La madre de Frankenstein
Abans de les vacances de Nadal l’alumnat de 2n de Batxillerat i part del professorat de l’INS Puig Castellar vam veure en el TNC “La madre de Frankenstein”, adaptació teatral de la novel·la de l’Almudena Grandes.
Malgrat l’extensió de l’obra (4 hores amb el descans preceptiu de vint minuts) la representació magistral dels intèrprets i la direcció de la Carme Portaceli van esvair la possibilitat de reparar en el temps en capbussar l’audiència en la trama des de bon començament.
Posar la realitat al servei de la ficció en comptes de la ficció al servei de la realitat acostuma a ser demagògic, no és el cas d’aquesta novel·la i adaptació teatral. Una al·legoria dialèctica entre la societat franquista de la immediata postguerra arrelada en el nacionalcatolicisme i l’enigmàtica personalitat de l’Aurora Rodríguez Carballeira qui pretenia superar el nihilisme negatiu de la mort de Déu a través de la modelació del geni precoç de la seva pròpia filla. Filla que fou assassinada per ella mateixa en veure que volia viure lliurement sense la tutela materna.
El llindar fluctuant entre la irracionalitat i la racionalitat és palès durant tota la representació, i més per la confrontació amb el context històric en què es desenvolupa la història. Les temàtiques exposades no envelleixen, desafortunadament: l’estigma de la salut mental, la repressió del poder, la violència i discriminació de gènere, la consideració de la ciutadania, la hipocresia i el cinisme de la moral nacionalcatòlica, el classisme. En definitiva, la condició humana en la seva vessant més negadora de la vida i la pluralitat de perspectives. Però també el contrapunt de l’impuls vital que resisteix i supera les adversitats i els ambients hostils representats al llarg de l’obra, viure diferents vides en una mateixa biografia.
Tot i les prudents cauteles (temática, durada i horari de la representació) respecte a l’assistència i recepció de l’obra per part de l’alumnat, cal dir que a la gran majoria els hi va agradar i tindrà la seva utilitat (en quelcom que sembla inútil) acadèmica. Més rellevant és que el consideressin una bona experiència sense més.
Una tarda-nit gratament perduda. No està de més continuar perdent el temps amb la lectura de la novel·la.
Seminaris de Castellà i Filosofia.
