Cantata de tardor

per elpuig — darrera modificació 2020-12-21T13:03:41+01:00

Amb motiu de la seva jubilació el professor Josep Mercadé va confeccionar targetes d'agraïment per als seus companys amb aquest poema

Cantata de tardor en si menor per a celebrar que només tenim 60 anys

(I)

S'escola el temps, i amb ell la nostra vida,

ningú no l'atura i fa els seus estralls;

de res serveix trencar tots els miralls,

amb Ella perdem sempre la partida.

Ja som a la tardor, l'hivern arriba,

primavera i estiu són esquinçalls

del goig perdut, i, ja sense abrigalls,

ens acostem sens treva a l'altra riba.

Però encara som forts, no hem de mirar enrera,

ens cal recórrer encara un llarg camí,

tenim l'experiència i l'esperança

dels qui marquen als altres llur destí.

Queda lluny el repòs, ¡fora enyorança!

Potser ja ens seguiran qui van darrera.

(II)

Ben cert, la nostàlgia és un parany

que ennuvoleix a voltes la mirada;

però el record també tanca tota llaga

sabent que el poble seguirà endavant,

i creient que uns altres seixanta anys

també veuran bellesa en els capvespres,

i el ball i la tenora des les festes

i la il·lusió i gesca dels infants.

El so de les campanes, cap al tard,

ahir, avui i demà proclamaan

que som aquí per disfrutar la vida,

que hem d'apaura la copa a cada instant

i exprémer tot el most de la collita,

que encara crema el foc en nostra llar.

Josep Mercadé

Santa Coloma, 12 de desembre de 2008.