VII Diada de l'Ensenyament

per elpuig — darrera modificació 2020-04-24T20:18:53+02:00
Tema de la Jornada: La Mediterrània. 11 de maig de 2003.

La Mediterrània

 

 

  • Diumenge 11 de maig, vaig anar a la plaça de la Vila, a ajudar a la Margarida per fer el joc de matemàtiques. També hi estaven altres nens de 1r. Consistia el joc en unes targetes amb números romans, egipcis, grecs... i teníem que preguntar a les persones si hi volien jugar. Si deien que sí, amb l’ajut d’un pòster que havíem fet, tenien que endevinar quins números eren, i si ho endevinaven, li donàvem un caramel. En un moment ens havíem quedat sense caramels, així que vam decidir donar-li a la gent una oliva, per encertar. Em va agradar, ja que era molt divertit. Aquest dia feia molta calor i em vaig cremar. Desprès, vam anar a fer un vol amb unes amigues de 1r B i vam veure les exposicions dels altres col·legis. Quasi totes eren dels egipcis, dels romans i tot això. Fent que la gent jugués, vaig acabar aprenent els números egipcis, els romans i els grecs. [Mª Carmen Rosa, 1r d’ESO]

 

  • El diumenge passat, alguns alumnes de 1r vam anar a la Plaça de la Vila per fer una exposició dels treballs que havíem fet durant el curs. Després algunes noies tenien que fer un joc de matemàtiques a la gent que passava per allí. El joc consistia en que teníem unes cartolines amb números romans, egipcis i grecs, i la gent tenia que endevinar els nombres mirant una cartolina on estaven les respostes. Si l’encertaven, li donàvem un caramel, i quan se’ns van acabar els caramels, vam donar olives. Ens ho vam passar molt bé. Vam estar des de les 11 fins a les 2 de la tarda. [Patricia González Miras, 1r d’ESO]

 

  • A mi, l’exposició de la Plaça de la Vila em va agradar molt, perquè ens ho vam passar molt bé amb la gent. Li preguntàvem a un senyor si hi volia jugar, i alguns et deien que “desprès”, però desprès era mai, perquè no hi apareixien. També m’ho vaig passar molt bé quan la gent hi participava, sobretot els nens, i li explicàvem què tenia que fer, però no ho comprenien. La Cristina li va preguntar a una dona major que si hi volia jugar, i li va dir que no. Però desprès, aquesta dona, la vaig veure que a la caixa on hi havia caramels, en va agafar i se’n va anar pensant que ningú l’havia vist. Hi va haver una altra senyora que li vam dir si volia jugar i ens va dir que no, perquè tenia sucre i no volia caramels, i desprès ens va explicar tota la seva vida. Total, que m’ho vaig passar molt i molt bé. [Tamara Valcárcel, 1r d’ESO]

 

  • El domingo 11 de mayo fuimos a la Plaça de la Vila para ver la exposición sobre la enseñanza pública. Allí estaban casi todos los colegios e institutos públicos de Santa Coloma. Los chicos de 1º de ESO habíamos hecho unos animales marinos para colgarlos y exponerlos en la parada del Puig Castellar. También habíamos hecho murales con varios tipos de numeración: la romana, la griega y la egipcia. A mí me tocó la griega. Parábamos a la gente que andaba por la plaza y le preguntábamos qué número era el que le enseñábamos. Si lo acertaba, le dábamos un caramelo o una aceituna, y si no lo acertaba, nada (siempre les ayudábamos). También repartíamos información sobre el instituto. Durante toda la mañana hubo actuaciones musicales. [Victoria Arias Vall,1r d’ESO]

 

  • El domingo 11 de mayo fuimos a la Plaça de la Vila. Allí había exposiciones de los animales marinos que habíamos hecho en las horas de tecnología. También había juegos matemáticos, con números romanos, griegos y egipcios. Las personas que no conocían estos números, miraban en una tabla y nosotros, si acertaban, les dábamos un caramelo o una oliva. La exposición era sobre el Mediterráneo. En la parada del instituto estaban la directora y algunos profesores más. Alguna gente a la que le decíamos si querían participar, nos preguntaban si tenían que pagar. Y si no querían jugar, nos ponían alguna excusa. Fui a las once de la mañana y me quedé hasta las dos del mediodía. Estuvo bastante bien. [Mª Cristina Ruz Cárdenas, 1º de ESO]
  • Habíamos hecho un trabajo de matemáticas y en la plaza de la Vila le preguntábamos a la gente si quería participar. El juego consistía en unos números romanos (por ejemplo, el IV), griegos y egipcios. Y el señor o la señora tenían que adivinar, con un poquito de ayuda por nuestra parte, qué número era. Después, de regalo, les dábamos caramelos y como se nos acabaron, empezamos a dar olivas. Luego estuvimos repartiendo papeles con información sobre el Puig. Alguna gente era muy arisca y nos decía: “Luego”, o “Tengo prisa” o “No lo entiendo”. Y otra gente era más simpática y nos decía: “Bueno, niña, ¿qué quieres?”. Estuvimos así toda la mañana y luego nos fuimos para casa. [Laura Núñez, 1º de ESO]

 

[Aquests comentaris van estar publicats a la revista Sota el cel del Puig, núm. 15, juny de 2003.]