40è aniversari del meu institut
40è aniversari del meu institut, el Puig Castellar
Des de que vaig llegir a la premsa una carta al director on es convidava a la celebració dels 40 anys del Puig, he pensat en escriure-us i enviar-vos unes fotografies, i ja veieu, els dies van passant i fins avui no ho he fet.
M’hagués fet molta il·lusió poder estar amb vosaltres el dia 12, però demà marxo uns dies a fora del país.
Per tant he pensat que com que físicament no podré estar, us envio unes fotografies.
Ah! No m’he presentat, sóc Mercè Peinador i Bayà, vaig fer batxillerat nocturn, diguéssim que la promoció va ser la del COU del curs 76-77, un COU mixt de ciències i lletres.
La meva estada al Puig va ser de 5è a COU durant els cursos 73-74, 74-75, 75-76 i 76-/77, vaig fer el batxillerat de ciències repetint 5è o 6è, ara no ho recordo. Els estudis els vaig fer treballant i estudiant a l’hora, com gairebé totes les companyes i companys.
L’insti, com l’anomenàvem, era una olla de fer bullir, allà bullia tot.
Més d’una vegada fèiem reunions “clandestines”, i és que en aquells anys teníem dictadura i nosaltres un esperit crític i un institut que ens va acompanyar en el camí.
Recordo que l’assignatura de religió no la fèiem, la vàrem canviar per l’assignatura de la vida, ja que el nostre professor era en Lluís Hernández, el que després va ser alcalde, una vegada arribada la democràcia. Gràcies, Lluís, pel teu acompanyament.
He de dir que amb el francès que vaig aprendre a l’insti, me’n surto quan vaig a França.
Hi ha algunes coses que no oblidaré del meu pas pel Puig:
- La descoberta de Georges Moustaki, que m’ha acompanyat durant aquests anys. A la classe de Francès l’escoltàvem i traduíem les seves lletres, fantàstic!
- El llibre que em va marcar en aquell moment, va ser El árbol de la ciencia de Pío Baroja, i crec que vaig protestar, com adolescent que era. Ara he de donar-li les gràcies a la professora que me’l va fer llegir.
- No oblidaré mai el que va ser per mi la gran descoberta de la cèl·lula a la classe de biologia, em va captivar.
- I la taula periòdica . . ., a l’examen duia una xuleta cosida a la bora de la faldilla. Un mal son!
- Ens van portar al teatre Capsa a veure El círculo de tiza caucasiano de Bertol Brech. Em va impactar molt. Aquest hivern la vaig voler tornar a veure, al TNC. Una obra dura.
- M’agradaria comentar-vos un altre lliga’m que tinc amb el Puig.
Abans de la guerra, el meu avi matern, en Mariano Bayà i Cortines, conreava els terrenys a on anys més tard van construir l’institut. I com que jo vivia al carrer del Pilar, davant de l’institut, moltes vegades havia escoltat a la mare i a l’avia dir que en el lloc on hi ha l’institut era l’hort de l’avi.
Per una altra part jo era molt amiga de l’Anna Maria i Mercè Monge, que eren les dues filles del primer conserge de l’institut, que hi tenia la casa a la part de sota de l’edifici. Aquella amistat va fer que l’insti a més de ser el meu insti, també tenia allò de familiar que és la casa de les teves amigues.
També he de dir que segurament el Puig Castellar serà l’únic edifici de la meva infància - adolescència que quedi en peu en el meu barri, el barri del Pilar. Ara fa dos anys que han enderrocat la casa que els meus pares es van fer.
Des del jardí a través de l’avet la imatge del Puig era omnipresent, i ho seguirà sent, malgrat que la casa ja no existeixi, el seu record el porto a la retina.
I per finalitzar, dir que El Puig ha estat un referent per a la meva formació cultural, política i social.
Ho torno a dir, m’agradaria estar amb vosaltres aquest dia, però no pot ser.
Si feu alguna altra trobada us agrairé que m’ho feu saber.
Que a què em dedico? Sóc mestra. També faig acció sindical en el sindicat USTEC·STEs i com a afició em dedico a la ceràmica.
PER MOLTS ANYS I VISCA EL PUIG!!!
M. Mercè Peinador i Bayà
Santa Coloma, desembre de 2008.