Antoni i Gödel

Antoni Mussons i Kurt Gödel

Durant un temps, suposo que era pels primers vuitanta (en tot cas, després que arribés en Salvador López Arnal a l'institut), l'Antoni, en Salvador i jo ens vam estar reunint periòdicament per estudiar el teorema de Gödel, un famós teorema de lògica dels anys trenta. Llegíem capítols d'un llibre individualment i després ens trobàvem per comentar-ho. Bé, en realitat, l'Antoni ens ho explicava. No puc parlar per en Salvador, però en el meu cas, recordo que l'Antoni sempre anava deu pasos per endavant. D'en tant en tant, l'Antoni feia uns apunts, amb aquella lletra seva tan característica, per aclarir-nos les idees. I al final va repartir-nos uns apunts de 16 pàgines. Aquí tenim la primera pàgina amb la dedicatòria "d'un altre boig". La "bogeria" era naturalment apassionar-nos per la lògica!

En les seves notes hi havia, entremig de les fórmules, rigor intel·lectual, recerca de la profunditat i estimació amical. Per exemple, una d’elles acaba així:

Voler prendre tota l’aigua del mar en un sot de sorra no serà mai possible; com a màxim en prendre’m més amb una galleda més gran.

Petons

Antoni Mussons

Una altra de tres pàgines titulada "Algunes reflexions sobre les paradoxes" comença:

Sóc conscient que per endinsar-nos a la comprensió del teorema de Gödel cal una ambientació prèvia que ens vagi preparant el camí; òbviament el caràcter de paradoxa de l’esmentat teorema ja ens indica clarament que caldrà sacrificar alguns hàbits conceptuals i mentals i canviar-los per altres nous.

El que segueix és un seguit de reflexions que tenen un fil comú: "el nostre llenguatge habitual és pobre i sovint indica amb el mateix mot conceptes diferents [...]"

I acaba:

Aquestes idees molt desordenades encara, almenys per a mi, m’han servit per a una cosa molt senzilla que sovint oblido: la necessitat de trencar esquemes vells, acceptar els nous sense ajuda dels anteriors i esperar pacientment que a través dels nous hàbits vingui també una nova comprensió.

Perdoneu el "rollo".

Antoni.

Com veiem aquests fragments són molt característics de les idees de sempre de l'Antoni, que després va desenvolupar en el seu llibre:

Per cert, Gödel va acabar als Estats Units, com tants europeus després del nazisme. Va arribar un moment  que li convenia nacionalitzar-se americà i havia de jurar la constitució. Però no ho volia fer perquè, deia, se l'havia llegit i hi havia trobat algunes contradiccions lògiques. Per sort, els seus amics crec que el van convèncer que no mirés tan prim. 

Fa vuit anys vaig anar a Viena amb les filles i des de la finestra de l'hotel vaig veure a la casa del davant una placa commemorant l'estada de Gödel en aquella casa. Les meves filles no entenien perquè això m'excitava tant i els hi vaig explicar tota aquesta història. Amb en Salvador crec que vam arribar a desxifrar la fórmula que hi ha a la placa... però ara ja no en seria capaç.

Manel Pau

... I tres fotografies amb l'Antoni (les de la muntanya són d'una excursió al Puigsacalm al novembre del 79. Ja es veu que som tots molt jovenets! De la del sopar no en tinc la data.)

[Tornar a la pàgina principal d'aquesta secció.]