Quatre paraules
Només quatre paraules de presentació
Serveis. “Som una branca dels serveis socials”, diu Judi Dench a la pel·lícula Diari d’un escàndol, i feia temps que no se sentia al cinema una frase tan amarga sobre l’estat de l’educació al món occidental. Judi Dench interpreta en aquesta pel·lícula el personatge d’una professora anglesa de secundària que no sembla creure en quasi res, i menys en el seu ofici (quan diu som, es refereix al professorat). La frase, descontextualitzada, pot tenir un sentit positiu: l’educació és un servei públic; a la pel·lícula, però, té un altre sentit més pessimista: es refereix al caràcter assistencial i subsidiari que sembla tenir l’escola per a determinades opcions polítiques, econòmiques i socials neoliberals.
Sentit. “No és a la universitat on es lliuren les més decisives batalles contra la barbàrie i el buit, sinó en l’ensenyança secundària, i en barris deprimits com el de Seine-Saint Denis”, diu George Steiner en la seva conversa amb una professora d’un institut francès al llibre Elogi de la transmissió. No falten en aquest llibre pensaments que reconforten. Veure l’ensenyament com una lluita contra la barbàrie i el buit dóna a l’exercici docent un caràcter èpic, heroic. Potser sigui veritat que alguns dels herois anònims del nostre temps no militen en partits polítics, com pot ocórrer en altres circumstàncies (per exemple, sota un règim dictatorial), sinó que exerceixen en escoles i instituts on ensenyar exigeix capacitat per afrontar serenament algunes de les conseqüències deseducadores del consumisme. Ara que, per imperatiu de les modes, la pobresa cultural d’amplis sectors socials s’amaga sota la banalitat de l’entreteniment, els professors, amb paciència i humilitat, han d’esforçar-se en la seva feina de transmissors culturals. Aquest és un dels sentits del verb ensenyar: lluitar contra la barbàrie i el buit, defensar la civilització i els valors morals que humanitzen.
Vides. “Canviem vides per a sempre”, diu una professora nord-americana en el llibre de Sonia Nieto Raons del professorat per a seguir amb entusiasme. Segons Sonia Nieto, una de les principals raons dels docents per a seguir la seva professió amb entusiasme és que treballen amb persones, la vida de les quals pot canviar depenent de la relació que estableixin amb els seus professors. A l’escola, a l’institut, a la universitat... els professors —sense ser sempre conscients de l’efecte personal de les seves paraules— poden arribar a canviar vides. A l’edat de la formació, qualsevol elogi o qualsevol censura del professor pot ser determinant per desenvolupar vocacions o per arrancar-les d’arrel. Acceptar que la paraula i la conducta del docent influeixen de manera decisiva sobre l’alumnat implica ser responsable del que es diu. La paraula carregada d’emotivitat roman en la consciència de la persona a qui s’ha dit. Com una pedra enfonsada en l’aigua o com una brasa il·luminant l’obscuritat.
Gràcies. Un mestre per definició és sempre generós, i avui i demà tenim la sort d’haver aplegat un bon recull de mestria i de generositat a un institut de Santa Coloma: Joan Badia, Xavier Chavarría, Jaume Carbonell, Maria Rosa Espot, Mercè Izquierdo i Joan Estruch, avui; Joaquim Prats, Joan Domènec, Joan Subirats i Carles Mata, demà. Tots ells són mestres de la paraula i del seu ofici, de tots ells tenim molt per aprendre. Davant d’ells només puc dir ara la quarta de les meves paraules: gràcies. I gràcies també a tots els qui avui i demà són i seran amb nosaltres aprenent i dialogant sobre educació.
Francisco Gallardo (coordinador dels Diàlegs sobre educació)
Santa Coloma, 25 d’abril de 2007.