Un matí amb Lea Ypi
El passat dijous l’alumnat de 2n de Batxillerat va assistir a una conferència de la filòsofa albanesa Lea Ypi al CCCB. Conduïda magistralment en format d’entrevista pel Miquel Missé fou una mostra de la vitalitat del pensament filosòfic quan aquest és exercit per una persona clarivident, radical (en el sentit d’anar als fonaments de les qüestions), intel·ligent i que sap perfectament quina és l’audiència que té al davant. A la tarda tampoc va decebre en el diàleg establert amb el pensador croat Srecko Horvat respecte a la concreció dels ideals europeus avui dia.
Després de respondre les preguntes formulades pel Miquel Missé que serviren per presentar les idees recollides en la seva novel·la Libre, cómo sobrevivir al final de la historia, s’encetà el torn de preguntes de l’alumnat. Les qüestions que qualsevol periodista acostuma a realitzar en aquesta mena d’actes no són tan pertinents i estimulants com les que van tenir oportunitat d’escoltar per part dels estudiants, gosaria dir que bona part dels acadèmics especialistes tampoc filarien tan prim. Les respostes de la Lea Ypi van estar, evidentment, a l’alçada en suggerir nous interrogants i apostar per una actitud vital llunyana del victimisme i de la pedanteria. És a dir, una autèntica experiència filosòfica que entusiasmà als presents.
Aquesta experiència es pot viure també amb la lectura. La lectura d’un llibre pot ser, de vegades, tan lúcida que va més enllà del que és simplement entendre les idees allà exposades. Libre, de Lea Ypi, n’és un. Es tracta d’una novel·la autobiogràfica que narra la història d’una nena que creix en un país que s’enfonsa (Albània) i acabarà sent professora de teoria política a la London School of Economics i una pensadora actual influent. L’estil narratiu combina magistralment els moments commovedors amb un sentit de l’humor tràgicament divertit. És una reflexió sobre el concepte de llibertat a partir de les concepcions liberal i marxista, al mateix temps una lliçó d’història gens ensopida. En definitiva, més valuosa que qualsevol assaig o tractat filosòfic sobre la qüestió.
Lea Ypi va néixer fa 43 anys a Tirana, últim reducte de l’estalinisme. Va ser una nena comunista com cal, en una família culta i atemorida, en la qual el pare i la mare no coincidien ni políticament, ni vitalment, com es descobreix al final de la novel·la , amb una àvia (Nini) que posava pau i sentit comú fins a on podia. Tots eren revolucionaris, però de revolucions diferents: la favorita de l’àvia era la francesa; la de la mare, l’anglesa; la de la Lea, la russa, i la del pare, la revolució que encara havia d’arribar. Però el que va arribar va ser el daltabaix del comunisme a Albània (1990) i la guerra civil (1997), que la Lea va viure dels 10 als 17 anys. L’episodi de la guerra civil és l’únic moment en la narració en el qual l’autora abandona el sentit de l’humor, però la lucidesa en descriure-la és omnipresent. Quan esclata el conflicte (amb disset anys), ella entra en xoc: "No puc deixar de plorar. Intento contenir les llàgrimes, però no puc. No puc parlar. No sé què fer".
Els protagonistes del llibre són els membres de la família, els veïns, els professors, les amistats de l’escola però també un bon grapat de pensadors ( Lenin, Voltaire, Rousseau, Marx i Hegel) i de personatges històrics. I per descomptat una ideologia bona (el socialisme, que incloïa la llibertat autèntica) i una de malvada (el capitalisme, amb una falsa llibertat només per als rics). La nena Lea interioritza que els albanesos són pobres però feliços, i que la veritat està del seu costat. Les cues per comprar, les cases sense tassa de vàter o la Coca-Cola com a un luxe estan del tot normalitzades. No ha vist res més. Totes aquestes mostres d’austeritat són narrades amb delicadesa i elegància.
La utopia frustrada del comunisme es mostra amb senzillesa, de la mateixa manera que es descriu el miratge de l’arribada del neoliberalisme. Un llibre revelador que exposa les dogmàtiques i violentes batalles ideològiques del segle XX que han costat tantes vides. Malgrat aquesta revelació, l’autora no renuncia a la vida ni a la lluita, un dels principals motius és mantenir viva la memòria i contradiccions d’aquells que ens han precedit per aprendre. Valguin com a exemple les dedicatòries del final de la novel·la, de les quals destaca l’adreçada a la seva àvia Nini, la persona que li va ensenyar a viure i a pensar sobre la vida.
Lea Ypi publicà aquesta novel·la el 2021 i ha estat traduïda al castellà el 2023, la seva lectura és absolutament recomanable així com les seves publicacions sobre la justícia global, el marxisme i la teoria crítica, i una clarivident anàlisi sobre la segona part de la Crítica de la Raó Pura de Kant on presenta una original reconstrucció i crítica sobre les idees crucials kantianes respecte a la unitat de la raó.
No deixeu passar l’oportunitat de llegir-la.
Seminari de Filosofia
