Paraules de benvinguda

Paraules de benvinguda

Bon dia a tothom. Com a jove estudiant d’un institut de Santa Coloma de Gramenet, l’IES Puig Castellar, vull donar la benvinguda a tots els assistents a aquest congrés. El motiu que ens porta aquí és un motiu molt noble i digne: defensar els drets humans, defensar els nostres drets, defensar els drets d’un dels sectors més indefensos i desprotegits de la Humanitat, el dels nens, nenes i adolescents. Avui ens hem reunit aquí, a la ciutat de Barcelona, per participar en el III Congrés Mundial sobre els Drets de la Infància i l’Adolescència.

Ara fa dos anys des del Congrés de Perú i quatre des del Congrés de Veneçuela. Permeteu-me que faci una petit recorregut per la curta història del nostre moviment. El I  congrés a Porlamar, en Veneçuela,  que durant el mes de novembre de 2003  va reunir més de mil persones, va suposar el despertar del moviment.  Per primera vegada es van sentir les veus de nens, nenes i adolescents de manera organitzada i unànime,  veus que anaven dirigides als estats, a les organitzacions socials, a les famílies i a tots els ciutadans del món. El propòsit era clar: enfortir les estratègies per portar a terme l’aplicació dels drets de la  infància recollits en la Convenció sobre els drets dels infants. La importància de la Declaració de Porlamar és clara i diàfana, i significa un canvi  en  el tractament dels drets dels nens  i adolescents,  no són  les organitzacions i els estats els que han de concedir graciosament els drets, som els propis interessats els que demanem en peu d’igualtat  l’exercici d’aquests drets i per tal raó demanàvem als estats  i a les organitzacions socials que posessin les estructures necessàries  per al seu exercici. El “Gran Documento”  recollia molt bé aquesta nova perspectiva i, a més, feia una crida als adults a “trabajar juntos en la construcción de un mundo a propiado para  los niños”.

La Declaració es tancava  amb el compromís de difondre el document  i  de portar a terme accions que ajudessin a aconseguir respostes adequades a les demandes presentades.
El II congrés es va portar a terme a Lima durant el mes de novembre de 2005  i va reunir també més de mil persones de 26 països diferents. L’objectiu era crear un espai  acadèmic i d’intercanvi d’experiències que promogués  una intervenció integral des de  la perspectiva dels infants i adolescents com a ciutadans. Amb aquest plantejament seguíem amb el nou enfocament: érem ciutadans que exigíem el reconeixement dels nostres drets, no esperàvem que els altres graciosament en els concedissin. La Declaració de Lima  en les seves conclusions recollia aquestes proclames i obria una via nova: els infants i adolescents del món són iguals quant éssers humans i diferents culturalment, no som idèntics, som pluriculturals  i com a tals exigíem el reconeixement  de les diferents cultures i de les diferents problemàtiques de la infància i adolescència en el món sencer. La Declaració es tancava fent una crida a aquells països que malauradament  encara no han ratificat la Convenció del Drets dels Nens.

Em sembla important  fer esment que, després d’aquest dos congressos,  la nostra veu ja  comença a sentir-se en els foros de decisió mundial. Cal ressenyar aquí  la recepció, organitzada per Eurochild,  per part de la Comissió Europea de 16 joves de 6 països  europeus en risc d’exclusió que formaven part de diferents projectes. També cal ressenyar el grup “Júnior 8”. que al novembre de 2006, i gràcies a UNICEF, va fer sentir la seva veu davant dels líders dels membres del G8, que representen els països més rics del món. 

Des d’aquella primera trobada a Veneçuela fins aleshores s’ha fet molt de camí però sabem que encara no hem arribat a la meta: hem de continuar treballant en el reconeixement i en la defensa dels drets dels nens i dels joves. En la defensa d’un altre món més just i solidari i més sensible cap a les necessitats del nens i adolescents.  Es per això que ens tornem a trobar en aquest III Congrés a Barcelona. I aquí l’objectiu no és només fer sentir la nostra veu, l’objectiu va més enllà: volem participar activament en l’exercici de la nostra ciutadania  i aconseguir  ser tinguts en compte  a l’hora d’elaborar les polítiques socials i en els assumptes que ens interessin. Per exemple, cada vegada els nens i els joves són més conscients que, com a conseqüència de l’escalfament global, el nostre planeta està en perill, i no volem ser hereus d’un món agònic. Per això creiem que tenim dret a reclamar dels adults més responsabilitat envers la natura i el medi, una altra política de consum més raonable. No volem ser víctimes d’una política de consum desigual i desenfrenada. En aquest sentit voldria agrair el treball de tots els meus companys i adults que amb els seus treballs i propostes a les múltiples reunions pre- congressuals han fet possible aquest III Congrés de Barcelona.

No voldríem semblar massa optimistes, ja sabem que el camí cap a un món més equilibrat i més just és molt llarg, però el camí que hem engegat és un camí encertat.  És veritat que en alguns països hi ha drets reconeguts, però aquest reconeixement no sempre significa que els drets siguin respectats. Sabem que encara hem de lluitar pels drets bàsics de les persones en general i dels infants i joves en particular, com són el dret a l’escolarització, el dret a ser tractat amb respecte o el dret al temps lliure. Al món encara hi ha molts nens no escolaritzats, nens maltractats i nens i joves explotats laboralment, nens que passen gana, nens abandonats, sense família, víctimes d’abusos... Sense alguns d’aquests drets no es pot garantir que els nens arribin a ser les persones que cal ser. Sense el dret a la dignitat no es pot ser persona, sense formació tampoc es pot garantir que un nen desenvoluparà totes les seves capacitats.

Per tot això, els organitzadors i tots els adolescents us convidem a participar en aquest III Congrés Mundial sobre els drets dels infants i dels adolescents i a difondre per tot arreu un missatge de lluita pacífica i d’esperança. Hem aprés el que deia Martin Luther King: “Malgrat que sabés que el món demà serà destruït, jo plantaria el meu pomer.” I nosaltres els nens i joves, ahir, avui i demà  i sempre volem i voldrem seguir plantant pomers.

 Gràcies per la seva atenció.

 Barcelona, 14 de novembre de 2007.