Quaranta propostes creatives

Quaranta propostes creatives

Josep Mercadé

 

A l´hora d´escriure un article per a la revista de l´institut, amb motiu dels seus quaranta anys tan ben portats, corrent el risc de deixar-me endur per la malenconia de l´absència i la nostàlgia de tants moments inoblidables que hi he viscut, he apostat per tractar un tema ben asèptic: fer l´inventari d´una quarantena de creacions literàries dels meus alumnes per si alguna d´aquestes propostes serveix als meus companys o als mateixos nois i noies que tinguin ganes d´escriure i es vegin un xic bloquejats.

No pretenc donar lliçons. Sóc conscient que el foment de la creativitat literària dels alumnes ocupa un espai ben petit dintre de les classes de llengua. A més, hi ha prou llibres amb millors i més originals orientacions que es poden consultar. Però, conscient de les meves limitacions, penso també que aquest era un dels vessants de la meva tasca en el què m´hi trobava més segur, i per això l´exposo.

Algunes d´aquestes redaccions les demanava a tots els alumnes, d´altres servien per entretenir una classe concreta de final de trimestre; gairebé totes, però, van funcionar bé.

La majoria, després de corregir-les, tornaven al seu autor, però d´altres retornaven i es cofiguraven en forma de llibrets, que són, també, exponents de la fecunditat creativa d´aquest institut.

 

20 consignes per a perdre la por a escriure poesia...

 

1) Era..., sóc..., seré... Els alumnes s´autodefinien amb tres metàfores per aprofundir en aquesta figura cabdal de la poesia.

 

2-3) Jocs surrealistes: Per parelles (a,b), sense saber què ha posat l´altre, jugaven a jocs de creació surrealista, com ara: a) Si... (frase en present d´indicatiu), b) ...(frase en futur); a) Què és...b) És... ; a) D´un... i una... , b) nasqué...

 

En el joc dels cadàvers exquisits, l´a escriu 10 sintagmes nominals i el b, 10 de verbals. Els sintagmes s´uneixen, per ordre i amb coherència sintàctica, es llegeixen en veu alta i els més reeixits s´escriuen a la pissarra. Amb aquest material, manipulant-lo com es vulgui, han d´escriure un poema sense rima.

L´atzar, pensaven els surrealistes, i és veritat, proporciona sorprenents troballes poètiques que donen el to ambigu i suggerent propi de la poesia.

 

4) S´escriuen a la pissarra breus i suggerents sintagmes d´un poema, que els alumnes han d´inserir, amb el mateix ordre, en un de seu de vers lliure. Excel·lent resultat i una carpeta de gran format que recull les 50 versiones del “Se querían...” de Vicente Aleixandre .

 

5) Imitació d´algun poema de Neruda. Els millors s´aplegaren en un llibret amb finestres, en forma de taules de la llei, d´un metro d´alçada.

 

6-9) Els apariats donen per molt, tot practicant la rima. Es poden fer nous refranys, auques (per què no en feu una dels quaranta anys de l´institut?),... Els de nocturn, amb ells, han fet jocs de l´oca, un llibre de cançons de rap en forma de disc, i un preciós Libro de las suertes, també circular, imitant llibres antics que foren prohibits per predir el futur. 72 respostes (les possibles combinacions de tres daus), en vers, per a cadascuna de les 12 preguntes (relacionades amb signes del zodíac), sobre la feina, viatges, rifa, amistat, amor, ... Feta la pregunta, es tiren els daus i es gira la roda fins trobar la resposta a la tirada.

 

10) Haikus: tres versets (5-7-5 síl·labes ) que donen la impressió del poeta davant un estímul de la natura. N´hem llegit i n´han escrit.

 

11) Endevinalles: Per fer-ne seguíem aquest procés: 1) S´escull un objecte, per ex. la pissarra. 2) S´anoten les seves qualitats i per a què serveix. 3) Es busquen coses que s´assemblin per la forma o la utilitat que s´han descrit a la pissarra. 4) Partint d´aquestes semblances, es comencen a escriure primers versos a l´encerat que els xavals han de completar fent quartetes de rima assonat als versos parells: Per ex. Ensenyo quan estic bruta..., En un verde campo oscuro...

Cal vigilar que les endevinalles resultants no siguin ni molt fàcils d´endevinar ni tan difícils que siguin indesxifrables.

Tenim un llibret i un Dòmino d´endevinalles , fet de text i dibuixos sobre fitxes de fullola. Cada fitxa porta una endevinalla i el dibuix d´una altra. Per jugar-hi, repartides les fitxes, i partint d´una central, es van ajuntant cada dibuix amb l´endevinalla que li correspon. Guanya qui acaba abans les fitxes.

 

12) Sonet combinatori. No és difícil escriure un sonet si cada alumne només en fa una estrofa. Es dóna el tema. Per ex.: història de Santa Coloma, de l´institut, o d´un mateix. Uns escriuen el primer quartet, en pretèrit perfet, reflectint el naixement o la infantesa de la institució o persona acordada; uns altres el segon, en pretèrit imperfet, explicant com era o què feia en aquella etapa; uns tercers escriuen el primer tercet, en present d´indicatiu, explicant com és ara; els darrers escriuen el segon tercet, en futur d´indicatiu, preveient el seu esdevenidor.

Per tal que lligui la rima dels dos tercets, es pot acordar que el seu segon vers acabi en –ando.

Amb deu estrofes de cada part s´obté un nombre increïble de sonets diferents, que semblen escrits per la mateixa persona.

Amb les noies de l´Immaculada vàrem fer una capsa molt maca, amb el tema de l´autoretrat personal, amb papers retallats que permetien la combinatòria, i que algú poc cívic em va malmetre, però es poden pensar altres formes com ara quatre bosses de les quals es van traient, per ordre, cadascuna de les estrofes. Així ho vàrem provar de fer amb el tema de la història de Santa Coloma, però em faltaven algunes estrofes per completar el joc.(1)

 

13) Romancero Gramenetsal. Els de nocturn, imitant els romanços de sang i fetge i de senyores decimonònics, varen escriure romanços reflectint la realitat política, social i esportiva del moment en aquest llibret, el títol del qual remet a un diari ja desaparegut.

 

14) Limericks: retrat burlesc d´un personatge en cinc versos. L´apariat primer, de versos llargs, ens presenta el personatge. El segon, de versos curts, ens en diu un tret característic, un costum que té, etc. (En aquests quatre versos es va servir l´imperfet com a temps verbal : Era un jugador llamado Ronaldinho/ de grandes dientes blancos y sonrisa de niño...) El darrer vers, també llarg i que rima amb els dos primers, el resumeix.

Vaig demanar que ens retratessin als profes amb un limerick. Unint textos i caricatures gràfiques, vàrem confegir un llibret:Fauna nocturna del Puig Castellar, amb els professors “ben” retratats.

 

15) Les noies de les monges m´havien fet una exquisida capsa-llibre desplegable (postal-poema), que recollia les millors poesies inspirades per quadres de Dalí. (Els havia donat tres postals i n´havien d´escollir una per fer el seu poema en vers lliure.)

Els de nocturn, que havien anat a veure la primera gran exposició del Miquel Barceló feta a Barcelona, al CCCB, van escriure magnífics poemes inspirats en la seva pintura. (2)

Si feu l´exercici, potser és millor donar als alumnes una pintura abstracta, com a font d´inspiració, i que deixin aparèixer les imatges més inversemblants en el seu poema sense rima.

 

16) Prosificació. Per ex. : Carta que equivalgui al “Volverán las oscuras golondrinas...”. Els nois comproven el difícil que és escapar del ritme del poema i com ell condensa molt més el que puguin explicar en prosa.

 

17) Dramatització. En la EATP i els Crèdits variables de Teatre hem teatralitzat poemes de Brossa (Em va fer Joan Brossa), de B. Brecht (Als joves del futur, jo, Bertolt Brecht), García Lorca (Fedegarcilorquilandia), Lope de Vega, (Yo no entiendo de caracoles sino de sonetos)...(3)

Els alumnes han fet un exercici alliçonador: Convertiren el romanç “Soldadito, soldadito..” , de l´antologia de Càtedra, en un text teatral, amb indicació de personatges, gestos,... però sense variar el text. Han de recordar que el verb per a les acotacions, que es posen entre parèntesi, és el present d´indicatiu. (Una preciosa dama está a la entrada de un castillo bordando un pañuelo. A lo lejos se ve acercarse un caballero en un precioso corcel...) Útil per a repassar el llenguatge teatral.

 

18) Acròstics: Cada alumne escriu el seu nom en un paperet. En una bossa es posen els dels nois, en una altra els de les noies. Els nois agafen un nom de noia i a l´inrevés. Li han d´escriure un poemet acròstic saludant-la, describint-la, ... declarant-se-li? Es llegeixen en veu alta i s´endevina qui l´ha escrit.

 

19-20) Cal·ligrames i poesia visual. En totes les èpoques, des de Símmies de Rodes (s. IV a. C.), s´han escrit cal·ligrames (de l´àrab: belles lletres). Es pot reescriure un breu poema en forma de cal·ligrama o se´n poden fer. Pels més joves.

Que aquests marrecs han nascut en el món de la imatge és fàcil de comprovar. Els n´ensenyeu alguns de poemes visuals, per ex. de Joan Brossa, i demaneu que us en facin: excel·lent collita.

A la biblioteca teniu el catàleg enquadernat (llibre de tapes bleves, al seu llom: Poesia visual Puig Castellar 1994 ) de l´exposició que hi vaig muntar amb motiu dels 25 anys de l´institut.

Hi ha un primer apartat on hi figuren làmines de poesia visual de totes les èpoques.

Altres modalitats d´aquesta secció serien la poesia cibernètica, la sonora, la performàtica, la polipoesia..., a consultar en pàgines web i disfrutar en estranys recitals que no tenen res a veure amb la lectura “normal” de poemes. D´això no n´hem fet. (4)

 

 

... i 20 per escriure relats originals

 

21) És bo que qui vulgui escriure comenci imitant. En una de les fitxes del meu Juego del Quijote, que descriu la batalla naval al port de Barcelona, demanava als jugadors que narressin, de manera semblant, l´entrada a uns grans magatzems el primer dia de rebaixes.

 

22) La paròdia. Seguint pas a pas l´estructura sintàctica del monòleg Ser o no ser, els meus alumnes varen escriure divertidíssims monòlegs: Estudiar o no estudiar, etc.

 

23) “¿Sobre què escriure?”, preguntava una noia a Dostoievski. “Miri al seu voltant”, li va respondre. Retallant i enganxant onze sorprenents notícies d´un mateix dia ( 20 minutos del 20-I-2004) : “Mor un jove de 130 quilos, a qui havia tocat la rifa, en una operació per aprimar-se”, “Japó inventa una màquina que permet escollir els somnis”,..., vaig lliurar el full als alumnes per tal que escrivissin un conte basat en una d´elles.

Cal saber llegir el diari a la recerca de material creatiu.

 

24-25) Vaig retallar suggerents quadrets de les revistes que vaig agrupar temàticament en dos fulls: un, amb diferents personatges (Crist a la creu, soldat, etc.) permetia demanar el monòleg interior d´un d´ells. Els de batxillerat me´n feren de molt macos. L´altre, amb diferents situacions en cada foto, propiciava una redacció imaginant el seu diàleg.

 

26) També, amb escollits quadrets amb fotos de llocs, personatges i objectes, i repartits un de cada, havien d´escriure un conte (policíac?) en el que hi sortís el personatge en el lloc adjudicat i es fes servir aquell objecte.

 

27) Si demaneu una redacció amb diàleg, els ho faciliteu molt si els suggeriu una situació adient: en la sala d´espera d´un metge, en un mercat...

 

28) Encara serveixen alguns consells de G. Rodari a la seva Gramàtica de la fantasia, com el de la hipòtesi fantàstica, que és la base de molts contes i novel·les. Feta, per torn, una roda de temes a classe, que apuntàvem a la pissarra, (Què passaria si... Per ex. ...si al profe li creixés la barba a un ritme desmesurat), n´elegien un i conte al canto. (5)

 

29) Els tradicionals contes de fades donen per molt. Havia fet amb les alumnes del cole d´Horta unes cartes amb les categories de V. Propp: 8 personatges: el malfactor, el donant, ... i les 31 possibles accions que es repeteixen en tots els contes: transgressió, allunyament... Repartides dues cartes de personatges i dues d´accions a cadascú, havien de redactar un conte en el qual hi sortissin. Minso resultat.

 

30) Més gratificant va ser la proposta d´escriure La Caputxeta cada alumne amb un punt de vista o registre diferent (72 en total): Per, ex. Ho explica el caçador, l´àvia lloba als seus llobatons advertint-los del perill de les caputxetes...Crec que el Paco en va penjar una vintena de les millors a la web de l´institut.

Va ser un exercici molt útil per comprendre el punt de vista narratiu.

 

31) Imitant els Exercicis d´estil de R. Queneau, els vaig proposar que una senzilla anècdota (una dona persegueix una emprenyadora mosca fins que cau per la finestra sobre un tendal), l´ escrivís cadascú amb un registre diferent: telegrama, llenguatge judicial, esquela,... ¡Bravo pels de nocturn!

En férem un llibret, il·lustrat pel Constantino Mateos, que el repartírem com a suplement d´una revista.: La increíble y no tan triste historia de la cándida señora y de la mosca desalmada

 

32) Completar un conte inacabat : s´ha fet amb un de Poe. Nosaltres, per celebrar els 50 anys de la mort de Miguel Hernández, ho férem amb un d´infantil que aquells dies estava escrivint per al seu fill a la presó. (6)

 

33) Llarg de corregir, però sempre s´obtenen bons resultats: Págines d´un diari personal, amb tres alternatives: enamorament, canvi ideològic, condemnat a mort. (7)

Escrit en present, poden ser dies diferents que abracin molts anys.

 

34-36) Hem fet servir una estructura no literària : horòscop, pronòstic del temps,... per explicar una altra història. Han sortit coses molt divertides: estrafolaris currículums vitae d´animals, manual d´instruccions (per fer fora uns veïns molestos), receptes de cuina (per “lligar”)... (8)

 

37) Potser es podria fer a l´institut el que férem al col·legi d´Horta: una novel·la de l´estil de Tria la teva aventura. Vaig dissenyar l´argument: A la Gemma se li van obrint un ventall de possibilitats, segons si estudia o no, quin tipus de treball, etc. Escrita en present i segona persona narrativa, cada setmana donava a unes alumnes el resum argumental d´alguns capítols que, escrits, es llegien a classe per tal que les que continuaven la novel·la sabessin què havia passat fins ara. La història seguia fins a 80 finals diferents.

Algú la podria titllar d´una mica moralista, ja que la moralitat que se´n desprèn és clara: Tal faràs, tal trobaràs, però també servia per reflexionar sobre la importància de les decisions que es van prenent a la vida. (9)

 

38) No un conte, però sí un divertit exercici, també practicat per la Mercè Romaní, resulta de repartir estranyes paraules i de demanar que n´inventin la definició. Les falses definicions es barregen amb la bona, es llegeixen i es premia qui endevina la correcta del diccionari, qui ha aportat la més votada, la més divertida... Amb algunes vàrem fer un Nuevo miccionario de la mengua castellana.

 

39) Una proposta també divertida: escriure un relat amb freqüent inclusió de refranys, o fragments de cançons, o eslògans publicitaris...

 

40) No hi ha tema dolent. De tots se´n pot treure un relat interessant. Els desafiava a què em diguessin un tema del qual seria impossible escriure res imaginatiu. Els escrivia a la pissarra. Després em treia un d´aquests asos de la màniga: la hipèrbole o la personificació, per demostrar-los-ho. Si havien dit “la política”, els aconsellava que la personifiquessin: Aquesta senyora Política, quin aspecte, amistats, costums... tindria?

 

 

 

(1) Parlant de poemes combinatoris, el Màrius Serra, al seu Verbàlia en català, dedica dues pàgines (161-162) a explicar un poema meu. Els alumnes també han jugat a configurar algun dels infinits poemes que permet la rodeta de sintagmes combinatoris.

 

(2) Fa dos anys, quan l´artista actuava al Festival d´Avinyó amb un espectacle que el mes de maig repetirà al Teatre Lliure,

els hi vaig lliurar per mitjà d´una secretària. Sense resposta. L´hi van arribar?

 

(3) Encara em posa la pell de gallina recordar l´escena d´aquest espectacle de dues hores de duració, en la qual, evocant la mort de Lope, al potentíssim so del Rèquiem de Mozart, entraven les figures de negre amb torxes des del fons de la platea i l´anaven cobrint amb una immensa borrassa grisa, avançant cap a l´escenari.

 

(4) Matisem-ho. No han fet poesia sonora, però sí que han cantat a classe poemes con les Nanas de la cebolla de M. Hernández i Érase una vez... de J. A. Goytisolo o, percudint sobre les taules com si fossin tambors, seguint un ritme de dansa caribenya, hem bramulat algun poema afro-cubà (Danza negra) de Luis Palés.

No n´han fet de cibernètica, però han consultat i interactuat en els de la web www.cyberpoem.com.

Performances poètiques en vam fer en una Fira Literària que vaig muntar al Col·legi Immaculada, on hi havia una caseta d´autòmats recitadors, es van enlairar en globus 100 poemes al vent, enviàvem, per correu, poemes a desconeguts, etc. Però també n´hem fet una nosaltres en la citada exposició de poesia visual, dedicada a J.V. Foix amb motiu del seu centenari i amb l´excusa del seu llibre Tocant a mà, convidàvem els espectadors a elegir si, en vers foixià (“M´exalta el nou i m´enamora el vell”), es decantaven pel vell o bé pel nou retolant sobre la pissarra, amb retolador blau o vermell, la seva mà, que es suposava entrava en contacte amb l´esperit del gran poeta.

 

(5) Potser cal advertir-los que no comencin amb la condicional: Si al profe li cresqués la barba ..., sinó, per ex.: Aquell dia, els alumnes estaven una mica esvalotats quan el profe de mates va entrar a classe...

¿Voleu més fantasia? Demaneu al Paco Gallardo el llibret que va fer amb els seus nens descrivint un animal fantàstic.

 

(6) També n´hem fet donant la primera frase d´una novel·la, que havien de continuar. O bé la darrera, la que havia de concloure la seva narració.

Molt interessant em sembla la idea del Paco de llegir als seus nois el començament de La metamorfosi demanant-los que la continuessin.

 

(7) Per canvi ideològic em refereixo, per ex., a algú que es va conscienciant políticament, o que passa de la creença a

l´ ateisme o l l´ inrevés. Condemnat a mort en una presó o per una malaltia greu. Advertiu-los del perill de basar-ho tot en proclamar la seva innocència.

Alguns barrejaven dos temes: per ex. malaltia greu i enamorament.

 

(8) Tinc un Nuevo devocionario que em feren les noies de les monges amb parenostres, avemaries i credos molt divertits.

 

(9) Tenim la novel·la enquadernada amb el títol de ¿Qué harás con tu vida, Gemma? Exemples de finals: mor de sobredosi fent de prostituta, guanya una medalla als JJOO de Barcelona, curiosament molts anys abans que la designessin seu dels

jocs.

 

Josep Mercadé Riambau

Santa Coloma de Gramenet, 12 de desembre de 2008.

 

[Aquestes propostes van estar publicades al núm. 30 de la revista Sota el del Puig, març de 2009.]
[Veure més textos del mateix autor.]