Roger al descobert i com el Puig viatja a Münich.
La meva àvia Dolors, era una dona que malgrat que va arribar a Catalunya amb tant sols pocs mesos, mantenia el temperament Extremeny. Sempre em recordava: "el món és dels valents".
Quan el 19 de Desembre vaig rebre el següent correu del Carles Gil, el director, no vaig dubtar ni un moment...
Benvolgudes, benvolguts,
En el marc d’un projecte euro-mediterrani que desenvolupem amb l’Ajuntament de Munic cofinançat per la Fundació Ana Lindh per al diàleg euromediterrani, estem buscant 4 docents de centres secundària interessats i amb experiència en intercanvis internacionals que vulguin participar en el seminari, la informació del qual la podeu trobar a continuació. TOTES les despeses (inclòs el viatge a Múnic) estan cobertes per l’organització. Si esteu en contacte amb docents que compleixin els requisits us agrairia que els reenviéssiu aquest correu.
Qualsevol cosa, ja sabeu on ens podeu trobar
Salutacions
Cal recordar que jo no havia participat mai en cap intercanvi internacional amb alumnes, tot i que com a alumne sí que en vaig fer. Amb 16 anys, a l'institut Infanta Isabel on jo estudiava, vaig participar a un intercanvi a Kempten (Baviera) d'una setmana, i més tard, amb 17 anys vaig marxar un any a estudiar a Williams Lake (British Columbia, Canada) gràcies a AFS-Intercultura i l'ajuda dels meus pares. De totes dues experiències en tinc molt bon record i totes dues m'han ajudat a eixamplar els ulls, les mires. És per això que vaig pensar que aquesta era una oportunitat personal i també per a l'institut per començar a promoure els intercanvis.
"Ni corto ni perezoso" durant les vacances de Nadal em vaig "currar" l'Application Form que demanaven i el vaig enviar. I va sonar la flauta! Em van triar. El perfil multiètnic del Puig va ser un dels punts importants que vaig defensar en el Application Form i una de les raons fonamentals per les quals em van triar.
Una delegació de professor de Catalunya d'orígens ben diversos (Igualada, Berga, Mollerussa i Santa Coloma de Gramenet) érem la delegació espanyola, mentre que altres 4 professors d'orígens tan peculiars com Alemanya. Jordània, Croàcia i Israel, conformaven la resta de professorat del seminari.
En aquesta foto hi tenim la Marta, la Jordina, el Josep Maria i jo mateix, en Roger.
De bon començament vam tenir dinàmiques de coneixença en les quals em vaig aplicar de valent! Ella és Croàta de Zagreb, i després de intercanviar moltes històries us en faré 5 cèntims del que més em va quedar:
- Les llengües eslaves tenen pinta de ser moooolt difícils. Tenen moltes declinacions. Fins a 8 casos diferents!
- La relació entre Croats i Serbis encara és delicada, especialment pel que fa a la desconfiança, després de la guerra dels Balcans.
- Els Croats, tot i ser eslaus tenen força característiques llatines. Cal recordar que són mediterranis.
La Imma, que és d'Irènia (jocs de pau) una associació que fomenta l'educació per a la pau. va venir com a ponent.
L'entorn era privilegiat, la trobada és va realitzar a un edifici institucional que hi ha a la ribera del llac Tutzing a 30min de Münich. Més enllà, a l'altre ribera es veien els Alps, encara carregats amb força neu.
Val a dir que no vaig ser testimoni de la desfeta del FC Barcelona davant el Bayern de Münich per que va ser impossible trobar un local on poder veure'l, però vaja que no em vaig perdre res! A més calia aprofitar les possibilitats que ens oferia l'entorn.
L'últim dia, abans de tornar vaig regalar la bufanda del Barça a una professora Jordana. Ella m'havia explicat anteriorment que el seu fill era un superfan del Barça!
Els dies començaven puntualment a les 9 del matí. Xerrades, tallers, intercanvis d'experiències. Tot molt intens. Vam intercanviar moltes idees interessants, va ser tot plegat molt profitós. A les 18:30, a l'hora que oficialment acabaven les xerrades estàvem morts.
Idees i més idees. Vam acordar fer un llibre de tipus wiki en el qual encara hi estem treballant.
International Education Handbook
Un dia al migdia vam aprofitar per fer un banys a les gèlides aigües del llac Tutzing. Vam ser l'atracció del dia!
L'últim dia es va realitzar un sopar oficial de cloenda organitzat per l'ajuntament de Münich.
El sopar anava endavant i el vi anava pujant. És un plaer fer gala del nostre estil mediterrani, per que a més, degut els prejudicis, és el que s'espera de nosaltres: gresca, xerrera, paraules boniques i bon rotllo.
Al final de la gala s'havien de donar els regals sorpresa d'agraïment a les persones organitzadores i em van demanar que fes una xerrada d'introductòria. No em va quedar més alternativa.
La foto final de grup.
