptolomeo. El jaciment arqueològic de Baetulo va ser declarat "Bé Cultural d'Interès Nacional" per la Generalitat de Catalunya el 1995.

La gran quantitat de vestigis d'època romana trobats a Badalona i la museïtzació posterior d'alguns dels espais de l'antiga ciutat romana permeten fer diferents recorreguts, que es complementen amb la visita a l'exposició permanent: "Badalona, ciutat romana", molt recomanada no només per a tots aquells que realitzin estudis d'urbanisme, arquitectura o arqueologia sinó també pel públic en general interessat en la història de la ciutat.

Dos mil anys després la Venus de Badalona, magnífica peca de marbre de Pisa, és el símbol de la ciutat.

Per tal de completar la visita, vam acabar el nostre recorregut visitant l’ exposició permanent, situada a l’ espai de Termes-Decumanus, on es mostren joies com la famosa Venus de Badalona. Aquesta peça és una estatueta de la deessa Venus, petita però de perfecta factura, ornament, sens dubte, d’ una de les esplèndides cases que vam visitar.

Va ser un bon viatge en el temps que els alumnes van reflectir després en unes magnífiques explicacions a través de les redaccions fetes després i que ens van servir per demostrar-nos que, dos mil anys després, continuem sent bàsicament romans!