Paràbola colomenca
Paràbola colomenca
(Article publicat al diari El Punt, 14 d'octubre de 2005)
De tant en tant succeeixen fets que per la seva bellesa i càrrega moral podrien contar-se com si es tractés de paràboles. Si no, escolteu aquest que va viure la professora amiga del Puig, Agustina Rico, en la seva classe de català. Es va adonar que entre els seus alumnes de primer d’ESO hi havia tres nens vinguts de països llunyans, que escrivien passablement bé en el seu respectiu idioma. Els va fer sortir a la pissarra. Cada un d’ells havia de posar-hi una frase. El magribí va fer-ho amb lletres aràbigues i, naturalment, del cantó dret de la pissarra cap a l’esquerra. El jueu, amb caràcters hebreus igualment inintel·ligibles per als altres nens, va dibuixar la seva frase del cantó esquerra cap a la dreta de l’encerat. Finalment va ser el torn del nen xinès, que ho va fer amb unes lletres que eren dibuixos, i anaven de dalt a baix. “Com veieu —va dir la mestra als nens i nenes de la classe— tenim entre nosaltres tot el món”. I quan m’ho explicava a mi, ho va aplicar a tota la ciutat: “Santa Coloma és el món sencer, sense síntesi”. Que encertada la vaig trobar, aquesta apreciació, i que bonic l’exemple del que partia! I vaig pensar que ara no és l’hora de la síntesi sinó d’adonar-nos de la riquesa dels elements que configuren l’actual població: si hi ha components tan diversos i interessants, quan la síntesi reïxi el mosaic que en sortirà serà esplèndid. Almenys, somiem-ho i esperem-ho.