En Toni
Enginyer Industrial, Físic, Informàtic, Catedràtic de Matemàtiques a Secundària...
Però en Toni, no en feia prou, i entre altres, el preocupaven dues coses: L'Escola Humanista i el Misteri de la Existència.
Va creure que una altra educació era possible, la Humanista, en la que uns pocs i elementals coneixements girarien entorn de la cerca de la Veritat mitjançant la Ciència, de la contemplació de la Bellesa partint de l'Art visual, literari i musical, i de l'exercici de la Bondat a través de la Ètica (quan vaig llegir tot això que havia escrit en Toni em va venir al cap el que li havia sentit dir en una antiga entrevista al poeta Salvador Espriu: La qualitat més important de l'ésser humà, allò que ens humanitza i ens fa millors, no és la intel·ligència, és la Bondat).
Sobre el Misteri de la Existència, en el seu llibre Vat Xan, parla de que va trobar les fonts de la vida on sempre eren, a la vora de tot allò que l'envoltava i de que els nostres presents s'eternitzen. Aquí, en el temps s'anava creant l'eternitat. Tots els nostres actes, anhels i somnis ascendien i romanien en la transfiguració del temps que és l'eternitat, mentre aquesta descendia i s'encarnava en el temps de les nostres vides.
Un cop, parlant sobre la mort, va dir: Darrera de qualsevol realitat o cosa sempre hi ha més, doncs darrera la mort, també. I es va quedar tant ample!
Va fer tan seva la frase de que, res humà m'és aliè, que un cop repatriat i immobilitzat, ens va dir sobre la seva estada a l'hospital de Dusambé: Vaig rebre un tracte immillorable, estava en les millors mans, esclar, en el país on havia nascut la Medicina...
Vàrem suposar que feia referència a Ibn Sina, més conegut entre nosaltres com Avicena, filòsof i metge, autor de la primera Enciclopèdia mèdica al s. XI i nascut a Uzbekistan, molt a la vora de Tadjikistan on ell havia viatjat.
Un altre personatge admirat per en Toni era Omar Khayyam, originari també, d'un país proper al que va visitar en el seu darrer viatge. Els seus versos i la seva filosofia constitueixen un cant a la vida quan diu: Escolta allò que un dia em va dir el rossinyol, beu, beu, Khayyam, perquè la vida és curta i tu no t'assembles a la planta que creix novament un cop tallada.
I és amb aquest poeta que el volem acomiadar:
Toni, has estat amb la copa alçada, agraït de viure... no has viscut inútilment.
Elcira Roma