Convocatòria
El Quixot: pedagogia en acció
Don Quijote se educa a sí propio, educa a Sancho,
y el libro entero es una pedagogía en acción,
la más sorprendente y original de las pedagogías.
M. Menéndez Pelayo
Professors, lectors i estudiosos de l’obra cervantina, us convidem a una jornada d’intercanvi d’experiències sobre didàctica del Quixot. Esperem que no sigui un acte més dins les celebracions del IV centenari de la publicació de la seva 1ª part, sinó el més nostre. I això perquè intuïm que poques vegades s’ha aconseguit aplicar de manera tan clamorosa la màxima d’ensenyar delectant com ho va aconseguir Cervantes amb la seva obra més universal. Ens agradaria saber com transmetre-la.
Mai no podrem abastar tots els aspectes que el llibre suscita, però n’hi ha alguns que semblen més imprescindibles o més adequats per a la formació dels nois i noies: la manera com el caràcter, les idees, les condicions socials i la formació d’una persona fan que aquesta vegi el món, i tingui més o menys dificultats per adaptar-se a la societat i a l’entorn, i xoqui amb les idees i les maneres de fer de qui fins pot ser el seu company més íntim, i de com aquestes dificultats es poden anar llimant i superant, si hi ha bon ànim, i el que es perd i el que es guanya, la importància d’un ideal i les seves servituds, la subtil frontera d’aquest amb la bogeria i, fins i tot, els límits propis del ben raonar. Tot seria inútil, però, si no fóssim capaços de restablir la comicitat del text, el qual no tracta només de teoria, sinó d’acció. I, ai l’acció! Quins disbarats es fan amb la millor de les intencions!
Notem que El maquinista de La General de Buster Keaton o Temps moderns de Chaplin són pel·lícules quixotesques perquè els herois, igual que ens passa amb el Quixot, ens fan patir, entenem els seus neguits i admirem el seu valor, però ens trotxem de riure per la seva inadequació excessiva, la seva falta d’adaptació al medi. Copsar la comicitat només és possible si hi ha supòsits compartits, si hi ha complicitat, si es coneix el medi. Els mestres hauríem de poder donar elements que permetin establir complicitats i comprendre el bon humor, serè i reflexiu de Cervantes.
La Jornada se celebrarà a l’IES Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet, el dia 23 de febrer de 2005, dimecres.
Programa
Presenta l’acte: Agustina Rico.
- 16 h. Carme Riera. Autora de Te deix, amor, la mar com a penyora, ha publicat recentment El Quijote desde el nacionalismo catalán, en torno al Tercer Centenario, comissaria per l’any del Quixot per l’Ajuntament de Barcelona: “L’Any del Quixot”.
- 16.15 h. Anna Díaz-Plaja (professora a la Universitat de Barcelona): “Versions juvenils del Quixot”.
- 17 h. Agustín Sánchez (autor de dues versions escolars del Quixot): “El Quijote para niños”.
- 17.30 h. Josep Mercadé (IES Puig Castellar): “El juego del Quijote”.
- 18.15 h. Silvano Andrés de la Morena (IES Terra Roja): “Sobre las dificultades didácticas de El Quijote”.
- 19. h. Carmen Miñana Magañán: "Una experiència didàctica amb El Quixot”.
- 19.30 h. Taula rodona sobre didàctica del Quixot.
- 20.30. Cloenda. Salvador López Arnal: “Las paradojas del Quijote”.