En Joan Rojano, antic alumne de 4rt d'ESO ens escriu des des de Dinamarca:
En Joan Rojano, antic alumne de 4rt d'ESO ens escriu des des de Dinamarca:
Dos mesos a Dinamarca
Encara m’enrecordo de ser assegut a una cadira de plàstic del teatre del Puig Castellar sentint al Roger i pensant ”quina sort va tenir que va poder anar-se’n a viure aquesta experiència”. La idea de que en un any fes tants amics i una nova família, un nou idioma i una nova cultura senzillament m’encantà.
Vaig estar des de Octubre del 2014 fins al Maig del 2015 amb res més que il·lusions al cap. M’imaginava tota la meva vida canviada i amics danesos i família danesa.
Quan mancava tan sols 1 mes havia de marxar tot eren sentiments contradictoris, però vaig continuar endavant amb el projecte.
En arribar a Dinamarca i començar l’escola vaig anar veient que les actituds del jovent danès eren diferents a l’hora de divertir-se i molt lentament m’he anat fent un del grup. Però el que més em va sorprendre és que des de que vaig dir a la meva família que me'n volia anar a Dinamarca em van dir que ”allà la gent és molt freda i no tenen un menjar tant bo” i no, no és pas així. Com sempre els estereotips generalitzen una petita impressió d’algú. M’he trobat amb gent molt freda i gent molt oberta. No tinc paraules per agrair-los com m’han ajudat. I el menjar… bé no és el mateix, però fan uns sopars per llepar-se els dits!
El tema de la llengua no és valorat suficientment fins que s’arriba al país i te n'adones que la llengua és comunicació i la comunicació és integració. El danès és una llengua molt difícil ja que l’escriptura i la pronunciació son totalment diferents. Ja porto més de 2 mesos i encara no entec massa bé el que diuen quan parlen entre ells. La majoria de les vegades, però, ja entenc del que parlen i ja puc expressar-me per demanar coses fàcils. El repte d’aprendre per mi és el més difícil i el més important.
A part de les d’aquestes dificultats em trobo molt segur en aquest país. Poder anar en bicicleta a tot arreu és meravellós. Cada mes hi han com tres festes en cases o a l’institut. Sempre hi ha coses a fer a Copenhaguen.
L’escola és una altre cosa que m’encanta. Per fer-vos una idea: l’altre dia a física vam fer un gelat amb nitrogen líquid i a química vam tastar diferents tipus de ”habaneros” i menjar picant per veure les nostres reaccions. Hi ha molta pràctica i els professors són tan respectats com els alumnes.
En conclusió això no és un any a la teva vida, és la teva vida en un any!