De 14 a 20 (la revista)
PRESENTACIÓ
Al llarg de les quatre convocatòries anteriors d'aquest concurs literari, De 14 a 20, els membres del jurat hem tingut unes quantes sorpreses agradables en llegir alguns dels relats presentats, i esperem que també els lectors hagin compartit aquesta mateixa sensació llegint en aquesta publicació els contes guanyadors i alguns dels finalistes. Hem de situar degudament els autors d'aquests relats, joves colomencs d'uns 16 anys de mitjana que malgrat pertànyer, com s'ha dit moltes vegades, a una generació obsesionada per les pantalles, troben temps i gust per escriure relats amb imaginació, sensibilitat i sentit de l'humor i, de pas, per donar-se a si mateixos i als lectors una altra dimensió, no apantallada, de la vida i dels somnis. No sabem quants d'aquests joves continuaran escrivint; no podem saber encara tampoc els efectes del concurs sobre la seva formació literària. En tot cas, esperem que siguin efectes positius i estimulants, i que aquests relats els portin a escriure i a llegir llibres inoblidables: el gust i la sensibilitat es conreen amb la pràctica d'escriure i amb la lectura. A més a més, igual que certs arbres que triguen en donar fruits, alguns relats i llibres que llegim tenen efecte retardat, no immediat. De fet, moltes coses bones a la vida es fan esperar: tant de bo que sigui així amb els fruits literaris dels joves que cada any presenten els seus relats al nostre concurs, guanyin o no. Quant a la qualitat, no cal recordar que, mentre a les ciències sempre hi ha uns criteris objectius per validar determinats avanços, a la literatura i a l'art en general, el criteri és moltes vegades subjectiu. Els relats que t'agraden a tu no sempre gusten als teus amics, i això depèn de molts factors, especialment de la pròpia educació literària de cadascú.
El 20 d'abril de 2017, tal com estava previst, el jurat d'aquest concurs va reunir-se i, un cop decidit per unanimitat el relat guanyador, “Maripili i jo” (de Sergio Utrero Preciado, de 16 anys), va deliberar llargament sobre diferents finalistes fins trobar els tres definitius: “Caerán sobre los ángeles” (Julián Martínez, 16 anys), “En dos segundos” (Isabel Mª Milla, 17 anys) i “7017” (de Cristina Jiménez Caballero, 17 anys). La deliberació del jurat, lògicament, tenia a veure amb el que dèiem del gust personal, que sempre és molt lliure.
Quan parlem de conrear el gust literari, pensem en llibres que s'han de llegir per saber, gaudir-ne i n'aprendre del què han escrit els grans autors; l'educació de la sensibilitat, però, no depèn solament dels llibres, sinó de moltes altres experiències; per exemple, la de conèixer l'obra dels grans pintors.
Fins al 4 de febrer, a La Pedrera hi ha hagut la possibilitat de veure una exposició de pintures de Joan Ponç, un dels grans artistes del segle XX. Com que creiem que no tothom ha pogut veure-la, donem en aquestes pàgines, a manera de petit homenatge, una mostra, malgrat sigui en blanc i negre, d'algunes de les seves obres. Al cap i a la fi, la pintura també ens explica la vida i els somnis.
El coordinador
