Treball de recerca

Dossier explicatiu sobre què és i com es pot fer un treball de recerca

El treball de recerca

 

El treball de recerca l’ha de realitzar tot l’alumnat de batxillerat. Equival a una assignatura de dos crèdits (dues hores) i representa un 10% en la mitjana final del Batxillerat.

Consisteix en una investigació sobre una qüestió o tema que interessi a l’estudiant, de qualsevol àmbit del coneixement o de la vida.

El treball de recerca no és una mera acumulació d’informació enciclopèdica sobre el tema escollit, com si fos un assaig divulgatiu, sinó que ha de contenir els elements propis d’una investigació singular i científica, és a dir: una delimitació clara de la qüestió a resoldre, una hipòtesi, una recollida de dades, una anàlisi i interpretació d’aquestes dades, etc.

El treball de recerca és sempre de caràcter individual. Això no vol dir que en casos d’especial complexitat, no hi pugui haver treballs desenvolupats en equip.

 

El professor tutor del Treball de Recerca

La tria i desenvolupament del treball de recerca és orientada i vetllada per un professor de l’assignatura vinculada al tema escollit, anomenat tutor del treball de recerca. Aquest tutor guia l’estudiant perquè, dintre de l’àmbit a què se circumscrigui el treball (ciències, literatura, història, filosofia, sociologia, música, economia, arts plàstiques, etc.), la recerca compleixi les condicions de rigor i singularitat requerides.

L’estudiant no pot fer el treball sense el guiatge del tutor, que n’ha d’haver supervisat tots els passos. S’ha de reunir periòdicament amb el tutor, n’ha de seguir les instruccions i fer les tasques encomanades dintre els terminis establerts per a cada fase del treball. L’incompliment d’aquesta condició comporta el suspens del treball.

1. ETAPES

El treball consta de diverses etapes. Aquestes són les més importants:

a. Tria i delimitació del tema del treball.

Un treball de recerca pot abordar qualsevol tema, de caràcter específicament acadèmic o no; pot estar relacionat amb qualsevol aspecte de la vida i del món que interessi a l’estudiant, sempre que la qüestió s’abordi seriosament i amb rigor.

No pot ser un tema massa general, perquè pot resultar inabarcable o donar lloc a la mera recollida d’informació, cosa que ja hem dit que no és un treball de recerca.

Per tant, caldrà delimitar dintre del tema general que interessa l’estudiant, una qüestió específica, amb uns objectius clars i ben delimitats.

Si l’estudiant no té clar el tema a investigar, ha de parlar-ne amb el tutor de treball de recerca de l’assignatura més afí als seus interessos, que l’orientarà degudament.

 

b. Plantejament del tema i objectius de la recerca.

Al final del procés de reflexió, l’estudiant ha de tenir clar i ben delimitat el tema de la seva recerca i l’ha de poder plasmar per escrit en allò que constituirà la introducció del treball. En aquesta introducció hi ha d’haver:

  1. El tema

  2. La motivació: les raons de l’interès de l’estudiant pel tema escollit.

  3. L’acotació precisa del tema mitjançant objectius concrets.

  4. Els mitjans a utilitzar (elaboració d’enquestes, treball de laboratori, treball de camp, recerca bibliogràfica, anàlisi de textos, etc.).

 

c. Elaboració de l’esquema o índex general del treball.

Un cop ben delimitat el tema, els objectius i els mitjans a emprar, cal establir el procés que ha de permetre assolir els objectius del treball. Aquest procés s’ha de plasmar en un esquema o índex que ha de permetre ordenar de forma metòdica i concreta la feina a fer.

Si en un esquema general abstracte d’una investigació de l’àrea de ciències, com a cos central del treball, hi ha generalment:

a) la formulació d’hipòtesis,

b) la recollida de dades,

c) l’anàlisi i interpretació de les dades,

o en un esquema de l’àrea d’humanitats, hi solem trobar:

a) la contextualització del tema,

b) la recollida de dades,

c) l’anàlisi i interpretació de les dades,

a l’esquema específic del treball, caldrà plasmar la feina concreta que correspon a cada un dels apartats genèrics, en funció del tema i objectius de la recerca.

L’esquema és un punt de partida imprescindible, però a mesura que avancem en el treball, l’haurem de revisar i modificar si escau.

d. Recerca bibliogràfica i documental

Segons el tema i el tipus de recerca, s’utilitzarà una o altra tècnica per recollir dades: observació del medi, experimentació, enquestes, entrevistes, lectura de textos, audicions, etc

En tots els casos, en una o altra fase de la investigació, l’estudiant haurà de recórrer a la recerca bibliogràfica (mitjançant llibres, articles de revistes o diaris, internet, etc.) i documental (cartes, fotografies, etc.).

La recerca bibliogràfica s’ha de fer amb cura i rigor; no s’hi val d’apilar pàgines i pàgines sense criteri i per fer gruix. Cal reflexionar sobre la informació que anem recollint i seleccionar-la, distingint el que és important d’allò que és secundari per al treball.

Mentre es va recopilant informació és molt convenient fer anotacions en fitxes (es reservarà una fitxa per a cada idea i cada fitxa es marcarà amb un títol o mot clau que indiqui l’apartat del treball amb el qual es relaciona). Hi ha dos tipus de fitxes: "bibliogràfiques (serveixen per prendre nota de la bibliografia consultada) i de contingut: serveixen per fer transcripcions literals d’un passatge d’un text o també un resum del text. Cal indicar sempre les dades de la publicació d’on s’extreu la informació i posar cometes a les citacions literals.

En el treball final mai no hi ha d’haver informació copiada; ni d’un llibre ni d’una pàgina web. La informació ha d’haver estat sempre reelaborada per l’estudiant.

e. Establiment de conclusions.

La part final del treball és la més important; consisteix en l’establiment d’unes conclusions, a les quals haurem d’haver arribat després de l’anàlisi i interpretació de la informació i les dades obtingudes al llarg de la investigació.

Es molt important contrastar les conclusions obtingudes amb la hipòtesi i objectius plantejats al començament i mostrar-ne els aspectes que han acabat diferint o que s’han vist confirmats. Tant si coincideixen com si no, caldrà cenyir-se al resultat obtingut de la recerca, perquè “fer generalitzacions o interpretacions sobre fets o fenòmens diferents dels estudiats constitueix una manca de rigor i d’objectivitat per part de l’investigador” (Coromina et alt., 2000).

 

f. Redacció definitiva.

Un cop enllestida la recerca caldrà plasmar per escrit el treball realitzat en un document amb una estructura i una presentació formal preestablertes (vegeu apartats 3 i 4). Aquesta memòria haurà de reflectir les fites més importants de la investigació.

Recordem que el treball ha de ser original de l’estudiant; no només en conjunt, sinó en cada una de les seves parts, sense informació copiada de llibres o d’internet.

 

g. Exposició oral

Per acabar, l’estudiant haurà d’exposar en públic, de manera sintètica, ordenada i coherent, el procés i els resultats de la recerca (elecció del tema, punt de partida, metodologia, dificultats amb què ha topat, conclusions, etc.) Aquesta exposició es fa davant un tribunal constituït per tres professors (el professor tutor del treball i dos més), el qual posarà nota al treball.

3. EL DOSSIER

Disseny del dossier

Els treballs s’han de presentar en fulls blancs, llargària DIN A-4, escrits a una sola cara i grapats o amb una espiral al cantó esquerre. L’extensió pot oscil·lar entre 12 i 30 fulls (en aquest punt s’ha de recordar que una memòria molt extensa no sempre equival a un bon treball). Quant al disseny, s’ha d’escriure amb una lletra senzilla de llegir (Arial, New Roman, Times, Times New Roman, etc.), de grandària 12. S’utilitzaran la negreta i la cursiva quan sigui necessari, no per capritx estètic. L’espai haurà de ser d’1.5, per tal de permetre la intercalació de correccions. Els fulls han de mantenir les línies justificades i uns marges en blanc a cada full per al grapat o l’espiral i perquè els professors puguin fer-hi anotacions quan avaluïn. Altres aspectes del disseny:

  • Els títols dels apartats s’han d’escriure en majúscules i els subtítols en minúscules i subratllats.

  • Els paràgrafs has d’estar marcats o bé per sagnat (5 espais en blanc) a la primera ratlla del paràgraf, o bé per doble espai entre paràgraf i paràgraf.

  • Totes les pàgines del treball s’han de numerar, centrant el número a la part inferior. La portada no té número.

  • El darrer full del treball anirà en blanc perquè els professors puguin fer-hi comentaris.

 

3. 2. Les parts del dossier

El dossier escrit del treball constarà de les següents parts:

  • Portada. Ha de contenir el títol (cal que sigui clar, breu, suggeridor... ), nom i cognoms de l’alumne, curs i grup, matèria i data de presentació.

  • Índex general (pot situar-se a l’inici o al final del dossier). Ha de contenir el títol dels diferents apartats i la pàgina on comença cadascun dels apartats.

  • Introducció, en la qual s’explicitarà la justificació i el procés de gestació del tema escollit (origen, motivació, objectiu del treball, justificació del mètode utilitzat, etc.).

  • Cos central del treball (o desenvolupament del tema). Per a l’elaboració d’aquesta part cal tenir en compte que els diversos apartats o capítols han de portar un títol aclaridor i han de mantenir un cert grau d’equilibri pel que fa a l’extensió. Per altra banda, tots els apartats han de numerar-se segons els models d’esquema (1.1, 1.2, etc.).

  • Conclusions. Aquí es presentaran el resum dels resultats, les dades positives assolides, les conclusions negatives i els problemes pendents que podrien ser punt de partida per a altres treballs, etc.

  • Bibliografia (referència a les fonts d’informació documentals: llibres, articles, pàgines web, etc.). La bibliografia ha de contenir una relació ordenada alfabèticament dels llibres consultats per a la confecció del treball. El model de citació d’un llibre és el següent:

 

ORTEGA, Gonzalo, y ROCHEL, Guy: Dificultades del español. Ed. Ariel, colección “Lenguas Modernas”. Barcelona, 1995.

 

  • Apèndixs (també anomenats apèndix) No són d’obligada inclusió en el treball, sinó facultatius. És molt convenient que hi constin tots el materials i documents amb els quals hom pugui corroborar, confrontar o ampliar alguns punts de vista (taules, estadístiques, material de camp recollit, enquestes, etc.). Tots els elements recollits en els annexos han de formar un conjunt coherent, han d’estar numerats i han de tenir una certa extensió, ja que si no valdria més incloure’ls amb notes a peu de pàgina.

3. 3. Elaboració del dossier

Per a l’elaboració del dossier a partir dels materials reunits, s’ha de seguir un ordre. Primer es farà un guió o esborrany en el qual s’establiran les parts, les seccions, els capítols, etc., en què quedarà dividit el treball (a cadascuna d’aquestes divisions, s’hi afegirà un títol i un número seguint el sistema decimal). Després es començarà la redacció del treball tenint presents els següents aspectes relacionats amb l’estil:

 

  • Malgrat que el treball es dirigeix al tutor de recerca i a la resta del tribunal, s’ha de suposar que el treball serà llegit per altres persones que, en principi, no és segur que tinguin coneixements profunds sobre el tema desenvolupat, per això cal proporcionar tota la informació necessària per a una fàcil comprensió del treball. Per tant, i com a regla general, caldrà definir tots els termes massa tècnics la primera vegada que apareguin..

  • S’ha d’utilitzar un llenguatge senzill, comprensible per a tothom.

  • No s’ha d’emprar un to subjectiu, per això no convé utilitzar tampoc la ironia ni les exclamacions.

  • En el treball hi poden constar citacions dels llibres consultats, però hauran d’anar entre cometes i s’indicarà la font d’on s’han extret, mitjançant notes numerades correlativament a peu de pàgina1, o bé en una altra pàgina al final del treball i abans de la bibliografia.

  • Quant a les notes a peu de pàgina, a més de servir per indicar l’origen de les citacions, també se n’hi poden incloure per fer breus aclariments al text.

  • Finalment, tornem a recordar que no s’ha de copiar dels llibres o pàgines web consultades. Solament se’n prendran apunts i, en tot cas, com a màxim, l’alumne pot prendre frases, no gaire llargues, que haurien d’anar entre cometes i amb indicació de la procedència. El treball serà suspès si és comprova que l’alumne l’ha copiat sencer o en part. L’honestedat ha d’anar per damunt de tot.

 

4. AVALUACIÓ

 

El treball serà avaluat per un tribunal format per tres professors; dos del mateix seminari i un altre de qualsevol departament afí. Un cop llegit el treball per part dels tres professors, es fixarà el dia i l’hora de l’exposició oral, que no ha de tenir una durada de més de 15 minuts. Recordem que s’avalua el procés, la memòria escrita i l’exposició oral.

  • Avaluació del procés. (50% de la nota) El treball s’avaluarà des de l’inici, és a dir, no es valorarà només el material presentat i l’exposició oral, sinó també el seguiment per part del tutor (assistència a les sessions amb el tutor, presentació d’esquemes i guions, etc.). Del procés del treball se sol avaluar: la iniciativa, la originalitat en la tria del tema, la planificació de les activitats, la capacitat de documentar-se adequadament i d’organitzar la informació obtinguda, el compliment dels terminis acordats amb el tutor, la regularitat en la realització de les tasques, etc.

  • Avaluació de la memòria escrita. (40% de la nota) Quant a la memòria escrita, s’avaluen aspectes formals (presentació, estructura equilibrada entre les parts, correcció ortogràfica i gramatical, claredat expressiva, utilització d’un estil apropiat, etc.) i aspectes del contingut (perspectiva original, rigor en la interpretació de les dades, objectivitat, consecució real de coneixements nous, etc.).

  • Avaluació de l’exposició oral. (10% de la nota) Pel que fa a l’exposició oral, s’avalua tant la preparació del guió com la claredat i precisió expositiva.

 

5. BIBLIOGRAFIA

 

COROMINA, Eusebi et alt., El treball de recerca. Eumo Editorial. Barcelona, 2000.

MOYA I OBES, Jeroni, Treball de recerca. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament. Barcelona, 1992.

SANTILLANA, Grup Promotor, El treball de recerca. Barcelona (sense any d’edició).

Web del Departament d’Ensenyament: edu365./com/batxillerat/comfer/recerca/index.htm

1 Això és un exemple de nota explicativa a peu de pàgina. La majoria de processadors de text incorporen aquesta opció. Aquí s’escau posar l’obra de què s’ha extret una cita o determinada informació, igual que a la bibliografia, indicant a més a més la pàgina exacta, si és una cita.


[Tornar a la pàgina principal d'aquesta secció.]