Paraules de comiat
Paraules de comiat
Bon tarda a tothom.
Avui finalitza a Barcelona el III Congrés Mundial sobre Drets de la Infància i l’Adolescència. Durant aquests cinc dies ens hem reunit moltes persones de diferents països amb un mateix objectiu: sentir, debatre i recollir propostes per promoure els drets dels nens, nenes i adolescents. Hem compartit una experiència comuna. Hem treballat per defensar els nostres drets i ens hem fet escoltar. Cal que, a partir d’ara més que mai, als infants i joves se’ns tingui en compte perquè la nostra opinió també ha de comptar, sobretot en els assumptes que es refereixen a nosaltres. També he de dir que estic força contenta perquè gran part de les ponències han girat entorn a la nostra participació en aquells assumptes que ens pertoquen: en l’elaboració dels informes que parlen de nosaltres, en l’elaboració de les polítiques socials i públiques, en la construcció de moviments associatius infantils i juvenils com a formes de participació democràtica, en l’elaboració i reforma de lleis que ens afecten, etc. Tot això significa que hi ha moltes persones que es prenen molt en serio els nostres problemes.
Des d’aquesta tribuna voldria agrair la presència de tots aquests adults que ens acompanyen, que aporten la seva experiència i les seves idees, que reflexionen sobre la millor manera de defensar els nostres drets. Només cal fer una ullada als diferents articles presentats i al desenvolupament d’aquestes jornades per veure la importància de les seves actuacions. Sabem que sense la seva ajuda difícilment aquest moviment hauria estat possible i difícilment la nostra veu hauria estat escoltada.
Vull també agrair la vostra presència de tots els nens i adolescents que heu participat en aquest 3r Congrés i que heu elaborat la Declaració de Barcelona, sou el nostre moviment d’avantguarda i us animo a no defallir i a continuar endavant perquè els problemes són molts i la tasca és ingent.
També vull agrair a La Caixa i a l’Associació per a la Defensa dels Drets de la Infància i la Adolescència els seus esforços per a que aquest 3r Congrés s’hagi portat a terme aquí, a la ciutat de Barcelona, i s’hagin ocupat de tota l’organització.
Sabem que s’han de respectar els drets bàsics de les persones, dels nens i joves per poder combatre la pobresa, l’analfabetisme, la fam, la discriminació, l’explotació, la violència i la incomprensió. Moltes vegades aquests problemes donen lloc a la marginació, a l’exclusió i al consum de drogues i a l’augment de la delinqüència juvenil, cada cop més freqüent a la nostra societat. Això fa que molts nens i adolescents no puguin gaudir realment de la seva infància o de la seva adolescència, i és una pena ja que aquestes etapes de la vida han d’estar plenes de noves experiències enriquidores i d’il·lusions. Hem de lluitar i no defallir perquè els nostres drets es compleixen a tots els països. Hem de reunir-nos i parlar, hem de continuar amb reunions i congressos com a aquest, hem d’opinar, hem de fer propostes de participació en la defensa dels nostres drets, hem de fer sentir la nostra veu d’una manera clara i forta perquè sigui escoltada a tots els països del món.
Durant aquests anys s’ha fet molt i s’han aconseguit moltes coses. Però encara ens queda molt camí i hem de continuar treballant. Així, una vegada clausurat aquest congrés, ens correspon difondre la Declaració de Barcelona, fer-la arribar a tots els sectors que n’estiguin interessats i preparar el programa per al proper congrés. Queda encara molt per canviar. Queda encara molt per descobrir.
Gràcies per la seva atenció.
Barcelona, 19 de novembre de 2007.